Diferència entre revisions de la pàgina «Regne de Kenedugu»

cap resum d'edició
m (Corregit: -des de el +des del)
 
Es va introduir al [[Follona]], però en temps de pluges les inundacions van aturar aviat els seus progressos; tots els cavalls van morir i l'excés de fatiga de tothom els va forçar a retornar cap a Sikasso. Tieba, enutjat, va manifestar des de llavors obertament la seva mala voluntat i va posar tota mena d'entrebancs al tinent.
 
Durant la campanya del Milo contra Samori, Tieba va mostrar una actitud ambigua: primer va acollir fredament al capità Péroz però va concedir al tinent Marchand una columna per actuar al sud del Kénédougou, cap a Tengréla i el [[Niéné]] (no com esperava Marchand, contra Samori sinó per fer noves conquestes en aliança amb Dialicoro cap de [[Nafana]]).
 
A final de desembre de 1891 Marchand va arribar a Tengréla amb el doctor Grall i 1.500 guerrers manats per Phou, fill gran del ''faama'' Tieba. El 15 de gener de 1892 Phou va conquerir Kokounaet i es va reunir amb l'exèrcit de Dialicoro de Nafana i junts van ocupar Faracoro.
 
A partir d'aquí els dos caps van tenir problemes; el primer volia ocupar Niéné mentre que Dialicoro, pressionat per Marchand, volia envair el [[Kaladougou]] on residia el sogre de Samori. Va arribar la ruptura i el 31 de gener Phou es va retirar després d'incendiar el campament de Marchand que va escapar pels pels junts amb el doctor Crozat; els oficials es van refugiar amb Dialicoro junt amb el qual van entrar a Koutiéni.
 
Allí Marchand va saber de la massacre de la missió Menard (vegeu [[Història de Costa d'Ivory|Història de la Costa d'Ivori]]) i va voler anar a [[Seguela]] per recollir els papers del explorador però Dialicoro va refusar deixar-lo passar i li va prometre informar-se de les circumstàncies. Per la seva banda Phou va anar al nord i va saquejar diversos poblats del Niéné però fou forçat a recular davant la hostilitat dels habitants i es va instal·lar a Tombougou, aïllant així a Marchand de Sikasso.
 
La fidelitat a França de Tieba cada dia era més dubtosa; el rei s'estava aprovisionant de fusells de tir ràpid que els britànics de [[Sierra Leone]] veien i arribaven pel [[riu Volta]]. Després de les victòries d'Humbert a la vall del [[riu Milo]], el rei va tornar a canviar d'actitud i va enviar una columna a Koutiéni per recollir a Marchand per escortar-lo a Sikasso; a més va fer executar alguns dels seus marabuts més influents, enemics dels francesos, i va fer empresonar al seu fill Phou al que va acusar de desobeir les seves instruccions.
 
A l'abril Marchand era a Sikasso i el maig va participar a la presa de la població bambara de Tiéré, que Tieba estava assetjant; les poblacions de la rodalia es van sotmetre. Però Tieba va continuar la campanya al nord de Tiéré i aprofitant l'estat de desorganització de les províncies al nord del Kénédougou, va induir a Marchand a l'assalt de M'Tésoba, que estava sota l'autoritat nominal de Bodian de [[Ségou]]. Tiebe encara va anar més lluny i va reclamar a França la cessió de [[Minianka]] i oferint secretament el seu suport a [[Samori Turé]]; al mateix temps, un dels seus lloctinents, Faba, operava del costat de [[Bobo-Dioulaso]].
 
Humbert esperava no obstant recuperar les bones relacions amb Tieba i va decidir reemplaçar al resident. Marchand fou cridat i el va substituir el capità Quiquandon, que tenia certa influència sobre el ''faama''. Marchand va retornar a Ségou carregat de regals pel comandant superior i acompanyat del doctor Grall (13 de juny)
 
Després de la mort de Tieba l'1 de gener de 1893, el seu germà Babemba Traoré va assumir el tron. Va aconseguir mantenir als francesos a ratlla durant cinc anys més. En 1890, els francesos van conquistar [[Ségou (ciutat)|Ségou]] , capital del veí imperi del nord de Kénédougou, l'Imperi Tuculor . Aquesta victòria havia renovat l'ambició de França cap a Sikasso, i els francesos es van preparar per intentar prendre la ciutat.
117.921

modificacions