24 Hores de Montjuïc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Cilindrades: enllaç |
m →Història: foto |
||
Línia 32:
== Història ==
[[Fitxer:
La Penya Motorista Barcelona, entitat fundada el [[1947]], decidí d'organitzar el 1955 una cursa de velocitat de llarga durada en què es posessin a prova la força física dels pilots i el rendiment mecànic de les motocicletes, nasquent així les 24 Hores. La idea inicial se li havia acudit a [[Francesc Xavier Bultó i Marquès|Francesc Xavier Bultó]], inspirant-se en les [[24 Hores de Le Mans]], i l'hi havia suggerit al president de la Penya, [[Marià Cugueró i Conchello|Marià Cugueró]], un any abans.<ref name="racc">{{RaccMoto|pàgines=p. 233-236 |capítol=La dura Resistencia}}</ref>
Línia 40:
=== Primeres edicions ===
Al cap de tres anys d'haver-se instituït, la cursa va guanyar la internacionalitat. El primer equip forà a triomfar-hi, format pels [[Itàlia|italians]] Gandosi i Spaggiari amb una [[Ducati]] 125 cc, elevà la distància recorreguda a 2.228,902 Km, a una mitjana de 92,870 Km/h.
Linha 46 ⟶ 45:
=== Copa i Campionat d'Europa ===
[[Fitxer:Josep Maria Busquets 24 Hores de Montjuïc 1966.jpg|thumb|Josep Maria Busquets amb la Montesa Impala 250 camí de la victòria a les 24 Hores de Montjuïc de 1966]]
En la seva sisena edició, el [[1960]], les "24 Hores Motociclistes de Montjuïc" varen puntuar per la I Copa d'Europa,<ref>{{MotociclismoPlaza
|capítol=Las "24 Horas Internacionales de Montjuich"
Línia 55:
=== 1980, Campionat del Món ===
[[Fitxer:Honda 998 1000cc 24H Montjuic 1978 b.JPG|right|thumb|L'Honda 998 amb què Christian Léon i Jean-Claude Chemarin guanyaren el 1978]]▼
El [[1980]], la cursa fou inclosa en el Campionat del Món de Resistència, mantenint-hi la titularitat fins al 1982, en què un boicot dels pilots [[França|francesos]] donà lloc a que la FIM vetés Montjuïc per a aquest campionat a partir de la temporada següent, [[1983]].
▲[[Fitxer:Honda 998 1000cc 24H Montjuic 1978 b.JPG|right|thumb|L'Honda 998 amb què Christian Léon i Jean-Claude Chemarin guanyaren el 1978]]
El circuit de Montjuïc havia esdevingut obsolet a causa de les potents mecàniques i les grans velocitats que permetien assolir (amb mitjanes de 120 km/h), que comprometien seriosament la seguretat de participants i públic. Així, un cop Barcelona ja havia perdut el [[Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1|Gran Premi d'automobilisme]] i el de [[Campionat del Món de Motociclisme de Velocitat|Motociclisme]] pels mateixos motius, la ciutat tornava a perdre un esdeveniment esportiu de primer ordre.
| |||