Doberman: diferència entre les revisions

El '''Doberman Pinscher''' (anomenat alternativament '''Dobermann''' en molts països) o '''Doberman''' és una [[raça de gos]] que forma part de la família dels [[Pinscher]]s d'origen alemany. ElsEl Doberman PinschersPinscher formenforma part de les races d'animals de companyia més comunes, i aquesta raçaen concret és coneguda per la seva intel·ligència, alerta, i companyia lleial.

EnDe molts països, elsel Doberman PinschersPinscher sónn'és una de les races més característiques, en part a causa delsdel seusseu paperspaper aen la societat, icom també per a la seva presència als [[mitjans de comunicació]]. La reproducció controlada ha millorat les característiques d'aquesta raça, i el Doberman Pinscher modern és una raça plena d'energia i vida, ideal per a la companyia i vida en família.

El Doberman és una raça relativament recent, deu el seu nom al sinòleg alemany Karl Friedrich Louis Dobermann, que a la fi del [[segle XIX]], emprèn la tasca de crear una nova raça de [[gos]] que li servís eficaçment alen el seu difícil treball com a recaptador d'impostos. Per aconseguir el naixement d'aquesta nova raça, es van emprardur a terme encreuaments d'altres races canines com el [[Rottweiler]], el [[Beauceron]], el [[Weimaraner]], el [[Terrier de Manchester]], o el [[Pinscher]]. La principal funció d'aquesta raça en els seus orígens, va serera la de protegir al seu creador davant potencials assaltants interessats en la recaptació dels impostos que, per imperatiu de l'ofici, solia portar amb ell.

En l'origen de la raça, aquest gos es coneixia com a Thüringer Pinscher o Polizeilicher Soldatenhund (Gos soldat policial), però al voltant de l'any [[1900]] es va imposar el nom de Dobermann pinscher en honor al seu creador: Karl Friedrich Louis Dobermann. Finalment se li va acabar suprimint la terminació pinscher i, en general avui dia se'l coneix com a Doberman simplementa seques.

A partir del primer any de vigilància va començar a necessitar un gos per a defensar-se, però cap de les races aque lestenia qualsa podia accedirl'abast era de la seva sencera satisfacció. Va ser llavors quan va emprendre una tasca tan arriscada com difícil: crear la seva pròpia raça a partir d'exemplars adquirits en elal mercat o capturats en elal camp.

Per a aconseguir crear aquesta nova raça de gos, Karl Friedrich Louis va haver de creuard'encreuar altres races com vanara ser les delel [[Rottweiler]], el Beauceron, el [[Weimaraner]], el Manchester terrier o el [[pinscher]]. Així, doncs, es pot confirmar que el que volia aconseguir amb la creació d'aquesta raça era protegir-lo davantse de la gent interesadainteressada indegudament en la sevapecúnia recaudacióque d'impostoshabitualment duia a sobre.

[[Fitxer:Doberman Pinschers black and blue.jpg|thumb|right|Un Doberman Pinscher negre i un de blau]]

Hi ha moltíssimes teories sobre l'origen de totes les races, i no podia ser menys el polèmic Doberman que ha arribat a reunirgenerar innombrables debats sobre aquest aspecte.

Tot i haver tantes teories, es pot treure en clar que el Dobermann procedeix de l'encreuament entre mestissos alemanys i el [[Pinscher alemany]]. Aquests mestissos eren el resultat de l'encreuament entre una femella blava grisenca de procedència dubtosa, i un gos "negre i foc", la procedència del qual era, al seu torn, el resultat de l'aparellament entre un [[Bover de Berna|Gos bover de muntanya bernès]] i un gos de pastor. Després d'aquests encreuaments, van intervenir en la formació de la raça un [[Terrier de Manchester]] i una femella negra de [[llebrer]]. D'aquest escabellament d'arguments es pot treureextreure una contradicció,: que les mateixes persones que van debatre sobre això són les que van afirmar que no hi ha relació de sang entre el [[Terrier de Manchester]] i el Doberman.

Valent, afectuós, vivaç, decidit i elegant. Aquests 5 adjectius són els que millor defineixen al doberman. Amb una expressió decidida i inquietant, és un [[gos]] de caràcter enèrgic, orgullós i impulsiu, que, sempre que rebi un bon ensinistrament, es mostra estable, assentat i sociable. Ara bé, si no se l'hil tracta com cal pot arribar a convertir-se en un gos agressiu, inestable i molt perillós, pel seu enorme potencial físic.

Necessita un amo ferm i tranquil, que sàpiga imposar-se amb paciència i sobre totes les coses, afecte. Summament fidel, molt dependent de la família, demostra una devoció cega pel seu amo. És un gos amigable i afectuós sobretot amb els nens, encara que és necessària la supervisió dels pares, ja que el Doberman tendeix a jugar amb molta energia a causa del seu pes i musculatura, i pot fer-los caure o colpejar-los sense voler, i poder fer-los mal.

Aquest gos és fràgil i sensible des del punt de vista emocional i no suporta les relacions conflictives. Necessita una bona socialització en tots els àmbits per a fomentar la seva convivència i el seu equilibrisentit emocional,de ala mésconvivència del contacteamical, amigabletant amb humans icom amb d'altres animals, i assolir l'equilibri emocional.

Sempre sse l'hiha haurà ded'intentar mantenir la seva l'estabilitat emocional, encaraja que, si lse'hil descuida o el tracta malament, probablement, es torni una mica depressiu o agressiu.

*** Foc: marques ben delimitades de color vermell-òxid. En elal musell, galtes, celles, gola, dues taques al pit, en els metacarps, els metatars i peus, a la part interna de les cuixes, regió perineal i protuberàncies ilíaques.