Concert per a piano en sol (Ravel): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - sèrie de arpegis + sèrie d'arpegis
Línia 49:
* ''Prest''
 
L'obra comença sobtadament amb el so d'un [[fuet]]. En les interpretacions del concert amb un segon piano que substitueix el paper de l'orquestra, s'acostuma a colpejar la tapa del teclat del piano, creant un so semblant al del fuet. El solista al piano comença immediatament amb una sèrie de d'[[arpegi]]s florits en el registre agut del seu instrument, passant després a desplegar [[melodia|melodies]] inspirades en el [[jazz]], en part recordant els viatges del compositor pels [[Estats Units d'Amèrica]].
 
Tant el primer com l'últim moviment evoquen l'estil jazzístic, si bé conservant elements clàssics. El primer moviment és una peça fluida i vivaç amb [[harmonia|harmonies]] que recorden les futures obres d'[[Aaron Copland]]. El bell i contemplatiu segon moviment en [[mi major]] (Adagio assai) està més en la línia de l'estil de Ravel en les seues obres [[Impressionisme (música)|impressionistes]]. Les [[cadenza|cadències]] estan entre les més difícils del repertori. La presentació final del tema en aquest moviment inclou un extens sol de [[corn anglès]] en el qual el solista al piano, interpretant unes fluides línies de [[fusa|fuses]], té un paper secundari. El moviment final és una peça [[virtuós|virtuosística]] i increïblement ràpida que empra moltes melodies balancejades i lleugeres combinades amb altres més punyents que fan d'ella un vertader repte tècnic.