Ramón de Larroca y Pascual: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: - també és distingí + també es distingí
Línia 3:
En 1880 va promoure la construcció d'una línia de ferrocarril entre [[Valdetorres de Jarama]] i [[Madrid]].<ref>[http://ahvj.blogspot.com.es/2014_12_01_archive.html El tren que nunca llegó] a ''Archivo Histórico de Valdetorres de Jarama''</ref> El [[21 d'octubre]] de [[1889]] fou nomenat Inspector General de Primer Ensenyament i membre del Consell d'Instrucció Pública del [[Ministeri d'Educació d'Espanya|Ministeri d'Instrucció Pública]].<ref>{{ref-llibre|títol=Historia de la inspección de primera enseñanza en España|autor=María Teresa López del Castillo|any=2013|ediorial=Ministeri d'Educació| pàgines=p.319, 372 i 571|url=https://books.google.es/books?id=P-QlAwAAQBAJ&pg=PA372&lpg=PA372&dq=Ramon+Larroca+Pascual&source=bl&ots=K-nd-Pyf4q&sig=F4Eo74yijoX081HpC4sp4iIYmMs&hl=ca&sa=X&ei=_grhVOyMA8msUbnYgqgN&ved=0CDcQ6AEwBA#v=onepage&q=Ramon%20Larroca%20Pascual&f=false}}</ref> Va ostentar el càrrec de [[Governador Civil de Barcelona]] tres cops: del 24 de desembre de 1892 al 9 d'abril de 1895, del [[21 d'octubre]] de [[1897]] a l'[[11 de març]] de [[1899]], i del 14 de març al 14 d'agost de 1901.<ref>[http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/32196/09.MRC_9de10.pdf?sequence=9 Llista de governadors civils de Barcelona]</ref> Durant el seu mandat va fundar amb el seu amic Eduardo Lozano Ponce de León, catedràtic de física, la ''Sociedad Española Protectora de la Ciencia'' (SEPC), amb suport de la [[Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona]].<ref>{{ref-llibre|autor=Josep M. Camarassa|títol=Cent anys de passió per la natura: una història de la Institució Catalana d'Història Natural|any=1999|url=https://books.google.es/books?id=Oj-SKXY8irMC&pg=PA179&lpg=PA179&dq=Ramon+Larroca+Pascual&source=bl&ots=S4YZXUP7QY&sig=SIK0NvD7ASiVXTgl1ZXu1OL_PuA&hl=ca&sa=X&ei=_grhVOyMA8msUbnYgqgN&ved=0CGQQ6AEwDw#v=onepage&q=Larroca&f=false|pàgines=p.21}}</ref>
 
Però també éses distingí per la seva duresa contra el moviment obrer, cosa que provocà un [[atemptat]] contra ell en gener de 1894, i sembla que va comptar com a confident amb [[Enriqueta Martí i Ripollés]], coneguda com la ''vampira del Raval''.<ref>{{ref-llibre|títol=La vampira de la calle de Poniente: Crónica de un suceso|autor=Luis Antón del Olmet|any=2013|lloc=Jaén|editorial=Ginger Ape Books|pàgines=p.111| url= https://books.google.es/books?id=cZraAQAAQBAJ&pg=PA111&lpg=PA111&dq=Ramon+Larroca+Pascual&source=bl&ots=26sUiWbdeF&sig=tb1iWBdZ6vf-1t7R5OeViJIraS8&hl=ca&sa=X&ei=_grhVOyMA8msUbnYgqgN&ved=0CFgQ6AEwDQ#v=onepage&q=Ramon%20Larroca%20Pascual&f=false}}</ref>
=== Atemptat contra Ramon de Larroca ===
El [[25 de gener]] de [[1894]] un manobre de 37 anys anomenat Ramon Murull li va disparar un tret de revòlver que el va ferir lleument a la galta dreta, i fou detingut quan anava afer un altre tret. Segons la premsa, Murull va atemptar contra ell per considerar-lo un dels responsables de la forta repressió contra els [[anarquisme|anarquistes]] arran de la [[bomba del Liceu]] el [[7 de novembre]] de [[1893]]. Malgrat la declaració, Murull no era anarquista i la premsa el definia com a busca-raons, jugador i alcohòlic que portava una vida dissoluta. Pel juliol de 1894 fou jutjat i condemnat a 17 anys de presó.<ref>[http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/2501.html Atemptat contra Larroca] a estelnegre.org</ref>