Missa tridentina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - com el [[Orde + com l'[[Orde
m Corregit: - es col loca sobre + es col·loca sobre
Línia 35:
* ''' Doble corporal '''. L'esmenten autors del XIX, i a Saragossa es va estar utilitzat fins als anys seixanta. Es tracta simplement de la pràctica de desplegar no un sinó dos corporals, el "veritable" de lli senzill i un altre una mica més gran molt emmidonat amb brodats i profusió de puntes.
* Les palmes de les mans voltes cap a l'altar, quan el sacerdot estén les mans pot tenir les palmes "ad altare diverses".
* ''' La palmatòria ''' és la versió hispana del tercer ciri o ciri del Sanctus (a Mèxic l'anomenen Tercerilla) de què parla el missal. Fins i tot en el de [[Joan XXIII]] hi ha una referència a aquest ús permetent que continuï. A Anglaterra hi ha un ciri a la credença, a Itàlia hi ha a vegades un candeler adossat a la paret prop de la credença, o prop de l'altar, o fins i tot adossat a la grada del costat de l'epístola. Només entre els espanyols s'usa el ciri amb [[palmatòria]], que estrictament és un privilegi prelatícia, encara que nosaltres ho hem estès a tots els sacerdots. La palmatòria s'encén a la credença després sonar el Sanctus i es col ·loca sobre la taula de l'altar del costat de l'epístola, paral·lela al corporal i no gaire lluny de l', es porta per a la comunió acompanyant al Santíssim, a menys que hi hagi ceroferaris; si hi ha dos acòlits, el de l'esquerra porta la palmatòria, si un, amb la dreta sosté la patena de comunió i amb l'esquerra agafa el mànec de la palmatòria, afegint extrem sobre l'angle del braç dret. Els prelats usen palmatòria tota la missa, al costat del missal.
* ''' Bany amb aiguamans ''' és també d'ús prelatícia, però estès a Espanya a tots els sacerdots. En tots els altres països es fa servir la Setrillera de l'aigua i un plat de vidre senzill.
* [[Colors litúrgics#Església Catòlica Romana|'''Ornaments blancs i celestes de la Immaculada''']], sobre els que hi va haver plet i Roma va ordenar que s'utilitzessin mentre duressin, aquests i els seus semblants. Solució salomònica. Sembla que aquest ús es va originar al voltant de la polèmica immaculista de 1617. El papa Pius VII Chiaramonti per Breu de 1817.11.28 va atorgar privilegi per utilitzar el cel en la vuitena de la Immaculada a la Catedral de Sevilla, i el 1879.09.19 la Sagrada Congregació de Ritus ho va ampliar a tot l'arquebisbat, sempre que se celebrés missa de la Immaculada, i es concedirà després a totes les esglésies que ho demanin al Vaticà (decret 4083).