Yússuf ibn Taixfín: diferència entre les revisions

Yusuf, de vida ascètica i frugal, que vestia de beduí i que no parlava l'àrab (coses que no va canviar durant tota la seva vida), va formar un exèrcit amb mercenaris cristians (Uludj) i tribals saharians dels gudala, lamtuna i masufa, i va ampliar l'imperi, creuant l'[[serralada de l'Atles|Atlas]] cap a les planes del [[Marroc]], assolint la Mediterrània i capturant de [[Fes]] el 1075, [[Tànger]] en 1079, [[Tlemcen]] i [[Guercif]] en 1080, [[Ceuta]] en 1083, com així com [[Alger]], [[Tenes (Numídia)|Tenes]] i [[Orà]] en 1082-83. Considerat cofundador de la ciutat de [[Marràqueix]], iniciada en [[1070]] i convertida per [[Alí ibn Yússuf]] en la capital del seu imperi, en lloccomptes de l'antiga capital [[Aghmat|Aghmāt]]. Es va convertir en el líder dels [[almoràvits]] a la mort d'[[Abu-Bakr ibn Úmar al-Lamtuní]] el [[1087]] per verí de fletxa.

L'any [[1086]], l'[[Emirat d'Isbiliya|Emir d'Isbiliya]], [[Muhammad Ibn Abbad Al Mutamid|Al Mutamid]], que havia posat en marxa una sèrie d'agressius atacs als regnes veïns sorgits de la descomposició del [[Califat de Còrdova]] va veure amenaçats els seus dominis per [[Alfons VI de Castella]], que havia [[Setge de Tulaytula|conquerit Tulaytula]] (Toledo) el [[1085]], veia com s'introduïen les ''[[paria|paries]]'', o homenatges, que reforçaven l'economia del regne cristià i [[Setge de Saraqusta (1086)|posava setge a Saragossa]], va demanar ajut als [[almoràvit]]s, que van desembarcar a [[al-Yazira al-Jadrā]] per derrotar els cristians a la [[batalla d'az-Zal·laqa]] el [[30 de juliol]].,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Lévi-Provençal |nom=Évariste |enllaçautor=Évariste Lévi-Provençal |cognom2=García Gómez |nom2=Emilio |títol=El Siglo XI en primera persona. Las memorias de Abd-Allah, último rey Zirí de Granada |url= |llengua= castellà | editorial=Alianza Editorial |data=1980 |pàgines=200 |isbn=8420630578}}</ref> però Yússuf va haver de retornar a l'[[Àfrica]] per la mort del seu fill.

Yusuf ibn Tashfin, al comandament de les seves tropes, cridat de nou pels emirs peninsulars, desembarcà a [[Gibraltar]] el [[1088]] unint les seves forces als exèrcits dels emirats d'[[Emirat d'Isbiliya|Isbiliya]], [[Emirat de Màlaqa|Màlaqa]], [[Emirat d'Al-Mariyya|Al-Mariyya]] i [[Emirat de Mursiyya|Mursiyya]]. Als peus del castell d'Aledo van establir el campament i van començar a fustigar els cristians per mitjà de [[maquinària de setge]], construïdes per experts artesans arribats des de Mursiyya.

Quan va tornar a [[al-Àndalus]] el [[1090]] [[Setge de Toledo (1090)|atacà infructuosament Toledo]], i en veure la laxitud dels comportaments espiritual i militar com una violació de la [[llei islàmica]], sota els auspicis d'[[Al-Muqtadi]], [[Califa]] [[Abbàssida]] de [[Bagdad]].<ref>{{en}} [http://medspains.stanford.edu/demo/seville/index.html Seville, 12th Century]</ref> va usurpar el poder dels principats musulmans, doncs les ciutats com [[Isbiliya]], [[Badajoz]], [[al-Mariyya]], i [[Granada (Andalusia)|Granada]] s'havia acostumat a les formes extravagants recaptant impostos feixucs sobre la població a mantenir aquest estil de vida i donaven als [[jueu]]s llibertats i autoritat sense precedents.

Els almoràvits no havien guanyat territori als cristians ni havien pogut capturar [[Balansiya]], una ciutat dividida entre musulmans i cristians, i regida per [[Yahya Al-Qadir]], qua ja havia perdut [[Tulaytula]] i retia homenatge als cristians, inclos a [[El Cid]]. Després de la [[Setge d'Aledo|conquesta d'Aledo]] de [[Muhammad ibn Aisa]] els almoràvits estaven a les portes de la ciutat controlant [[Dàniyya]], [[Xàtiva]] i [[Al-Yazirat Suquar]]. València va demostrar ser un obstacle per l'exèrcit almoràvit després dels fracassos consecutius d'[[Abu Bakr ibn Ibrahim ibn Tashfin]] i el seu nebot [[Yússuf Abu Abdullah Muhammad]] i [[Abul-Hasan Ali al-Hajj]] per derrotar [[El Cid]], que s'havia fet amb la ciutat després del govern republicà de [[Yafar ibn Abd Allah ibn Yahhaf]].

En [[1097]], després del seu quart viatge a [[al-Andalus]], Yússuf va posar-se al capdavant dels exèrcits i atacar [[Balansiya]], sent derrotat a la [[batalla de Bairén]], i dirigint-se a [[Toledo]], vencent a la [[batalla de Consuegra]], en la quequal moriria [[Diego Rodríguez (fill del Cid)]]. Yússuf va marxar a [[Marràqueix]] tornant el [[1099]] en un nou esforç per prendre les províncies de [[Xarq al-Àndalus]]. El Cid fou ferit de mort per una fletxa en batalla el [[10 de juliol]] de 1099 i la seva esposa, [[Ximena Díaz]] amb l'ajut del seu gendre [[Ramon Berenguer III]] va mantenir el poder a la ciutat. El [[5 de maig]] de [[1102]] després d'un setge de set mesos de [[Yússuf Mazdali ibn Banlunka]], van calar foc a la gran mesquita de la ira i va abandonar la ciutat, fugint a [[Burgos]].

{{Filera de successions|títol= [[Dinastia almoràvit|emir almoràvit]] |abans= [[Abu-Bakr ibn Úmar]] |després= [[Alí ibn Yússuf]] |anys= [[1069]]–[[1106]]}}