Batalla de Tarawa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció: espai que falta
m Canvis menors, neteja, replaced: de E → d'E (2) AWB
Línia 50:
| colspan="3" id="80" style="text-align:center;font-size:100%;;" |
{| class="plainlist" id="81" style="width:100%; text-align:left; background-color:transparent; border:0; margin:0; padding:0;font-size:92%;"
| id="84" style="width:50%;" |2.ªa Divisió de Marines 27.<br>
<br>
ªa Divisió d'Infanteria•<br>
<br>
35 000 soldats
| id="90" style="padding-left:5px;border-left:1px dotted #aaa;width:50%" |Exèrcit Imperial• 3000 efectivosOperarios civils• 1000 civils japonesos• 1200 treballadors coreans<br>
 
<br>
<br>
<br>
<br>
<br>
<br>
<br>
Linha 71 ⟶ 67:
| id="100" style="width:50%;" |Cos de Marines985 morts2311 heridosArmada:687 morts<br>
<br>
<ref name="Wright_p93">[[:es:Batalla_de_TarawaBatalla de Tarawa#CITAREFWright2001|Wright, 2001]], p.&nbsp;93.</ref><br>
<br>
<ref name="Wright_p93">[[#CITAREFWright2001|Wright, 2001]], p.&nbsp;93</ref><br>
<br>
<br>
<ref name="Wright_p93">[[#CITAREFWright2001|Wright, 2001]], p.&nbsp;93</ref><br>
 
<br>
<ref name="Wright_p93">[[#CITAREFWright2001|Wright, 2001]], p.&nbsp;93</ref>
| id="102" style="padding-left:5px;border-left:1px dotted #aaa;width:50%" |4690 morts17 japonesos i 129 coreans capturats<ref name="Wright_p94">[[:es:Batalla_de_TarawaBatalla de Tarawa#CITAREFWright2001|Wright, 2001]], p.&nbsp;94</ref><br>
<br>
|}
Linha 89 ⟶ 84:
 
== Antecedents ==
Amb la finalitat d'establir bases aèries avançades, capaces de recolzar les operacions en tot el Pacífic central, de [[Filipines]] cap al Japó, els EE.UU. necessitaven prendre les [[Illes Mariannes]]. Les Mariannes estaven fortament defensades, i es van succeir una sèrie d'atacs contra aquestes defenses, [[Bombarder|bombardersbombarder]]s basats en terra van ser utilitzats per afeblir-les. Les illes properes capaces de recolzar aquest esforç van ser les [[Illes Marshall]], al nord-est de [[Guadalcanal]]. Prenent les Illes Marshall es proporcionaria una base necessària per llançar una ofensiva en les Mariannes, però les Illes Marshall estaven incomunicades amb Hawaí per culpa d'una guarnició japonesa, a la petita illa de Betio a l'oest del Atolón de Tarawa, a les Illes Gilbert. Així, per finalment llançar una invasió de les Mariannes, la batalla va haver de començar cap a l'est, en Tarawa. Les forces japoneses eren conscients de la ubicació estratègica de les illes Gilbert i havien invertit considerable temps i esforç a fortificar l'illa. El 7.º Sasebo de les Forces Especials de desembarcament japoneses (Special Naval Landing Forces) amb 2619 homes sota el comandament del comandant Takeo Sugai era una unitat d'elit de marina japonesa. Aquesta unitat posseïa 14 tancs lleugers Tipus 95, dirigits per Ensign Ohtani. Amb la finalitat de reforçar les defenses, els 1247 homes de la 111.ªa Pioneers (similars als Seabee nord-americans), juntament amb els 970 homes del batalló de construcció de la Quarta Flota i aproximadament 1200 treballadors forçats que es van portar de [[Corea]], van treballar en elles. Una sèrie de canons de defensa costanera, incloent alguns de 8 polzades comprades als [[Regne Unit|britànics]] abans de la guerra, es trobaven al voltant de l'illa i són col·locats en búnkers de formigó. Un total de 500 [[Búnquer|fortins]], estacades i quaranta peces d'artilleria, van ser escampats al voltant de l'illa. Un camp d'aviació va ser construït en la selva en el punt més alt de l'illa. Les trinxeres connectaven tots els punts de l'illa, la qual cosa permetia el moviment de les tropes en cas necessari. El l'[[Almirallalmirall|vicealmirall]] Shibazaki Keiji, que comandava la guarnició, s'havia vanat que «es necessitaria un milió d'homes cent anys» a la conquesta de Tarawa.
Betio és una illa de forma triangular, amb el punt cap a l'est i la base en l'oest. La llacuna del atolón es troba al nord i est, amb tota la costa nord de l'illa en les aigües poc profundes del atolón, i els costats sud i oest en aigües més profundes. Com vulgui que els possibles atacs vinguessin des del sud, les aigües més profundes, es construeix un enorme mur, just en límit de la marea alta, darrere de la qual una sèrie de llocs de metralladores i casamatas podien disparar sobre qualsevol que tracti de superar el mur. Un llarg moll es va construir apuntant cap al nord des de l'extrem occidental de l'illa, permetent als bucs de càrrega a ser descarregats passat els esculls i aigües poc profundes, mentre que permet fondejar en les aigües protegides de la llacuna poc profunda.
 
Linha 95 ⟶ 90:
 
=== 20 de novembre ===
[[Fitxer:USMC-M-Tarawa-11.jpg|thumb|Mapa del Atolón de Tarawa ]]
[[Fitxer:USMC-M-Tarawa-3.jpg|thumb|Mapa de Betio, Tarawa]]
La força d'invasió nord-americana va ser la major mai reunida per a una sola operació en el Pacífic, integrada per 17 [[portaavions]] (6 CV, 5 CVL, 6 CVEs), 12 cuirassats, 8 creuers pesats, 4 [[Creuer lleuger|creuers lleugers]], 66 [[Destructor|destructorsdestructor]]s i 36 transports. La força embarcada era la 2.ªa Divisió de Marines i una part de la 27.ªa Divisió d'Infanteria de l'exèrcit dels Estats Units, prop de 35 000 soldats i marines. Les forces navals van obrir foc el [[20 de novembre]] de [[1943]], el bombardeig dur més d'una hora i mitja, parant breument per permetre que bombarders en picat dels portaavions ataquessin contra posicions fixes. La majoria dels canons més grans dels defensors van ser eliminats durant aquest període. L'illa, que en algunes zones només era d'uns centenars de metres d'ample, a causa del bombardeig va quedar gran part en ruïnes. Al moment de la invasió, es va pensar que ningú quedaria viu per defensar el que quedava de la petita illa. El pla d'atac convergia en tres platges principals, ''Platja Vermella'' dividida al seu torn en tres zones (Xarxa 1, Xarxa 2 i Xarxa 3), ''Platja Negra'' (Black 1 i Black 2) i ''Platja Verda'' respectivament. La platja Vermella estava dividida en tres zones, Xarxa 1 en l'extrem oest en el peu de l'illa, Xarxa 2 pel centre i Xarxa 3 cap a l'est contra el moll. Les platges Verda i Negra van ser la base occidental i la costa sud, respectivament, i no es van considerar aptes per a desembarcaments. Els marines van iniciar el seu atac a la llacuna a les 09:00 h, després de l'esperat, i es van veure atrapats en un escull a uns 460 m de la costa. Els marines havien planificat desembarcar en Betio amb [[Marea|marea baixa]] i explicaven que en pujar la marea s'aconseguiria una profunditat d'1,5 m a la zona dels esculls, que permetés l'arribada de les llanxes de desembarcament. Però aquest dia i el següent, en les paraules d'alguns observadors, «l'oceà es va asseure allí», deixant a una profunditat mitjana de 0,9 m sobre l'escull.
Quan el bombardeig naval es va detenir per permetre que els marines desembarquessin, els japonesos van sortir dels refugis, i ràpidament van ocupar les seves posicions d'artilleria. Els vaixells de l'Armada atrapats en l'escull des van veure atacats per l'artilleria japonesa i foc de morter. Les tropes van saltar als pots i van començar el seu viatge a terra, sota el foc de metralladores. Un petit nombre de LVTs van ser capaços d'arribar a l'escull, amb certa dificultat, però molts més van ser eliminats pels grans canons, i la meitat dels LVT estaven fos de combat en finalitzar la jornada. La primera onada de LVT només va ser capaç de posar en terra a uns quants homes, que estaven immobilitzats a la platja. Diversos intents inicials de desembarcar tancs i trencar la paret defensiva van fracassar quan les llanxes de desembarcament es van enfonsar o ben van haver de retirar-se. Dos tancs finalment van desembarcar en l'extrem est de la platja, però van ser eliminats amb bastant rapidesa. Altres tres tancs van ser capaços de tocar terra en l'extrem occidental i van ajudar a impulsar la línia a 270 m de la costa, però un d'ells va caure en un cràter i un altre va ser destruït per una [[Mina terrestre|mina.]] El tanc restant es va utilitzar com un búnker portàtil la resta del dia. Un tercer escamot va poder desembarcar amb els seus quatre tancs en Xarxa 3 al voltant del migdia i operar amb èxit durant gran part del dia, però al final del dia només un tanc seguia operable. Al migdia, els marines havien pres amb èxit la platja fins a la primera línia de defensa japonesa.
A les 15:30 h la primera línia s'havia mogut terra endins en algunes zones, però en general la primera línia encara estava a la platja. L'arribada dels tancs a Xarxa 3 i Xarxa 2 (el flanc dret, mirant cap al sud de l'illa) propici que els marines poguessin avançar, i en arribar la nit, gairebé havien conquistat la meitat de l'illa, trobant-se a poca distància de la pista principal.
Linha 109 ⟶ 104:
 
=== 22 de novembre ===
[[Fitxer:1-6_battalion_insignia.png|thumb|200x200px|Insígnia de l'1.er Batalló del 6.º Regiment de la 2.ªa Divisió de Marines.]]
El tercer dia de la batalla va consistir principalment en la consolidació de les línies existents, i el va enviar de més tancs i equips pesats. Durant el matí les forces que van desembarcar en Rojo 1 havien fet alguns avanços cap a Rojo 2. Mentrestant, les unitats del 6.º Regiment van desembarcar en Green al sud de Xarxa 1.
A la tarda, l'1.er.Batalló del 6.º Regiment, estaven prou organitzats i preparats per passar a l'ofensiva. Van començar a les 12:30 h i aconsegueixen que les forces japoneses es retirin cap a la costa sud de l'illa. A la tarda havien arribat a l'extrem oriental de l'aeròdrom i es van unir amb les forces que havien desembarcat en Xarxa 3, dos dies abans. Les restants forces japoneses estaven dividides en petits grups a l'interior de l'illa, localitzats prop de Xarxa1/Xarxa 2 o prop del costat aquest de l'aeròdrom. Conscient d'això, les forces japoneses van llançar un contraatac, que va començar aproximadament a les 19:30 h. Petites unitats van ser enviades per infiltrar-se en les línies dels nord-americans en la preparació d'un assalt a gran escala, però van ser rebutjades pel foc concentrat d'artilleria, i l'assalt mai va tenir lloc. Els japonesos van realitzar un altre contraatac a les 23.00 h,
 
=== 23 de novembre ===
A les 04:00 h finalment va tenir lloc l'assalt japonès, a la mateixa zona del que es va produir cinc hores abans. En finalitzar la batalla, 200 dels 300 atacants van ser oposats morts davant de les línies de d'EE.UU., la gran majoria de morts va ser pel foc d'artilleria.
 
=== Conseqüències ===
Només un oficial japonès, 16 soldats i 129 coreans estaven vius al final de la batalla. Les baixes japonesasy coreanes van ser més de 4690 morts.<ref>{{Cite web|url = http://www.ibiblio.org/hyperwar/USMC/USMC-M-Tarawa/USMC-M-Tarawa-C.html|título = Japanese Casualties from ''The Battle for Tarawa'', USMC Historical Monograph| editorial = ibiblio at University of North Carolina - Chapel Hill|fechaacceso = 3 de abril de 2010}}</ref> Les forces nord-americanes van sofrir 3983 baixes, 985 morts i més 2311 ferits, per part dels marinesy 687 morts de l'Armada de d'EE.<ref>>{{Cite web|url = http://www.ibiblio.org/hyperwar/USMC/USMC-M-Tarawa/USMC-M-Tarawa-C.html|título = Marines Casualties from ''The Battle for Tarawa'', USMC Historical Monograph| editorial = ibiblio at University of North Carolina - Chapel Hill|fechaacceso = 3 de abril de 2010}}</ref> UU. Encara que les forces dels Estats Units eren set vegades més grans que les japoneses, aquestes van ser capaces d'infligir un dany substancial a les forces nord-americanes. Aquest nombre de baixes va deslligar una tempesta de protestes als Estats Units,on no es podien entendre les elevades pèrdues en una, petita i aparentment sense importància, illa enmig del no-res.<ref>{{Cite web|url = http://www.nps.gov/archive/wapa/indepth/extcontent/usmc/pcn-190-003120-00/sec8.htm|título = The Significance of Tarawa from ''Across the Reef: The Marine Assault of Tarawa''| editor = National Park Service|fechaacceso = 3 de abril de 2010}}</ref> En finalitzar la guerra se li va preguntar al [[General]] Holland M. Smith.
 
Les pèrdues en Tarawa es poden explicar per la dificultat de coordinar les operacions amfíbies combinades, una de les missions militars més exigents. En aquest moment, Tarawa va ser el atolón envaït per les forces aliades en el Pacífic, amb el major nombre de defenses.<ref>{{Cite web|url = http://www.ibiblio.org/hyperwar/USMC/USMC-M-Tarawa/USMC-M-Tarawa-D.html|título = Chronology of Events at Tarawa from ''The Battle for Tarawa'', USMC Historical Monograph| editorr = ibiblio at University of North Carolina - Chapel Hill|fechaacceso = 3 de abril de 2010}}</ref> Però les lliçons apreses en Tarawa s'aplicarien en la [[Batalla d'Iwo Jima|batalla de Iwo Jima]].
 
== Referències ==
Linha 130 ⟶ 125:
 
{{cal coor|type=event}}
 
[[Categoria:Batalles de la Segona Guerra Mundial]]
[[Categoria:Guerra del Pacífic]]