Mare de Déu dels Miracles: diferència entre les revisions

L'esmentada imatge és patrona tant del monestir com de la ciutat de Palos de la Frontera, en la qual se celebren en el seu honor durant el mes d'agost diversos actes religiosos i civils, que culminen amb la típica romeria andalusa celebrada en l'entorn del paratge de la Rábida l'últim cap de setmana de l'esmentat mes.

 

 

El [[14 de juny]] de [[1993]] va ser coronada pel Papa [[Joan Pau II]], que la va nomenar «Mare d'Espanya i Amèrica». Els padrins d'honor de l'esmentada coronació van ser els reis d'Espanya, que van delegar en la seva filla, la Infanta Cristina. En els actes d'aquesta celebració va ser nomenada també, per part de l'ajuntament, «Alcaldessa Honorària Perpètua de Palos de la Frontera».

Com a ornament extern la imatge porta una ràfega amb una estructura oval, poc freqüent entre les imatges de la Verge. La decoració de la mateixa està composta per una cardina en la qual hi ha esmaltats els escuts dels països americans, i a dalt en el centre l'escut d'[[Espanya]], rematat el conjunt per llamps bisellats, llisos i ondulats alternats. Va ser realitzada per Manuel Seco de Velasco i dissenyada per Evaristo Domínguez, pintor de [[Palos de la Frontera]].

 

 

Procedent de l'art bizantí de finals del [[segle XIII]] o començaments del [[segle XIV|XIV]], el model iconogràfic de la imatge correspon al tipus d'escultura Odegetria (Verge conductora del Nen, que mostra o assenyala a [[Jesús]] com el camí de salvació), model desenvolupat en el gòtic.

{{Article principal|Monestir de La Rábida}}

 

 

Té de 2.000 [[metre quadrat|m2]] d'extensió i és de planta irregular. El monestir al llarg dels més de 500 anys de la seva història ha sofert modificacions, sobretot arran del terratrèmol de Lisboa de 1755.

== Història ==

 

Donem per fet que actualment existent i venerada és la mateixa, idèntica, la primària i única que sempre ha existit, doncs totes les proves estan al seu favor i no hi ha cap motiu per sospitar suplantacions.

 

Als documents més antics és denominada amb el nom de "Santa María de la Rábida".[24] Esta és l'advocació que s'ha fet universal i és el seu nom original i primitiu. Si bé, i tal com consta també a nombrosos documents antics, a causa de la quantitat de favors i presumptes miracles que sempre se li han atribuït, el [[població|poble]], també des d'antic, la flama "La nostra Senyora dels Milagros".

 

 

 

Entre les llegendes que envolten a aquesta imatge, les més destacades són:

''Es va començar a fundar la parroquial de Palos, pels anys de 270 i es va acabar pels anys de 331... es va consagrar al gloriós màrtir San Jordi per instàncies de Constantí i fent-los promesa, que s'empenyoraria amb el Bisbe, que li donés una imatge de Nostra Senyora... es va donar a l'espelma Constantí per a la santa ciutat de Jerusalem... i va visitar el sant Bisbe i li va fer la súplica... i li va adonar del sant patró i de l'Església. El sant es va alegrar i dió les gràcies pel seu bon zel, i li va dir que concedia la seva petició. I que s'ho demanaria a Déu, haver-hi si convenia donar la imatge que tènia a la Muntanya Sión, com era factura del senyor San Lucas. ... Al tercer dia va cridar Constantí i li va dir el sant que aquella era la que havia de portar... Va tenir Daniel la imatge guardada des de l'any 331 amb molta decència i a l'esmentada campana fins que va fer una altra vegada viatge a l'esmentada ciutat de Palos. ... es va moure tot el poble i van venir a l'embarcador, a veure la novetat de tanta alegria... I Constantí va donar per escrit el lliurament que San Macadio li havia fet de la Santíssima Imatge i de la campana... Es va col·locar a l'altar major, que abans havia estat de Proserpina.[29] i la van votar Patrona juntament amb el gloriós màrtir San Jordi.'' SANTIAGO, Fr. Felipe de, "Còdex", 1714.

 

 

La llegenda continua atribuint singulars prodigis i miracles a la imatge de la Verge, curacions de tota índole entre les quals es pot destacar la cessació d'una epidèmia de ràbia nouvinguda l'escultura, o la defensa de les seves terres d'atacs dels pirates. Així, baix aquest halo de favors i curacions, continuaria sent venerada la imatge fins que, finalment, la península cau sota la dominació musulmana i, davant de l'imminent perill de profanació i destrucció de la seva sagrada patrona per part dels sarraïns, dos sacerdots van assegurar haver rebut la revelació que fos ocultada al mar fins que [[Déu]] disposés un moment oportú en què fos novament descoberta.

SANTIAGO, Fr. Felipe de, "Còdex", [[1714]].

 

 

Una de les últimes i la més famosa de les llegendes és la que ens transmet l'aparició de la Verge al mar, a la platja de "Morla", en terme municipal de Palos, a prop del monestir. Segons aquesta tradició, estant uns pescadors de Huelva llançant les seves xarxes, van tenir per pesca la troballa de la imatge, la qual hauria aparegut en dos trossos, primer la Verge amb la meitat del cos del Nen i, posteriorment, la resta del Nen. Si bé, en haver-la trobat uns pescadors d'[[Huelva]], van voler emportar-se-la a la seva vila, cosa que no va acceptar la localitat [[Palerma]], i van començar uns litigis que a punt van estar d'acabar en batalla armada entre les dues viles. Va haver d'intervenir el pare guardià del convent en el litigi, ja que la seva opinió era respectada per ambdues viles, i aquest va prendre la decisió que, per resoldre l'assumpte, es diposités la Verge en una embarcació a prop del lloc on va aparèixer, deixant-la sola a l'embarcació, sense cap tripulant, on les espelmes la portessin. Per fi l'embarcació va arribar a parar a vores del paratge on està situat el monestir, i van decidir dedicar-li un altar a la imatge a l'esmentat cenobi franciscà.

 

{{Citació|Conviene, a saber, que por el año de [[1472]],<ref>El códice dice claramente 1572. Si esto no fuera una leyenda, haría dudar que esta imagen hubiera sido ante la que oraron Colón, los Pinzón, los conquistadores, etc., porque no habría existido en dicha época. Pero se sabe que ya existía con anterioridad por la historia documentada, entre ellas, la citada bula [http://books.google.es/books?id=5g_LkfRMNXwC&pg=PA225&dq=Bula+%22Etsi+cunctorum%22&lr=&ei=AKMySKr4OI28zASL1-jEBw&sig=GNJk5Yo6pLsh6XPrcNq9JYY0BrU ''"Etsi cunctorum"''] de [[Benedicto XIII (antipapa)|Benedicto XIII]] decretando la constitución del monasterio, donde ya se habla de Nª Sª de la Rábida. Es el P. José Coll quien propone que en realidad se trata del año de 1472.</ref> estando este convento en posesión de los Padres Menores de San Francisco, por el mes de diciembre, de dicho año ... fue Fr. Juan Bautista Pedroso, ... a celebrar la misa para el día de la Purísima Concepción, a la gente que se ocupaba de las [[jábega]]s. Y aquella noche hubo diferentes pareceres sobre si el día de la Purísima se había de pescar, a lo cual dijo el Padre que si quiera echasen un lance para que comiesen, y él llevaría limosna. Y tuvieron la dichosa pesquería a la Reina y Rey de los cielos y tierra, Jesús y María.<br /> Y fue en esta forma: que calando el primer lance sacaron la imagen de la Soberana Reina con la mitad del cuerpo del Niño ... Ya segundaron otro y sacaron lo que faltaba del Niño. Y tomándolo el religioso, lo aplicó sobre el otro medio y sin diligencia alguna quedó unido. (...)<br /> Cada uno de por sí alegaban sobre si el hallazgo era suyo, hasta que tomando la mano el dicho Guardián diciendo, que no era materia que por devoción se perdieran los pueblos; que menos inconveniente era que se pusieran en litigio y los que tuvieran derecho a ello se le diera posesión ... Y los dos lugares, Huelva y Palos, que eran los dos litigantes, los de Huelva por haberla sacado y los de Palos por su término ... Se fue alterando tanto esta materia que llegaron a punto de querer las dos villas a tomar las armas, después de diferentes desafíos, hasta que tomó la mano el dicho padre Guardián ... Y todos se convinieron al parecer de dicho Guardián ... Y todos fueron a "Morla" y el parecer de dicho Padre Guardián todos lo tuvieron por bien. Y fue, que en un barco de 33 codos, se puso esta Señora y le dieron la vela sin quedar dentro marinero alguno, y se vino a donde es hoy venerada y alabada, y está colocada esta Purísima Señora con admiración y pasmo de todos los que vieron este prodigio.|SANTIAGO, Fr. Felipe de, "Códice", 1714.}}

 

També existeix una sevillana popular que relata aquesta llegenda de la següent forma:

{{Cita|Y apareciste, Milagros, y apareciste,<br />en las cuatro corrientes, Milagros, y apareciste.<br />A Huelva te llevaron Milagros, tu no quisiste,<br />y en el momento te hicieron una capilla, Milagros, y en el convento.}}

 

 

 

La història documentada fa referència d'aquesta imatge des dels documents més antics i de la seva permanència continuada al monestir franciscà de La Rábida fins a [[1891]], any en el qual va ser restaurat el convent amb motiu de la celebració del IV Centenari del Descobriment d'Amèrica i, per aquest motiu, es va traslladar la imatge a la parròquia de San Jorge en Palos.[4]

 

 

Els Comtes de Miranda, senyors de Palos de la Frontera, que van realitzar una destacada tasca en l'organització de la vila, amb la construcció del castell i de l'Església de San Jorge, probablement també van ser qui adquirissin per a la vila la imatge de la Verge dels Miracles que actualment existeix. VA serentronitzada des dels orígens al cenobi de la Rábida.

 

 

Entre els esdeveniments històrics més destacats que va presenciar aquesta escultura, es pot fer ressaltar sens dubte el descobriment, conquesta i evangelització d'Amèrica. [[Cristòbal Colom]] va arribar amb el seu fill al monestir el [[1485]]; durant les seves llargues estades a la zona, va visitar i va rebre empara en moltes ocasions a l'esmentat cenobi.

El [[maig]] de [[1528]] va arribar al port de Palos Hernán Cortés després d'aconseguir la conquesta de Nova [[Espanya]], es va allotjar al monestir, on va poder pregar davant d'aquesta imatge. Venia acompanyat del seu amic i company Gonzalo de Sandoval, que va desembarcar greument malalt, i morí al cap de pocs dies en una fonda de Palos on estava allotjat. Es va traslladar el seu cos sense vida al monestir, on va ser enterrat, a prop de l'altar de la verge. Pocs dies després va arribar Francisco Pizarro a Palos, dirigint-se també al convent, on a part de rebre ajuda espiritual i visitar a la imatge de la Verge, es va entrevistar amb el seu parent Hernán Cortés.

 

 

 

El còedx ha conservat entre els seus escrits aquest document, en el qual consta el vot en el qual el poble renova l'esmentat patronat:

SANTIAGO, Fr. Felipe de, "Còdex", [[1714]].

 

 

La festa patronal i romeria de la Verge, es va celebrar sempre el 2 d'agost al santuari de la Rábida fins a l'exclaustració de [[1835]], encara que va continuar celebrant-se alguns anys després.

 

 

Hi havia diverses germandats, a part de la de Palos de la Frontera, com les de Huelva i Moguer, que junt amb la de Palos constituïen les denominades "Hermandades Majors", encara que també es coneix l'existència de germandats de San Juan del Puerto, Trigueros o Lucena del Puerto.[36]

El dia, en definitiva, transcorria amb un ambient festiu i de convivència entre els fidels que celebraven aquesta popular romeria.

 

 

Malgrat l'exclaustració de [[1835]], la imatge de la Verge va romandre al seu Santuari de la Rábida -casa legítima de la mateixa des de temps immemorial- fins que, el [[1891]], va ser traslladada a l'església parroquial de San Jorge Mártir de Palos de la Frontera, amb motiu de les restauracions al convent promogudes per l'estat espanyol, com a preparació per a la celebració del IV Centenari del [[Descobriment d'Amèrica]]. No obstant això, existeixen documents, alguns fins i tot oficials, que indiquen que la verge va ser traslladada a Palos arran de l'exclaustració, desmentits tots ells per actes i oficis, tant de la Diputació de Huelva, com de l'Ajuntament de Palos de la Frontera, conservats alguns d'ells a l'arxiu conventual de La Rábida.

P. COLL. "Colom i La Rábida".

 

 

Encara que l'estada en la parròquia de Palos sempre va ser considerada com a accidental i transitòria, el cert és que aquesta es va dilatar en el temps, malgrat els intents i peticions per part dels franciscans que tornés al seu santuari, una vegada que l'Orde Franciscà va tornar a reintegrar-se en la Rábida en la dècada de [[1920]]:

El Plus Ultra al port de Palos de la Frontera, abans d'iniciar el vol.

 

 

 

A la tornada dels tripulants, el rei [[Alfons XIII]] va celebrar una missa d'acció de gràcies també davant de la patrona de Palos, a l'Església de San Jorge, per a posteriorment dirigir-se al monestir de La Rábida, a celebrar els actes commemoratius per l'èxit del vol.

 

 

Durant els esdeveniments de la [[Guerra Civil Espanyola]], el [[21 de juliol]] de [[1936]] la parròquia de San Jorge de Palos va sofrir la ira d'un grup antireligiós, i, entre les moltes destrosses que va patir el temple, especialment destacable va ser el de la patrona, -que es trobava en aquells moments en un ''camarino'' de la parròquia-, quedant trencada en cinc trossos.

 

 

El pare fra Jenaro de Jesús va resultar clau per a la devolució de l'efígie al seu santuari de La Rábida. Encara que van existir dificultats entre el convent i el poble de Palos, gràcies al pare franciscà -que sempre va defensar els drets del monestir i de l'orde franciscà sobre la imatge- es va aconseguir mantenir la calma entre les dues parts.

Finalment, i encara que hi va haver algun intent per part de la Junta de Cultura Històrica i Tresor Artístic de Sevilla de disposar de la imatge restaurada, la verge va ser novament entronitzada al seu convent de la Rábida l'[[11 de maig]] de [[1938]], sent novament beneïda el [[12 de juny]] d'aquest mateix año.

 

 

 

 

 

 

Després del seu pas per Moguer, la comitiva papal es va dirigir cap a Palos de la Frontera, a la parròquia de San Jorge Mártir. Hi va accedir a través de l'escalinata situada davant la mateixa, on va saludar i va beneir els fidels allà congregats. Una vegada en l'interior, també es va detenir a pregar i contemplar l'església gòtic-mudèjar on es va llegir, cinc-cents anys abans, la real provisió dels Reis Catòlics en la qual se sol·licitava a certs veïns de Palos el lliurament de dues caravel·les aprovisionades per al viatge de [[Cristòbal Colom]]. Va sortir de la parròquia per la denominada "Porta dels Nuvis", on es va detenir a beneir i saludar a alguns discapacitats i malalts que l'esperaven. Va finalitzar aquest recorregut al Monestir de La Rábida, on va ser rebut per la Infanta [[Cristina de Borbó]], el president de la Junta d'Andalusia, Manuel Chaves González, i la comunitat franciscana del monestir i de la província Bètica. Va visitar breument les estades i església del cenobi, per dirigir-se posteriorment feia el lloc de l'acte de la coronació, el Monument als Descobridors situat en l'entorn de La Rábida.

 

* Romerito. El tràfic d'una peregrinació anual que organitza la seva germandat el mes de febrer, en la qual els fidels de la Verge, després d'un ofici religiós en la parròquia de Palos, es dirigeixen a peu cap al monestir de la Rábida, on, una vegada finalitzada la peregrinació, reten culte a la patrona i es viu un dia de convivència entre els devots.

* Aniversari de la Coronació Pontifícia. El [[14 de juny]] de cada any se celebra l'aniversari la Coronació Pontifícia de la imatge, realitzada pel Summe Pontífex [[Joan Pau II]]. Se celebra, normalment, al Monestir de La Rábida davant de l'escultura de la Verge dels Miracles.

* Festa de la Verge. Després de la novena celebrada des del dia següent al trasllat, tenen lloc les festes patronals, sent el 15 d'agost, festivitat de l'[[Assumpció de Maria]], el dia gran de la Verge. Al matí de l'esmentat dia se celebra una solemne funció religiosa i, a la tarda, la processó anual amb la imatge de la Verge, que recorre els principals carrers de la localitat palerma. La processó es realitza en el denominat "Pas de les Caravel·les", que va ser construït en fusta, daurada i policromada, per Francisco Buiza Fernández i que reprodueix les proes de les Tres Carabelas.

* Ofrena floral i pregó de la romeria. El dissabte del cap de setmana anterior a la romeria té lloc, en l'entorn de l'Església parroquial de San Jorge Mártir, l'"ofrena floral", on després de la lectura del pregó de la romeria, es procedeix a l'acte de renovació del vot de patrocini i posteriorment el poble li ofereix flors a la imatge que són col·locades als seus peus.

* [[Romeria]]. L'últim cap de setmana d'agost, i com a final de les festivitats i cultes, se celebra la romeria en el seu honor. Comença divendres a la tarda amb el trasllat procesional de la imatge des de la parròquia de Palos, on roman tot el mes estival, feia la Rábida. El pas de la Verge és acompanyat al seu recorregut fins a la Rábida pels fidels, que es dirigeixen fins al paratge en cavalls, carros, charretes o a peu. Se celebra entorn del paratge de la pineda propera al monestir de la Rábida, on es troba situada la capella i casa de la Germandat patronal. Durant aquests dies es resideix al paratge en els típics "ranchos" que construeixen per pernoctar i conviure durant aquests dies.<br />Com sol ocorre en les romeries andaluses, la convivència transcorre entre el folklore i la gastronomia de la terra.<br />Dissabte, el principal acte és el rosari de torxes, en on els fidels, en la nit d'aquest dia, realitzen l'esmentada oració catòlica portant torxes o espelmes i cantant els diferents misteris.<br />Diumenge tenen lloc els actes centrals d'aquesta romeria; la Solemne Funció, consistent en una Missa celebrada al matí, on assisteixen, a part del clericat local, autoritats tant religioses com civils de la localitat i d'altres municipis propers. I, ja a la tarda, es realitza la processó de la Verge, que recorre tot el recinte i finalitza al monestir, on és dipositada la imatge venerada fins a l'any següent.<br />Finalment, dilluns la germandat, amb la resta del poble, després de la missa de comiat davant de la Verge, tornen fins a la parròquia de San Jorge Mártir, donant-se així per finalitzats els actes del mes de agosto.

 

 

Existeixen diverses advocacions i temples amb els mateixos títols d'aquesta imatge, Santa María de la Rábida o Verge dels Miracles en diversos llocs del [[món]].

 

Quant a la denominació tradicional, "Verge dels Miracles", la llista de llocs que tenen alguna imatge o església dedicada a l'esmentada advocació és més extensa, destacant entre altres la patrona d'El Puerto de Santa Maria ([[Cadis]]). A [[Santa Fe (Argentina)|Santa Fe]], ([[Argentina]]), existeix l'"església de Nostra Senyora dels Miracles", on es troba un quadre dedicat a l'esmentada advocació. També a Itàlia es troben esglésies i imatges amb l'esmentada denominació, com la veneciana "Chiesa vaig donar Santa Maria dei Miracoli" on, així mateix, es troba una imatge amb el títol de "els Milagros".

 

{{commonscat}}

 

 

{{Referències}}

[[Categoria:Advocacions de la Mare de Déu]]

[[Categoria:Província de Huelva]]