Sophie Carmen Eckhardt-Gramatté: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 6:
 
== Biografia ==
Sophie Carmen Eckhardt-Gramatté va néixer a Moscou, igual que la seva mare. La se vaseva mare, [[Catalina de Kochevskaya]], una alumna d’Anton i Nicholas Rubinstein i professora de música a la casa de Tolstoi, estava casada amb [[Nicolas de Fridman]], de qui es va separar abans del naixement de Sophie Carmen. De totes maneres, el tema sobre la paternitat està en dubte i, tot i que Fridman definitivament no és el pare, el fill porta el seu nom i fins l’any 1920 va ser coneguda professionalment com Sonia Fridman. La seva mare va enviar a la filla a Anglaterra i allí va passar quatre anys amb pares adoptius en una colònia d’expatriats tolstoians, a Whiteway, a les muntanyes de Cotswold, Gloucestershire.<ref>{{Ref-web|url=http://egre.mb.ca/sc/|títol=S.C. Eckhardt-Gramatté|consulta=|llengua=anglès|editor=|data=}}</ref>
[[Fitxer:Gramate i fenando.jpg|thumb|Sophie Carmen i Fernando, Leba, 1937.]]
Sophie Carmen es va reunir amb la seva mare el 1904, va anar a París i allí va ser on va començar la seva formació musical, a l’edat dels vuit anys. BaixSota les instruccions de la seva mare, entre 1906 i 1908, el seu avanç amb el piano va ser precoç. El setembre de 1908, a pesar de no haver tingut una instrucció regular de violí, va ser acceptada com a estudiant de violí al conservatori, on els seus professors van ser [[Alfred Bru]]n i més tard [[Guillaume Rémy]]. En canvi, el piano el va estudiar amb [[Mme S. Cheneé]]. Als 11 anys va fer concerts de solista a [[París]], [[Ginebra]] i [[Berlín]], apareixent als programes alternativament com a pianista i violinista. A Ginebra el seu programa va incloure una part de Bach per a solos de violí. El 1911 va fer un recital d’improvisacions a parís i un recital a Berlín que incloïa un estudi de [[Chopin]], la Chacona de [[Bach]], Partita no.2 per a solo de violí i un concert per a violí en fa menor per [[Heinrich Wilhelm Ernst]]. El 1913 va deixar el [[Conservatori de París]].
 
Sophie Carmen s’havia traslladat a [[Berlín]] amb la seva mare i la seva germana a principis del 1914 i durant un temps les havia recolzat a tocar en els cafès. En canvi, la filla en llei del violinista [[Joseph Joachim]] li va entregar un dels violins de Joachim i va arreglar una beca del banquer [[Franz von Mendelssohn]] perquè pugui estudiar amb Bronislay Huberman. Durant els seus primers sis anys a Berlín va aparèixer a una sèrie de recitals i velades musicals privades. El 1915 a [[Berlín]] va interpretar la Sonata (piano) en fa menor, opus 57, i la part de violí Kreutzer en el mateix programa. Prompte va aparèixer un conflicte, en canvi els seus clients volien que continués com a intèrpret, mentre que la seva pròpia inclinació era dedicar-se a la composició. Per a l’any 1920 ja componia obres de gran format, com és per exemple ''Ziganka,'' un ballet pantomima.
 
La família Gramatté es van mudar a [[Espanya]], vivint a [[Barcelona]] durant dos anys. Allí va ser on Sophie Carmen va tindre un nou mentor, el violoncel·lista [[Pau Casals]], que li va produir vàries obres, incloent el Concert per a un solo de violí.
 
També als anys vint es va casar per primer cop amb pintor [[Walter Gramatté]]. Aquell matrimoni li va donar la llibertat per dedicar-li temps complet a la composició i fer recitals. Anys més tard, amb la prematura mort de Walter el 1929, Sophie va començar els seus primers concerts per a piano i violí en un debut als [[Estats Units]] baixsota la batuta de [[Leopold Stokowski]] i [[Frederick Stock]]. Posteriorment, al 1930 quan va tornar a [[Berlín]], va deixar-se la carrera artística i es va dedicar únicament a la composició.
 
Quan Gramatté va decidir abandonar la seva carrera artística per concentrar-se en la composició l’any 1930, Stokowski li va recomanar estudiar amb [[Max Trapp]] a la [[Preussische Akademie]] de [[Berlín]], però no va ser fins 1936 que finalment va seguir aquell consell.
[[Fitxer:Violi gramatte.jpg|thumb|Sophie Carmen amb el violí quan vivia a Berlín]]
El 1934 es va tornar a casar però aquesta vegada amb [[Fernando Eckhardt]], un historiador d’art austríac resident a [[Berlín]], que havia estat interessat en els gràfics del seu difunt marit. L’any 1939 la parella es va traslladar a [[Viena]] i allí es va adoptar el nom artístic amb el que es van firmar les seves obres posteriors, com Eckhardt-Gramatté. El 1945 Eckhardt-Gramatté va ser un dels petits grups que va restablir la ramabranca austríaca de la ISCMSocietat Internacional de Música Contemporània. Ella va guanyar alguns premis principals de composició els anys 1948, 1949 i 1950 i el primer premi en la Competència Internacional de Compositores (només dones) l’any 1961.
 
En reconeixement dels assoliments únics d’Eckhardt-Gramatté, el CBC al novembre de 1974 va transmetre un documental de ràdio de dos hores preparat per [[Lorne Watson]] i produït per [[Walter Unger]]. Poc després de l’emissió, va partir un viatge europeu i durant la visita a [[Stuttgart]] va tindre un accident mentre estava en un autobús i se la va portar a un hospital, però malauradament va morir mentre l’estaven operant. Va ser enterrada juntament amb [[Walter Gramatté]] i la seva mare al poble de [[Wilhelmshagen]] a [[Berlín]].