Revisió del 13:25, 4 abr 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: - des de Erzurum + des d'Erzurum ← Edició anterior		Revisió del 21:01, 22 abr 2016 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 434.636 edits m Canvis menors, neteja, replaced: segona b → Segona B, va tardar → va trigar AWB Edició següent →
Línia 1: '''Özdemiroğlu Osman Paşa''' fou [[gran visir otomà]] ([[28 de juliol]] de [[1584]] a [[29 d'octubre]] de [[1585]]), notable general [[mameluc]] d'origen [[circassià]] però nascut a [[Egipte]] fill d'un mameluc de nom [[Özdemir Pasha]] que fou ''[[beglerbegi]]'' del [[Iemen]] i conqueridor de la província d'[[Habeix]]. Ja de jove va exercir altes funcions i a la mort del seu pare el va succeir com a ''beglerbegi'' d'Habeix (meitat del 1561). Va governar sis anys operant principalment a la regió al sud de [[Massawa]] contra els portuguesos i també va combatre als [[funj]] que el 1564 van atacar [[Suakin]], centre administratiu de la província. El 1567 va retornar al [[Caire]] i fou nomenat governador de [[Sanà]] (un dels dos beglerbegis del Iemen) en un moment en què estaven revoltats els [[Zaidites del Iemen \|zaydites]]. Va demorar la seva sortida cap al Iemen i es va implicar en una lluita de poder entre el sardar [[Lala Kara Mustafa Pasha]] i el governador d'Egipte [[Koca Sinan Pasha]], afavorint al primer; finalment va marxar al Iemen des de [[Suez]] (meitat del 1568) on ara havia de ser ''beglerbegi'' únic després d'haver-se unificat les dues províncies. Va ajudar a la guarnició assetjada de [[Zabid]] (finals del 1568) i va reconquerir [[Taizz]], però va quedar assetjar pels rebels zaydites fins que fou ajudat per l'ara sardar Koca Sinan Pasha, enemic personal seu; finalment Sinan el va fer destituir com a ''beglerbegi'' del Iemen. Després van venir uns anys d'obscuritat enfrontat al gran visir [[Sokollu Mehmet Paşa]] (1565-1579) que era un dels fidels de Sinan Pasha, fins que el [[sardar]] Lala Kara Mustafa Pasha, que havia esdevingut popular després de conquerir Xipre, el va recomanar al sultà com a governador d'[[al-Hassà]] i després a [[Bàssora]] des d'on va preparar la conquesta del [[Regne d'Ormuz]]. Després fou nomenar ''beglerbegi'' del [[Diyarbakir]] (1572/1573) on va restar quatre anys. Lala Kara Mustafa Pasha el va cridar el 1578 per participar en la guerra contra els [[safàvides]], rebent un comandament el [[29 de març]] de [[1578]]. L'estiu següent va avançar des d'[[Erzurum]] i el [[9 d'agost]] de [[1578]] va aconseguir la decisiva victòria de [[Çildir]], i un mes després va guanyar una segona batalla decisiva prop d'[[Alazan]]. Els otomans van ocupar [[Geòrgia]] i [[Xirvan]] incloent [[Shamaki]] i [[Derbent]]. L'exèrcit otomà es va retirar llavors a Erzurum i Osman va rebre el rang de visir i el càrrec de governador general del Xirvan i [[Daguestan]] on va quedar amb poques forces. En iniciar-se l'hivern els safàvides van atacar a Osman, i tot i que va rebre reforços dels tàtars de Crimea va haver d'evacuar Shamaki cap a Derbent on es va mantenir fins a l'octubre de 1579 quan, amb reforços manats per [[Mehmed II Giray]] va poder recuperar Shamaki i tot el Shirvan. Mehmed II es va retirar i va deixar un petit contingent manat pel seu germà Ghazi Giray, i Osman no va ~~tardar~~trigar a haver de retirar-se altre cop a Derbent que fou la seva base fins al 1583. En situació desesperada el 1583, va rebre un exèrcit de reforç i la primavera del 1583 va poder obtenir una notable victòria entre el [[Samur]] i [[Shamiran]], anomenada batalla de les torxes (ja que es va lliurar de nit amb torxes l'[[11 de maig]] de [[1583]]). Això li va permetre retornar a Shirvan. L'octubre de 1583 va abandonar el [[Caucas]], va marxar a [[Feodòssia\|Kaffa]], possessió otomana al [[khanat de Crimea]], amb ordre d'executar a [[Mehmed II Giray]] per no haver mantingut les seves forces al Caucas el 1579. El khan vivia a [[Eski Krim]], i va convidar a Osman a anar a aquesta ciutat; quan no ho va fer, va anar a Kaffa i la va assetjar però el ''[[khalgay]]'' Alp Arslan va refusar seguir aquesta política i després de quaranta dies de setge va arribar de [[Constantinoble]] Kilij Ali Pasha, amb la flota i l'autoritat per nomenar Islam, un nebot de Mehmed, pel tron; Mehmed va acabar fugint cap a territori [[nogai]], però fou interceptat per Alp Giray que el va matar junt amb el seu fill Safa Giray (1584). Osman va arribar a Constantinoble l'estiu del 1584, sent rebut com un heroi. El dia [[28 de juliol]] era nomenat gran visir. Als quatre mesos de la pujada al tron de Crimea d'[[Islam II Giray]], [[Saadet II Giray]] al front dels nogais, va marxar contra el nou khan i es va apoderar de [[Bagchi-Sarai]]. Islam II es va refugiar a Kaffa que era territori otomà i va enviar comunicació dels fets al sultà. Özdemiroğlu Osman Pasha rebé ordre d'anar a rescatar-lo amb deu mil geníssers i sis mil sipahis que foren enviats a [[Sinop]]e i van passar l'hivern en aquesta localitat i a [[Kastamonu]], per després anar a Crimea. Però mentre Islam, amb l'ajut dels begs de Kaffa i de gran part de les tribus de Crimea, va lluitar contra Saadet a les planes d'Andal. Esni Beg i alguns altres caps dels nogais van morir i Saadet Giray va fugir. Poc després Osman va succeir a Ferhad Pasha com a ''sardar'' del front oriental i va marxar d'Erzurum cap a [[Tabriz]] amb un exèrcit. Malalt de manera que no podia ni puntar a cavall, encara va supervisar l'ocupació de Tabriz el [[23 de setembre]] de [[1585]] i a la tornada va morir ([[29 d'octubre]] de [[1585]]) sent enterrat a Diyarbekir. == Bibliografia == * S. J. Shaw, ''History of the Ottoman empire and modern Turkey'', Cambridge, 1976

Özdemiroğlu Osman Paixà: diferència entre les revisions