Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
[[Fitxer:Estancias testero norte aljaferia.jpg|thumb|[[Palau de l'Aljaferia]]]]
'''Abu-Àmir Yússuf ibn Àhmad ibn Hud al-Mútaman'''<ref group="nota">A voltes se l'ha anomenat, per error, '''al-Mútamin'''. La versió del seu [[Nom àrab|''làqab'']] com a al-Mu'tamin és recolzada pel ''Diccionario Biográfico Español'' de la Real Academia de la Historia, 2010 (Volum L, pàgs. 627-628).</ref> (en [[àrab]] '''أبو عامر يوسف بن أحمد بن هود المؤتمن''', ''Abū ʿĀmir Yūsuf ibn Aḥmad ibn Hūd al-Muʾtaman'') fou [[Emirat de Saraqusta|emir de Saraqusta]] del [[1081]] al [[1085]].<ref name="Diccionari">{{Ref-llibre |cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director) |títol=Diccionari d'Història de Catalunya | editorial=Edicions 62 |data=1998 |pàgines=p. 1143, entrada: "Yúsuf ibn Ahmad al-Mu'tamin" |isbn=84-297-3521-6 }}</ref> Era membre de la dinastia [[Banu Hud]]<ref name="Diccionari"/> i va succeir al seu pare [[Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín]]. La data de l'inici del regnat és dubtosa, ja que s'han trobat algunes monedes del seu pare que estarien datades el 1082 i fins i tot més tard. Fou un erudit que va escriure diverses obres de matemàtiques. Va morir vers el [[1085]] i el va succeir el seu fill [[Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín]].
== Biografia ==
Línia 12:
En aquesta etapa està ben documentat el servei del Cid, bandejat el 1081 de Castella per dur a terme ràtzies en contra dels interessos d'[[Alfons VI de Lleó]] a territoris de Toledo, llavors tributari d'aquest rei i que, per això, no havia de ser atacada per tropes castellanes.
El Cid seguiria al servei d'al-Mútaman fins al 1086, moment en què Saragossa [[Setge de Saraqusta (1086)|va ser assetjada]] per [[Alfons VI de Lleó]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Sobrequés i Vidal |nom=Santiago |enllaçautor=Santiago Sobrequés i Vidal |títol=Història de Catalunya | editorial=Cupsa Editorial |data=1979 |pàgines=vol.2, p.15 |isbn=8439001258 }}</ref> però en ser rebutjat, va decidir ajudar al-Muqtadir.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fletcher |nom=Richard |títol=El Cid |url= http://books.google.cat/books?id=O-6I1OTM28wC&pg=PA150&dq=zaragoza+1086+alfonso&hl=ca&sa=X&ei=q0v4U5DIJIKd0AXG74DoCA&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=zaragoza%201086%20alfonso&f=false |llengua= castellà | editorial=Editorial NEREA |data=1999 |pàgines=150 |isbn=8489569290}}</ref> Si El Cid va trencar els llaços amb al-Mútaman o el seu hereu [[Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín|al-Mustaín]] a causa d'un conflicte d'interessos personal entre la defensa de Saragossa i el seu senyor natural, per ser el rei de Castella qui l'atacava, o si va ser condonat el seu desterrament, a l'apreciar Alfonso la utilitat d'aquest cavaller en el seu exèrcit, és quelcom que encara no s'ha esclarit en la seva totalitat.
El Cid va ser capaç de contenir als aragonesos fins a 1083, any en què Sanç Ramires va prendre la línia de fortificacions que protegien les ciutats de la taifa de Saraqusta, com la de Graus,que amenaçava Barbastre; a la zona oriental, Ayerbe, Bolea i Arascués, que posaven en perill a Osca; i Arguedas, que apuntava a la conquesta de [[Tudela]].
Línia 20:
== Matemàtiques ==
[[Fitxer:Teorema de Ceva - sin rótulo.svg|thumb|El [[teorema de Ceva]], descobert per al-Mútaman]]
L'obra mestra en l'àmbit intel·lectual d'al-Mútaman va ser ''Kitab al-istikmal'' [Llibre de la perfecció i de les aparicions òptiques], que a més de ser un compendi de la matemàtica grega d'[[Euclides]] i [[Arquimedes]], entre altres, i transmetre els ensenyaments de [[Thàbit ibn Qurra]], els [[Banu Musa]] i d'[[Ibn al-Hàytham]], introdueix [[teorema|teoremes]] originals. La seva obra va ser transmesa a través de [[Maimònides]] a [[Egipte]], i d'allí es va difondre pel centre d'Àsia. El {{segle
De la seva obra es conserven dues còpies, la primera va ser trobada a la Biblioteca l'Askeri Müze d'[[Istanbul]] el 1985, procedent de la biblioteca del sultà otomà [[Mehmet II]], que va ser heretada per seu fill [[Baiazet II]]. Posteriorment es va trobar una segona còpia al [[El Caire|Caire]].
''Kitab al-Istikmal'' tracta els [[Nombre irracional|nombres irracionals]], les [[Cònica|seccions còniques]], la quadratura del [[segment]] [[Paràbola|parabòlic]], els [[
La primera part de ''Kitab al-Istikmal'' va superar en extensió als ''[[Elements d'Euclides|Elements]]'', d'Euclides. En l'obra apareix una proposta de categorització de les matemàtiques en espècies [[Aristòtil|aristotèliques]], dividint-les en l'espècie de l'[[aritmètica]], dues per a la [[geometria]] i dues més per a [[estereometría]], segons el que ha arribat en l'actualitat.
Al-Mútaman va dur a terme la primera formulació coneguda del [[teorema de Ceva]], que no seria conegut a Europa fins a 1678 en l'obra ''[[De lineis rectis]]'' del matemàtic [[Itàlia|italià]] [[Giovanni Ceva]]. El teorema estableix el següent:
{{Cita|Sigui ''ABC'' un triangle i D, E, F siguin punts als costats BC, CA i AB. Es dibuixen línies rectes AD, BE i CF. Aquestes tres línies són concurrents (es tallen en un punt) [[si i només si]] <math>\frac{AF}{FB}=\frac{AE}{EC}\frac{CD}{DB}</math>.|Al-Mútaman, ''Kitab al-Istikmal''}}
Línia 39:
== Bibliografia ==
* CARRASCO MANCHADO, Ana I., Juan Martos Quesada y Juan A. Souto Lasala, ''Al-Andalus'', Madrid, Istmo (Historia de España. Historia medieval, VI), 2009, p. 249. ISBN 978-84-7090-431-8
* CERVERA FRAS, M
* CORRAL, José Luis, ''Historia de Zaragoza. Zaragoza musulmana (714-1118)'', Saragossa, Ayto. de Zaragoza i CAI, 1998. ISBN 84-8069-155-7
* HOGENDIJK, Jan P., «Al-Mu'taman ibn Hud, 11th-century king of Saragossa and brilliant mathematician», ''Historia Mathematica'' '''22''', febrer de 1995, pp.
* MONTANER FRUTOS, Alberto, «Introducción histórica» al capítol «El palacio musulmán», a Bernabé Cabañero Subiza ''et al.'', ''La Aljafería'', vol. I, Saragossa, Cortes de Aragón, 1998. pp. 35-65. ISBN 84-86794-97-8
* VIGUERA MOLINS, Mª Jesús, ''Aragón musulmán'', Saragossa, Mira editores, 1988. ISBN 84-86778-06-9
Línia 47:
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol= [[Emirat de Saraqusta|Emir de Saraqusta]] |abans= [[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]] |després= [[Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín]] |anys= [[1081]] - [[1085]]}}
{{Finalitza taula}}
{{ORDENA:Yussuf Ibn Ahmad Al-Mutaman}}
[[Categoria:Emirs de Saraqusta]]
[[Categoria:Banu Hud]]
| |||