Obre el menú principal

Canvis

11 bytes afegits ,  fa 3 anys
m
Canvis menors, neteja, replaced: segle XIX → {{segle|XIX}} (3) AWB
'''Lahej''' (variants '''Lahedj''', '''Lahdj''', '''Lahidj'''; en [[àrab]] '''لحج''', ''Laḥj'') és una ciutat del [[Iemen]], capital de la [[governació de Lahej]], a uns 40 &nbsp;km al nord-est d'[[Aden]], entre dos afluents del [[Wadi Tuban]] (el riu de Lahej), el [[Wadi al-Kabir]] i el [[Wadi al-Saghir]]. Situada en una zona fèrtil i ben regada per un complex sistema de canals i pous,<ref> A. M. A. Maktari, Water rights and irrigation practices in Lahdj</ref> amb producció de dàtils, cereals i llegums. Durant l'època comunista, amb ajut de la [[Unió Soviètica]], es va introduir el cultiu del cotó. La seva població actual és d'uns 25.000 habitants. La ciutat és anomenada també al-Hawra.
 
Des de l'inici de l'època islàmica Lahej i [[Abyan]] formaven una regió al nord i nord-oest d'Aden. la línia de separació de Lahej i Abian era una línia recta cap al nord d'Aden i va conservar aquests límits fins al {{segle |XIX}} quan el sultà va ocupar el territori de la tribu dels [[Subayha]] (entre Lahej i [[Bab el-Mandeb]]) que des de llavors formaren part del sultanat de Lahej.
 
Lahej fou capital de la ''muhàfadha II'' de la [[República Popular del Iemen del Sud]] (des de [[1970]] [[República Popular i Democràtica del Iemen]]). Units el [[Iemen del Nord]] i el [[Iemen del Sud]] el [[1991]], va romandre capital d'una governació amb límits similars.
Els abdalites són els habitants del Iemen que viuen al voltant de Lahej. És un nom col·lectiu però no estrictament una tribu, que fou agafat a partir del [[1732]] quan el xeic Fadl ben Alí ben Salah ben Sallam ben Alí al-Sallami al-Abdali es va apoderar de Lahej que pertanyia a l'imam [[Zaidites del Iemen]]. Va fundar la '''dinastia dels Abdali''' i el seu nom es va estendre als habitants de la zona que pertanyien a diverses trribus. Segons el [[rasúlida]] Al-Ashraf a la ''Turfan al-ashab'', els abadil (abdali) eren un clan descendent de Khawlan ben Amr ben Alhaf ben Qudaa. Foren part de la confederació dels yafii i la família Al-Sallam tenia representació a Khanfar (en territori dels yafii) i a Mukha ([[Mokha]]); llavors el país de Lahej estava poblat majoritàriament pels asabih descendents d'Asbab ben Amr, que era un descendent al seu torn d'Himiar al-Asghar; la resta pertanyia a tribus del grup qahtànida com els adjalim, els djahafil, els yafii, elks akarib ([[akrabi]]), els hawashib ([[hawshabi]]) i els [[amiri]], de les quals les tres darreres es van independitzar i els altres van formar els abadil (abdali). La capital fou Al-Hawta i la residència del soldà fou Lahej.
 
La dinastia abdali va regir el soldanat de Lahej des del [[1732]] al [[1967]], primer sota nominal sobirania otomana alternada amb períodes d'independència, i des del [[1918]] sota protectorat britànic. Els abdali van cedir als britànics el 1838 un territori on es va establir la [[colònia d'Aden]]. Fou el més important dels estats del [[Protectorat Occidental d'Aden]] i un dels principals dins la [[Federació d'Aràbia del Sud]].
 
El [[1728]] va ser proclamat xeic dels [[Abdali|asabih]] Fadl I ben Alí ben Fadl ben Salah ben Sallam ben Alí al Sallami al-Abdali, cap del clan o família dels [[abdali]] que va donar nom al poble format per diverses tribus, totes les quals li van donar suport quan va conquerir Lahej el [[1732]] i es va declarar independent de l'imam [[Zaidites del Iemen|zaidites]] de Sanaa al Iemen. Va establir la capital al barri d'Al Hawta a la ciutat de Lahej i no va reconèixer a l'imam Mansur Husayn ibn Kasim (mort el 1740); es va aliar al xeic de la tribu dels Yafi i es va apoderar d'Aden. Des del [[1732]] va agafar el títol de sultà. El sultanat abraçava el país de l'[[Abyan]] i el Lahej propi.
 
Enfrontat després als antics aliats Yafi els va expulsar però en la guerra que va seguir contra aquests, va acabar mort el [[1742]]. El va succeir el seu fill Abd al-Karim I ben Fadl al-Abdali 1742-1753 que va donar el govern d'Aden a un esclau probablement un eunuc. El [[1753]] el sultà fou assetjat durant cinc mesos a Aden pel xeic dels Hudjriya, Abd al-Rabb, que es va retirar a canvi de diners. A finals del {{segle |XIX}} el sultà Fadl II ben Abd al-Karim al-Abdali (1777-1792) va ocupar el país del [[Subayha]], que ocupaven el territori a l'oest i que foren inclosos als dominis del soldanat. Ahmed I ben Abd al-Karin al-Abdali (1792-1827) va acollir a Aden a les tropes britàniques que van evacuar l'illa de [[Perim]], dirigides pel coronel Murray, fins que van poder marxar a [[Bombai]] a l'Índia ([[1799]]); va fer un tractat de comerç amb Sir Home Popham ([[1802]]); i va rebre la visita de Salt ([[1809]]) i del capità angles S. B. Haines ([[1820]]); el [[1804]] va rebutjar una flotilla pirata [[wahhabita]] que volia atacar a un vaixell britànic ancorat a Aden.
 
A la seva mort el va succeir el seu nebot Muhsin ben Fadl al-Abdali (1827-1839), avariciós i poc hospitalari. El capità Haines va visitar altre cop Aden el [[1835]], i alguns dels seus oficials ven rendir visita al sultà a Lahej. El [[1836]] Aden fou saquejada pels [[Fadhli]] (o Fadli). El [[1837]] un vaixell indi amb peregrins cap a [[la Meca]] fou saquejat a les costes del sultanat i molts peregrins van perdre els seus béns; davant les seves queixes el govern britànic va decidir comprar la península d'Aden per fer-la servir d'escala segura, i es va enviar altre cop a Haines que va concertar un acord (març de [[1838]]) amb el sultà (lloguer per 8700 dòlars l'any) que finalment Mushin no va ratificar (octubre de [[1838]]). Llavors els britànics van bloquejar el port i el gener de [[1839]] hi van desembarcar. El sultà va fugir a Lahej i el febrer, junt amb altres xeics, va signar un tractat de pau que establia la cessió en arrendament del territori d'Aden, on es va establir una estació pels vaixells anglesos dependent del govern de l'[[Índia Britànica]] de [[Bombai]]. El juny de [[1839]] el sultà va intentar la reconquesta i llavors els britànics van suprimir l'arrendament.
 
El maig de [[1840]] i el juliol de [[1841]] el sultà ho va tornar a provar sense èxit. Els àrans van construir un fort i van tallar les comunicacions de la ciutat cap a l'interior. Finalment el sultà va acceptar un acord i el febrer de [[1844]] Mushin va visitar Aden i va rebre el pagament d'una anualitat. El novembre següent el sultà va morir a Lahej.
 
La [[colònia d'Aden]] va incrementar el seu territori amb compres de terreny als abdali i aqrabi entre 1868 i 1888, especial amb la compra de [[Shaikh Othman]] el [[1881]]. El soldanat va més que doblar el seu territori a finals del {{segle |XIX}} quan va imposar el seu domini sobre la tribu dels Subayha que dominaven el territori a l'oest d'Aden fins a l'estret de [[Bab al-Mandeb]].
 
Lahej fou ocupat pels britànics el [[1873]] davant l'amenaça dels otomans. Des de llavors va estar sota control britànic de facto però fins al [[1887]] no es va signar el primer tractat de protectorat, encara que els otomans no van renunciar a la sobirania. Els otomans van envair la regió el [[1915]] i van arribar fins a Lahej, i el sultà Alí fou afusellat per cooperar amb els britànics ([[4 de juliol]] de [[1915]]); els anglesos van recuperar la ciutat dues setmanes després ([[21 de juliol]] de 1915), per tornar-la a perdre el [[21 d'agost]] següent; no la van recuperar fins al [[1918]] quan la sobirania otomana es va declarar abolida, i el protectorat va entrar en vigor amb plena força.
 
== Banderes del soldanat de Lahej ==
La bandera del soldanat estava formada per un rectangle dividit verticalment en una part vermella al pal i blanca al vol. A la part vermella portava brodat en fil blanc o de plata dos espases o dagues creuades i en mig una llança. L'estendard reial era el mateix però més elaborat. L'exèrcit del sultà tenia una bandera vermella amb les dues espases creuades blanques al centre.
 
El cos militar de l'Aden Levies Protectorate, utilitzaven també l'emblema de les dues espases o dagues creuades similar al de Lahej.<ref>Carr, 1961 </ref>
 
== Notes i referències ==
303.511

modificacions