Obre el menú principal

Canvis

15 bytes afegits ,  fa 3 anys
m
Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}}, segle XIII → {{segle|XIII}}, segle XII → {{segle|XII}} , segle XI → {{segle|XI}} , segle VIII → {{segle|VIII}}, a vegades → de ve AWB
Sota el califa [[Uthman ibn Affan|Uthman]] el ''Xirvanxah'', el ''layzanxah'' i altres prínceps del Caucas, així com el governador persa de [[Derbent]], es van sotmetre a [[Abd-ar-Rahman ibn Rabia al-Bahilí]] i al seu germà [[Salman ibn Rabia al-Bahili]] (642). [[Yazid ibn Usayd al-Sulami]], governador de la Pèrsia nord-occidental per compte del califa, va prendre possessió dels pous de nafta i de les salines (''mallaha'') de la regió. En aquell temps la capital era [[Shabaran]], al nord dels contraforts orientals de la cadena del Caucas, orientada cap a la part oriental del país.
 
Als anys finals del {{segle |VIII}} va pujar al poder una dinastia àrab de xirvanxahs: els [[yazídides]], fundada per [[Yazid ibn Mazyad al-Shaybani]], general del califa, cap de la tribu [[Banu Xayban]], mort el 801. Havia estat nomenar governador d'[[Armènia]], [[Arran]] i [[Azerbaidjan]] el 787 (fins al 789) i altre cop el 799, i es va destacar en la lluita contra els [[khàzars]]. Tres dels seus fills van servir com a generals del califa i van ser governadors d'Armènia i Azerbaidjan, igual que el nét Muhammad ibn Khalid, que el 859/860 va restaurar [[Gandja]]. El seu germà al-Haitham ibn Khalid el va succeir i va poder superar els disturbis produïts a la mort del califa [[Al-Mutawàkkil (abbàssida)|al-Muttawakkil]], governant de manera quasi independent la regió que després va transmetre al seu fill Muhammad, mentre un germà seu, Yazid ibn Khalid governava [[Layzan]], al nord de Xirvan; els dos portaven el títol de ''XirvanXah'' i ''layzanXah'', i aviat es van persianitzar. Els freqüents matrimonis amb els [[Haiximites de Bab al-Abwad]] van permetre als yazídides governar aquesta comarca algunes temporades i els lligams entre les dues dinasties foren molt estretes. La capital era [[Shemakha]] que fou rebatejada Yazidiyya. Els yazídides van absorbir petits principats caucàsics al nord del riu [[Kura (Geòrgia)|Kura]], en especial [[Layzan]] i [[Khursan]] (per això dugueren els títols de ''layzanxah'' i ''khursanxah'').
 
Al {{segle |XI}} la dinasta va esdevenir completament persianitzada. Els noms dels sobirans passen a ser perses i els enllaços amb les famílies locals devien estar a l'orde del dia, especialment amb els prínceps locals de Shabaran, l'antiga capital, que eren de l'alta noblesa persa. La dinastia va reclamar aleshores un fictici origen en [[Bahram V|Bahram Gur]] el rei sassànida (420-438) o de Khusraw Anushirwan ([[Cosroes I]] el Just, 531-579). La força dels kesrànides estava, com altres dinasties, en els seus esclaus turcs militars professionals o [[ghulam|ghulams]]s, ja que patien els atacs de pobles muntanyesos com els [[alans]] i els [[georgians]]. Davant dels atacs [[oghuz]], Kubad ibn Yazid (1043-1049) va edificar una muralla de pedra amb portes de ferro a la seva capital [[Şamaxı]] ([[1045]]) i va fortificar altres viles. Fariburz ibn Sallar (1063-1094) va pagar un rescat per impedir als turcmans de [[Karatigin]] de saquejar les regions de [[Maskat]] (el nom deriva de l'antic poble dels [[massagetes]]) i [[Bakú]] i finalment el 1067 es va sotmetre al sultà seljúcida [[Alp Arslan]] i va acordar que li pagaria un tribu anual de 70.000 dinars (després reduït a 40.000); a les monedes encunyades a Xirvan després d'aquesta any es proclama la sobirania del sultà seljúcida (les primeres que es coneixen són amb el nom de [[Malik Xah I]], que va començar a regnar el 1072) i del califa [[abbàssida]]. La dinastia va poder sobreviure; encara que sota el sultà [[Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah]] (1118-1131) el país fou ocupat pels seljúcides quan el xirvanxah, que era probablement Manushihr II ibn Faridun (Manushihr ibn Kasran segons l'historiador Münedjim Bashi),<ref>Per les monedes se sap que utilitzava a més del títol de xirvanxah el de ''Khakan-i Kabir'' (Gran khakan), i el seu poeta panegirista va adoptar el nom de Khakani</ref>
va reclamar justícia al sultà que havia anat al país de visita; el ''XirvanXah'' fou empresonat però no ho devia estar gaire temps; el poble, que volia lliure al seu príncep, va intentar aconseguir la seva llibertat però no ho va aconseguir, i els georgians van aprofitar el moment per envair el país (1122-1123), però foren rebutjats per Mahmud; la incursió georgiana fou terrible i és coneguda com "la devastació" (''takhrib''). El visir seljúcida [[Shams al-Mulk]] fou executat per orde del sultà a [[Baylakan]], quan semble que tornava de Xirvan (maig del 1123). [[Ibn al-Athir]] no obstant diu que el sultà havia anat a Xirvan cridat per la població de [[Bab al-Abwad]] i s'havia aturat a [[Shemakha]] i estant allí es va presentar l'exèrcit georgià; però aquests es van enfrontar als seus aliats els turcs [[kiptxak]]s i es van acabar retirant. El sultà va restar un temps a Xirvan i no va tornar a [[Hamadan]] fins a l'agost del 1123.
 
 
==Dinastia kasrànida o kesrànida ==
A partir del {{segle |XII}} la genealogia dels Xirvanxahs és un xic confosa. El nom de kasrànides o kesrànides es generalitza. Des de 1194 el xirvanxah ja no va reconèixer al sultà [[seljúcida]] com es veu a les monedes, però continuava proclamant la sobirania nominal del califa abbàssida. Però en realitat en aquest temps els Xirvanxahs van caure sota influència de [[Geòrgia]]. [[Giorgi III de Geòrgia]] (1156-1184), parent del xirvanxah, fou el seu aliat i el seu protector, especialment sobre Akhistan I (Akhsatan I) ibn Manushihr III al que va ajudar de manera decisiva en la victòria sobre una flota russa prop de [[Bakú]], i la reconquesta de [[Derbent]]; però més tard els georgians van incorporar els territoris de [[Shaki (Azerbaidjan) |Shakki]], [[Kabala]] i [[Mukan]] que pertanyien a Shirvan. A la primera meitat del {{segle |XIII}} es produeix una situació confosa: Ibn al Athir esmenta a un sobirà de nom Rashid (el 1122); [[al-Nasawi]] esmenta a un altre de nom Faridun ibn Fariburz (1225) i al fill d'aquest Djalal al-Din Sultan Xah; però cap dels tres apareix a les monedes i en canvi si ho fa Fariburz ibn Faridun ibn Manushihr, i després Farrukhzad I ibn Manuixihr III i Kershasp o Garshasp I ibn Farrukhzad. En aquest temps va aparèixer a Shirvan el [[khwarizmxah]] [[Ala al-Din Muhammad]] que va exigir al xirvanxah un tribut de 100.000 dinars.<ref> que segons al-Nasawi és el que el xirvanxah pagava a Malik Xah I</ref> El xirvanxah va al·legar que no podia pagar i que una part del país estava en mans dels georgians i finalment el pagament es va reduir a la meitat i al no poder pagar encara fou rebaixat a 30.000. Ala al-Din va expulsar del districte de Gushtaspi (a la desembocadura del Kura i de l'Aras) als funcionaris del ''xirvanxah'' i va annexionar el territori a canvi de 200.000 dinars i la cessió al príncep Djalal al-Din Sultan Xah del Mukan que el seu pare Faridun ibn Fariburz havia cedit als georgians com a dot en el matrimoni del príncep amb una princesa georgiana filla de la reina [[Rusudan de Geòrgia]] (1223-1247).
 
Després de 1231 els Xirvanxahs van quedar subjectes als mongols i el nom del gran khan de Mongòlia apareix a les monedes; el nom del xirvanxah apareix també escrit però sense el títol. Després del 1256 la moneda va desaparèixer i el país va quedar ade vegades sota domini de l'[[Il-khan]] de [[Pèrsia]] i altres sota el del khan de l'[[Horda d'Or]], fins que els [[ilkhànides]] van refermar el seu control. Caiguts els ilkhànides després del 1335 els kesrànides van subsistir altre cop de manera plenament independent, i van tornar a encunyar moneda que no portava el nom de cap sobirà, però al cap d'un temps Kai-Kaus (1344-1372) es va haver de sotmetre als [[jalayírides]] (1368) i va emetre moneda en nom de [[Uways ibn Hasan]]. Mort Kay-Kaus vers 1372 o 1373, el va succeir el seu fill Hushang, que després d'un regnat de 10 anys fou assassinat pels seus súbdits i amb ell va acabar la dinastia.
 
==Llista de sobirans kasrànides o kesrànides a Xirvan==
 
==Notes==
{{referències}}
<references />
 
== Bibliografia ==
* V. Minorsky, ''A History of Sharvan and Darband in the 10th-11th Centuries'', Cambridge, 1958.
* S. Ashurbeyli "History of Shirvanshahs", Baku, Elm, 1983
* Anthony Stokvis, ''Manuel d'histoire, de généalogie et de chronologie de tous les États du globe, depuis les temps les plus reculés jusqu'à nos jours'', capítol VIII, ''tableau généalogique n°10'', sub-capítol II « ''Dynasties du Shirwan'' », §1 & 2, p. &nbsp;126-129.
 
[[Categoria:Dinasties musulmanes]]
303.616

modificacions