Degà (religió): diferència entre les revisions

26 octets eliminats ,  fa 7 anys
Correccions de traducció, àdhuc el propi nom de degà
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Correccions de traducció, àdhuc el propi nom de degà
Línia 1:
El '''deàndegà''' és un càrrec eclesiàstic cristià que difereix segons la confessió. A l'antiga Universitat d'Alcalá d'Henares, era el graduat més antic de cada facultat.
 
== Església catòlica ==
A l'Església catòlica, és el [[sacerdot]] que presideix el Capítol de [[Canonge|canonges]], també anomenat Cabildo Catedralicio en les catedrals, i cabilde en les [[Col·legiata|Col·legiates]].
 
El rector de l'església més important d'una ciutat també pot ser conegut percom deàna degà.
 
En la [[Orde de Sant Benet|regla benedictina]], ''deàndegà'' designava al cap d'un grup de deu monjos.
 
== Església d'Anglaterra (Anglicana) ==
A l'Església d'Anglaterra, es denomina ''deàndegà de la catedral'' al funcionari eclesiàstic que exerceix el càrrec immediatament inferior al bisbe.
 
El rector de l'església més important d'una ciutat també pot ser conegut per deàn.
 
== Història ==
Antigament hi havia Deanesdegans entre els monjos, dels quals es fa esment en la [[Regla de sant Benet|regla de Sant Benito]]: tenien el tercer lloc després del [[Prebost (religió)|prebosteprebost]] i de l'abat en els [[Monestir|monestirs.]] Aquests deansdegans van ser proposats després per governar i regir el que els monjos antics cridavenanomenaven ''cel·les'' o ''priorats'' i ''obediències'', que depenien dels monestirs, com es practicava en l'ordre [[Orde de Cluny|Cluniacense.]] Havent caigut d'ara endavantaleshores les abadies en mans seculars, posaven prebostesprebosts i deansdegans en el seu lloc perquè les governessin.
 
A imitació d'aquests deansdegans regulars, van adscriure elsals canonges el nom de deàndegà en alguns cabildes, a aquell que n'era el cap. d'ells i aixòAixò ha arribat a ser molt comú, havent-sede tal manera que s'ha extingit en moltes esglésies el títol de ''prebost'' o havent-hos'ha cedit al ''deàndegà.'' També hi havia deansdegans entre els capellans de la campinyapagesia que es deien ''deansdegans rurals'', queels enquals, d'alguna manera, sóneren [[Arxiprestat|arxiprestes.]] El seu establiment és antic en les Gaulas, a Anglaterra i a [[Alemanya]] però no era conegut a [[Itàlia]], on els bisbats són molt curts. [[Carles Borromeo|Sant Carlos Borromeo]] els va establir allí. És doncs a ells a elsals qui encaminava el [[bisbe]] encaminava els recentment proveïts en beneficis guarits perquè els posessin en possessió.<ref name="dicc">[http://books.google.com/books?pg=PA641&dq=%22diccionario+hist%C3%B3rico%22&id=FAYZTrgkOLgC&hl=es#v=onepage&q&f=false El gran diccionario histórico, Louis Moreri, 1753]</ref>
 
== Funcions ==
Les funcions dels deansdegans són :
* tenir una espèciemena d'inspecció sobre els capellans del seu deanatdeganat
* advertir al bisbe de la manera en quècom es porten
* promulgar i tenir les conferències eclesiàstiques a casa d'ells
* aprovar, en cas de necessitat, cada quinze dies sacerdots per confessar
* vetllar quanpel què pansa i esdevé en lael sevaseu Deanatodeganat, tant pel que mirafa a l'espiritual,espiritualitat com ala la temporaltemporalitat de les esglésies.<ref name="dicc">[http://books.google.com/books?pg=PA641&dq=%22diccionario+hist%C3%B3rico%22&id=FAYZTrgkOLgC&hl=es#v=onepage&q&f=false El gran diccionario histórico, Louis Moreri, 1753]</ref>
 
== Altres usos ==
* Aquest nom es donava en un altre temps a aquell que manava deu soldats i després entre els Grecs als [[Algutzir|agutzils]], i d'aquí prové l'haver cridatanomenat les presons ''decàniques'' o ''deanatesdeganates'', com es veupot llegir en les novel·les de [[Justinià I|JustinianoJustinià.]] Els bisbes tenien també antigament elsles seusseves ''decàniques'' o presons de les quals es fa esment en el [[Concili d'Efes|concili de Efes]] III general i en el de Colònia l'any [[1260]].
* Hi havia també oficials o ministres a l'església grega que es deien ''deansdegans'', establerts per emplaçar els clergues, fer que s'executessin les sentències dels bisbes i cuidartenir cura dels [[Sepultura|enterraments]].
* El nom de deàndegà es va donar també als tiradors d'horòscops, perquè dividien les lligo parts del cel, en tres desenes o desenes parts i assignatassignaven percom a president a cada desena un astre o un Déu, com ho nota el poeta [[Marc Manili (poeta)|Manili]] per aquests versos:.
 
== Referències ==
61

modificacions