Andreu Avel·lí Pi i Arimon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m Corregit: - treball desvetlla el + treball desvela el |
||
Línia 42:
En el seu temps lliure Pi el dedicava a l'estudi de la [[història de Barcelona]]. Determinà els límits de la [[muralla romana de Barcelona]], amb l'ajuda de D. [[Serafí Maria de Soto i Ab-Ach|Serafí de Soto]], comte de Clonard, i els arquitectes D. José Oriol y Beruadet i [[Josep Oriol Mestres i Esplugas|Josep Oriol Mestres]], nomenats per la [[Junta de Comerç]], que a instàncies de D. [[Josep Marià de Cabanes i d'Escofet |Josop Marià de Cabanes]], es prestà a col·laborar en l'empresa. Degut al lamentable estat d'abandonament de l'[[Arxiu Municipal de Barcelona]] s'oferí Pi i Arimon al seu amic i regidor de l'ajuntament D. Pablo Soler y Trens el 22 d'abril de 1834, encarregar-se d'ordenar-lo. El cos municipal instituí una “Comissió de Restauració de l'Arxiu”, composta pels regidors Soler, el Marqués de Llió i D. José Maria de Llinás, a la que fou agregat Pi.
També es dedicà a l'[[epigrafia]], sobretot de les làpides romanes, formant una col·lecció depurant els errors i malentesos en les col·leccions dels espanyols [[Finestres]] i [[Masdeu]]; i dels estrangers [[Gruter]] i [[Ludovico Antonio Muratori|Muratori]], entre altres. a la que agregà un manual original per a la interpretació de les làpides romanes sota el títol «''Memoria sobre la inscripción romana esculpida en un mármol en la esquina de la calle de Arlet de la ciudad de Barcelona, ó Ensayo sobre el método de describir esta clase de monumentos, á fin de generalizar en España su aprecio por medio de la genuina interpretacion de su contenido''». Presentà aquest treball a la ''[[Real Academia de la Historia]]''. En aquest treball
L'[[Acadèmia de Bones Lletres]] el nomenà Soci Numerari el 15 de desembre de 1835, i soci resident de la [[societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País]], el 22 de gener de 1838; i la [[Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València]] Soci Corresponsal el 18 de maig de 1843. Començà a confegir una guia sobre Barcelona a partir d'una sèrie de notícies que havia recopilat anys enrere, que havia de sortir sota el títol «''Barcelona Antigua y moderna, ó descripcion é historia de esta ciudad desde su fundacion hasta nuestros dias''», finançada per subscripció del públic. Abans que s'imprimís fou denunciat a principis de 1849 per un afer sobre la seva activitat professional al Port, causa de la que fou [[Absolució (dret)|absolt]] però que minà la seva salut agreujant-se una afecció estomacal. A mitjans del 1851 residí dos mesos a [[Olot]] acompanyat de la seva muller per a prendre les [[aigua medicinal|aigües medicinals]] d'aquella comarca. Retornant de camí a Barcelona, li sobrevingué un infart cerebral, del que es recuperà tornant a Barcelona pitjor del que havia tornat. Aliè a aquests afers de salut Pi i Arimon intentà seguir fent la seva vida anant de tant en tant algunes tardes a la seva oficina del Moll Nou. Tanmateix la matinada del 24 de desembre li sobrevingué una "sufocació" letal morint a les quatre de la matinada del dia de [[Nadal]].
|