Andreu Avel·lí Pi i Arimon: diferència entre les revisions

També es dedicà a l'[[epigrafia]], sobretot de les làpides romanes, formant una col·lecció depurant els errors i malentesos en les col·leccions dels espanyols [[Finestres]] i [[Masdeu]]; i dels estrangers [[Gruter]] i [[Ludovico Antonio Muratori|Muratori]], entre altres. a la que agregà un manual original per a la interpretació de les làpides romanes sota el títol «''Memoria sobre la inscripción romana esculpida en un mármol en la esquina de la calle de Arlet de la ciudad de Barcelona, ó Ensayo sobre el método de describir esta clase de monumentos, á fin de generalizar en España su aprecio por medio de la genuina interpretacion de su contenido''». Presentà aquest treball a la ''[[Real Academia de la Historia]]''. En aquest treball desvetlladesvela el contingut d'una làpida on el [[centurió]] Luci Cecili institueix un [[Llegat (successions)|llegat]] en profit de la ciutat perquè es realitzessin uns festejos pagats amb els interessos del dipòsit del qual es dedueix l'interès de les usures romanes ''semissis'' i ''centessima'', tema no del tot ben establert en aquella època, en que Pi fixà l'[[interès]] ''semissis'' en un 6% anual. Per aquest treball la ''[[Real Academia de la Historia]]'' el feu Acadèmic Corresponsal el 4 d'abril de 1834.<ref>Val a dir que si bé modernament hi ha un acadèmic corresponsal a cada província d'Espanya, en aquella època no existia aquesta reglamentació tant "regular", vegeu una explicació que en donen al lloc web de la RAH sobre els acadèmics corresponents. [http://www.rah.es/laAcademia/academicos/academicosCorrespondientes.htm rah.es → La Academia → Académicos → Académicos Correspondientes] {{es}} </ref>