Arxiu Comarcal del Baix Ebre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: està considerat > és considerat
m Corregit: - alguna que altra excepció, + alguna excepció,
Línia 13:
*Censal de 1570. La tradició notarial de Tortosa ve corroborada per la inclusió que mereix en la compilació jurídica dels Costums de Tortosa (segle XIII) d’una rúbrica específica “De notaris”. A més, les proves d’accés al col·legi de notaris es compten com de les més antigues conegudes a Catalunya. Això fa que, a més de la constància documental sobre l’activitat notarial, se’ns hagi conservat un important llegat. El fons notarial del districte de Tortosa comença a partir de 1348, essent força continuat des del final del s. XIV amb un total de més de 6000 volums, essent, juntament amb el fons de l’ajuntament de Tortosa, el més important qualitativament i quantitativament parlant. A títol d’exmple d’aquest ric fons, l’encapçalament del protocol de 1570 de Joan Puigvert, amb un motiu d’una campana pintada de blau que representa l’església parroquial d’Anglesola.<ref name=gencat/>
*[[Llibre de clavaria]]. El fons de l’ajuntament de Tortosa disposa de sèries històriques força completes. Entre elles destaca la dels llibres de clavaria. Es tracta dels llibres d’administració general del govern municipal, la responsabilitat dels quals va a càrrec del clavari, que és un dels tres procuradors de la ciutat. Com que el govern municipal és anual (de maig a maig), els llibres de clavaria també ho són. Des del final del s. XIV s’estructuren sistemàticament entre ingressos i despeses. Dins dels ingressos (reebudes) s’anoten separadament les vendes de les imposicions, el que s’obté dels censals, el que s’obté dels corredors i ingressos varis o reebudes comunes. En l’apartat de les despeses s’anoten: les despeses corrents (dates comunes), els dons graciosos (el que s’esmerça en la caritat municipal), els sous dels càrrecs i funcionaris (salaris i beneficis) i un subapartat específic que són les despeses que ocasiona el manteniment del pont de barques sobre l’Ebre. Molts d’aquests llibres de clavaria porten a la coberta un parell d’escuts o senyals policromats. Un sempre és el de la ciutat de Tortosa (la torre emmerletada), l’altre és el del clavari. El volum escollit és el Llibre de Clavaria de 1403-1404 corresponent a l’administració de Pere Macip que apareix amb la representació d’una copa. Entremig dels dos escuts, un petit dibuix mig esborrat d’un pont fa referència al notari escrivà: Jaume dez Pont.<ref name=gencat/>
*Cartells de festa major. Dins de les col·leccions que són dipositades a l’Arxiu, la dels cartells destaca per la seva quantitat, més de 4.000, i varietat. Es tracta de cartells corresponents al conjunt de les Terres de l’Ebre i que majoritàriament, només amb alguna que altra excepció, s’inicien a partir de la dècada de 1940. S’apleguen els cartells de les institucions públiques i de les entitats associatives, referits a esports, exposicions, festes, jornades culturals, concerts, teatre, pintura, etc... Més que pel valor artístic, que únicament el posseeixen alguns d’ells, la importància d’aquests cartells ve donada pel seu valor documental en tant que ens informen de les activitats socials dutes a terme al llarg dels anys. De les diferents temàtiques sobresurten les de les festes majors i les de les celebracions religioses. I, sens dubte, el disseny inconfusible de Bas marca el patró dels cartells dels anys 40 i 50 del segle XX. La imatge escollida, que caracteritza molt l’estil de l’època, fa referència al que va ser el primer certamen firal (1944), coincidint amb les festes majors de Tortosa. En principi es tractava d’un concurs de bestiar però que, de fet, va ser l’origen de la fira per excel·lència, de la qual ja s’han celebrat més d'una seixantena edicions.<ref name=gencat/>
 
==Referències==