Guerra de Kiriji: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot endreça categories
m Corregit: - Un alt el + Un alto el
Línia 11:
Després de 1885 l'actitud de l'administració va començar a canviar. En primer lloc, es va produir la situació política canviant de Lagos, que pertanyia a la [[colònia de Costa d'Or i Lagos]] i es va constituir en colònia separada el 1886. En segon lloc, la lluita per Àfrica per les potències colonials ja estava en marxa, i hi havia temors d'interferència francesa. En tercer lloc, alguns dels principals protagonistes de la guerra se'n estaven cansant.
 
Per negociar la pau, l'administració va utilitzar a la ''Church Missionary Society''. Un altalto el foc va ser organitzat el 1886 gràcies a l'esforç de Samuel Johnson, l'historiador, i Charles Phillips, més tard bisbe d'[[Ondo]]. Llavors, les parts van signar un tractat a Lagos amb el governador Maloney que preveia la independència dels pobles de la Ekitiparapo i l'evacuació de Modakeke, per retornar a Ife. Això va resultar impossible de dur a terme. Ilorin es va negar a deixar de lluitar al nord, on estava assetjant Ofa. Així, la guerra es va perllongar, i les forces es van negar a dissoldre's.
 
Els temors britànics dels francesos no van trigar a aparèixer justificats. Hi va haver un curiós incident el 1888, quan un empleat d'una empresa francesa va convèncer als caps egbes de signar un tractat amb [[França]], que preveia la construcció d'un enllaç ferroviari amb [[Porto Novo]]. Aquesta era una amenaça directa per al comerç amb Lagos, però el govern francès es va negar a ratificar el tractat. Les dues potències van acordar precipitadament els límits de la frontera el 1889 si bé les zones recentment envaïdes per Dahomey van caure dins de l'esfera d'influència francesa. Els britànics es va moure a l'interior amb l'establiment d'una posició a [[Ilaro]] el 1890, mentre que els francesos van envair Dahomey el 1892.