Francesc Trabal i Benessat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m ISSN incorrecte
Correcció gramatical
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil
Línia 31:
Fill d'un procurador dels tribunals i dirigent de la [[Lliga Regionalista]] local. Des de molt jove va treballar per a diferents revistes i periòdics (''[[La Veu de Catalunya]], [[La Publicitat]]'',<ref>El 14 de juliol de 1928 va publicar una entrevista amb el pintor Joan Miró</ref> ''[[Mirador]]'' i altres) i sobretot per al ''[[Diari de Sabadell]]'', del qual esdevindria director i on signava ''Senyor Banyeta''.
 
Va participar d'una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Hi va fundar l'editorial La Mirada i, junt amb [[Joan Oliver i Sallarès]] (''Pere Quart'') i [[Armand Obiols]], la [[Colla de Sabadell]]. Va crear l'Associació de Música a Sabadell. Va viatjar per França on va conèixer autors de primera fila com [[Cocteau]] o [[Gide]], i per ItaliaItàlia acompanyat de Joan Oliver.<ref name=":0">Introducció biogràfica de Francesc Trabal per ''Carme Arnau'' a l'edició de ''Vals'' (Ed. 62 1980)</ref> En el seu primer viatge a França va conèixer a Antoinette Bordesvielles, quequi esdevindria la seva muller (1929).<ref name=":0" />
 
Durant la Guerra Civil va participar en la creació<ref>{{Ref-llibre|cognom = Benaul Berenguer|nom = Josep M.|títol = Autors, Editors i impressors a Sabadell, 1850-1975|url = |edició = |llengua = català|data = |editorial = |lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref> de l'[[Agrupació d'Escriptors Catalans]] i va ser secretari de la [[Institució de les Lletres Catalanes]], en un consell integrat per importants homes de lletres com [[Pompeu Fabra]], [[Carles Riba]] i [[Josep Pous i Pagès|Pous i Pagès]].<ref name=":0" />
 
L'any 1938 viatjà a Praga amb [[Mercè Rodoreda]] per a representar els escriptors catalans a una reunió del [[Pen Club]].
 
L'any 1939 s'hagué d'exiliar a França, on organitzà el refugi de [[Roissy-en-Brie]], que acollí nombrosos escriptors catalans. Posteriorment, va haver de traslladar-se a [[Xile]] quan esclatà la [[Segona Guerra Mundial]]. A Xile, entre altres activitats, va fundar amb l'escriptor xilè [[Hernán del Solar]] l'editorial Rapa-Nui (1946) especialitzada en llibres infantils, i va participar en les emissions radiofòniques ''[[L'hora catalana]]'', a través de Radio Rapa-Nui (1953).<ref>{{Ref-llibre|cognom = García Ripoll|nom = Martí|títol = La radio en català a l'estranger|url = |edició = |llengua = català|data = juliol 2007|editorial = Documents UOC|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = 978-84-490-2499-3}}</ref>
 
Va morir a [[Santiago de Xile]] l'any 1957, després d'una llarga malaltia.