Diferència entre revisions de la pàgina «NASA»

1.440 bytes afegits ,  fa 4 anys
El [[Transbordador espacial]] es va convertir en el programa espacial favorit de la NASA a finals dels anys setanta i els anys vuitanta. Planejat tant els dos coets llançadors i el transbordador com reutilitzables, es van construir quatre transbordadors. El primer a ser llançat va ser el [[Transbordador espacial Columbia|''Columbia'']] el [[12 d'abril]] de [[1981]].
Però els vols del transbordador eren molt més cars del que inicialment estava projectat, i després del'any [[1986]] el [[desastre del Challenger|desastre del ''Challenger'']] va ressaltarrecordar els riscosriscs delsque volscomportava espacialsl'exploració espacial. El vol [[STS-51]] era la culminació d'una campanya de publicitat de la NASA "A teacher in the space" literalment "un professor a l'espai", ion elviatjava públicper vaprimer recuperarcop un civil a l'interèsespai. perdutAixò comportava que l'esdeveniment era televisat en lesdirecte missionsi espacialsque milions d'espectadors van contemplar per primer cop una nau tripulada de la NASA es perdia amb tota la seva tripulació. L'accident va tenir la flota varada durant dos anys, mentre es millorava la seguretat de forma estricta.
NoEn obstanttornar aixòal servei, el transbordador s'ha usat per a posar en òrbita projectes de molta importància com el [[Telescopi Espacial Hubble]] (HST). El HST es va crear amb un pressupost relativament xicotetbaix de 2 dos-mil milions $de dòlars però ha continuat funcionament des que [[1990]] i ha meravellat a científics i al públic. Algunes de les imatges s'han convertit en llegendàries, com les imatges de Camp Profund. El HST és un projecte conjunt entre l'[[ESA]] i la NASA, i el seu èxit ha ajudat en una major col·laboració entre les agències.
 
Durant la majoria de la [[dècada de 1990]], la NASA es va enfrontar amb una reducció dels pressupostos anuals per part del congrés a Washington. Per a respondre a aquest repte, el novè administrador de la NASA, [[Daniel S. Goldin]], va inventar missions barates davall el lema ''més ràpid, més bo, més barat'' que li va permetre a la NASA retallar els costos mentre es mamprenien una ampla varietat de programes espacials. EixeAquest mètode va ser criticat i va portar en 1999 a les pèrdues de les naus bessones de l'exploració de [[Mars Climate Orbiter]] i [[Mars Polar Lander]].
 
L'any [[1995]] la cooperació entre la NASA i [[Roskosmos]] es va fer evident quan es van començar a dur a terme missions entre els transbordadors i la [[Mir]]. Originalment la Mir no estava preparada per poder acoblar-se al transbordador americà. Es va haver d'adaptar un mòdul que l'antic [[programa espacial soviètic]] havia preparat pel seu transbordador [[Buran]]. Roskosmos també va aprofitar l'ocasió per ampliar la Mir, llançant un altre mòdul adaptat com a dormitoris pels astronautes americans.
 
L'any [[1997]] la Mir va patir un incendi que va posar en evidència les deficiències de seguretat de la Mir. Per aquest motiu, es va decidir d'acord mutu que els [[Estats Units]] i [[Rússia]] construirien una nova estació. A l'esforç s'hi van sumar la [[ESA]], la [[JAXA]] i també [[Canadà]]. L'any següent començava la construcció de l'estació, sent llançat el primer mòdul. Durant la seva construcció, el transbordador jugava un paper crucial, donat que podia transportar càrregues més voluminoses i pesades que els [[Proton]] russos o els [[Ariane]] europeus.
 
Malauradament, el programa de transbordadors patiria un [[Accident del Transbordador Espacial Columbia|segon accident]] l'any 2003. Durant un llançament del seu transbordador insígnia, el transbordador ''Columbia'', aquest va rebre un cop en una ala, fent-se un forat en el seu escut tèrmic. Es va decidir des de Control continuar amb la missió, fent cas omís als informes de danys. Durant la reentrada, el vehicle es va [[desintegrar]], perdent-se amb tota la seva tripulació.
Després del segon accident, el president nord-americà [[George W. Bush]] va anunciar la retirada dels transbordadors tan bon punt l'estació espacial internacional es considerés acabada. Els motius eren principalment el cost que tenia revisar i reparar els vehicles, amb tots els efectes que tenia en la seguretat dels tribunals; a més a més de desconfiar amb el comitè de presa de decisions de la NASA, donat que es va demostrar que en les decisions crucials en les dues missions fallides no es va tenir en compte els enginyers.
En [[1995]] la cooperació russo-americana s'aconseguiria novament quan van començar les missions entre el Transbordador es va acoplar a la [[Mir (estació espacial)|Mir]], (en eixe moment l'única estació espacial completa). Aquesta cooperació continua al dia d'avui, entre Rússia i Amèrica els dos socis més importants en la construcció de la [[Estació Espacial Internacional|ISS]]. La força de la seva cooperació en aquest projecte era més evident quan NASA va començar confiant en els vehicles del llançament russos per a mantenir la ISS després del [[Accident del transbordador espacial Columbia|desastre el 2003]] del [[Transbordador espacial Columbia|''Columbia'']] que mantindrà en terra la flota dels transbordadors durant més d'un any.
 
Finalment, l'any 2011 l'[[Transbordador Espacial Atlantis|últim transbordador]] va aterrar per darrera vegada i el programa STS es va tancar.
Costant més de cent mil milions de dòlars ha sigut a vegades difícil per a NASA justificar l'ISS. La [[població]] ha sigut històricament difícil d'impressionar amb els detalls d'experiments científics en l'espai. A més no pot acomodar a tants científics com havia planejat, sobretot des que el transbordador espacial està fora d'ús, fins a març del 2005 com més prompte, parant la construcció de la ISS i limitant-lo a una tripulació de manteniment de dues persones.
Durant la majoria de la [[dècada de 1990]], la NASA es va enfrontar amb una reducció dels pressupostos anuals per part del congrés a Washington. Per a respondre a aquest repte, el novè administrador de la NASA, [[Daniel S. Goldin]], va inventar missions barates davall el lema ''més ràpid, més bo, més barat'' que li va permetre a la NASA retallar els costos mentre es mamprenien una ampla varietat de programes espacials. Eixe mètode va ser criticat i va portar en 1999 a les pèrdues de les naus bessones de l'exploració de [[Mars Climate Orbiter]] i [[Mars Polar Lander]].
 
=== Mart i més enllà ===
23

modificacions