Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida, fa 3 anys
m
Canvis menors, neteja, replaced: segle X → {{segle|X}} (2) AWB
{{millorar estructura|data=abril de 2013}}
Els '''numairites''', '''numàyrides''', '''Banu Numayr''' o '''Numayr ibn Àmir ibn Sàssaa''' (en [[àrab]] ''Numayr b. ʿĀmir b. Ṣaʿṣaʿa'') foren una [[Tribu (antropologia)|tribu]] [[àrab]] originària de la part occidental de la [[Yamama]]. Degut a la naturalesa de la regió els habitants eren molt ferotges. Es van barrejar parcialment amb tribus veïnes com els [[Banu Tamim]], [[bàhila]], [[quxayr]] i altres). Eren una tribu pobre i ja abans de l'islam es dedicaven al bandolerisme i van seguir després. Pertanyien a la gran tribu dels [[Amir ibn Sasaa|Àmir ibn Sàssaa]]. Se'ls esmenta com bandits durant el [[califat omeia]] i el [[califa]] [[Abd-al-Màlik ibn Marwan]] ([[685]] – [[705]]) va enviar contra ells una expedició de càstig per no pagar el tribut.
 
Els Banu Numayr són assenyalats ja a Síria central a la regió de Damasc en temps d'Harun al-Rashid en la gran revolta d'Abu l-Haytham. Una expedició important contra ells fou feta per un general [[turc]], [[Bogha al-Khabir]], el [[846]], durant el califat de l'[[abbàssida]] [[Al-Mutawàkkil (abbàssida)|Al-Mutawàkkil]]; Bogha els va derrotar i va dispersar la tribu. Però posteriorment es van reagrupar i van reprendre les seves activitats de bandidatge; a l'inici del {{segle |X}} són esmentats com una de les tribus aliades als càrmates; llavors es van traslladar a la regió de Sindjar i Mossul i junt amb altres tribus qaisites com els [[Banu Kilab]], els [[quxayr]], els [[ukayl]], el [[Banu Hilal]], els [[Banu Sulaym]] i els [[Kays Aylan]], es van oposar als germans [[hamdànides]] [[Nasir al-Dawla]] i [[Sayf-ad-Dawla (hamdànida)|Sayf-ad-Dawla]]; els Banu Numayr van atacar [[Mossul]] el 970, però van acabar expulsat del Diyar Rabia cap a l'estepa siriana, i allí Sayf al-Dawla els va expulsar cap al nord de l'[[Eufrates]], al [[Diyar Mudar]]. El 990 eren en majoria xiïtes i van donar suport a l'intent de restauració dels hamdànides de [[Mossul]].
A final del {{segle |X}} els Banu Numayr de Waththab ibn Sabik al-Numayri van formar un principat al [[Diyar Mudar]] en torn a la ciutat de [[Harran]]. Haurien dominat Harran, Sarudj, [[al-Ruha]] ([[Edessa]]), [[Rakka]] i Rafika. Igual que els Banu Kilab a Alep, els Banu Marwan (Marwànides) al Diyar Bakr, i els Banu Uqayl al [[Diyar Rabia]], volien administrar pel seu propi compte els territoris i les ciutats (que abans es limitaven a saquejar). El 1005 milers de cavallers numàyrides i kilabites dirigits pel senyor de [[Sarudj]], Wahthab ibn Djafar, que podria ser la mateix persona que [[Waththab ibn Sabik]], el primer emir dels numairites, van donar suport al ''ghazi'' Asfar Taghlib contra els bizantins, però després Waththab va buscar l'aliança amb els bizantins per atacar el Diyar Bakr, i amb el seu ajut va penetrar al territori [[Dinastia marwànida (Diyarbakir)|marwànida]] i va sotmetre a [[Nasr al-Dawla Ahmad]] ibn Marwan, saquejant diversos llocs. Ibn Marwan va buscar el suport de [[Mutamid al-Dawla Kirwash ibn al-Mukallad|Karwash ibn Mukallad]], emir [[ukàylida]] de Mossul, mercès al qual el va poder rebutjar; els bizantins es van excusar amb els marwànides.
 
Wathathab va morir el 1019 i el va succeir el seu fill Shabib ibn Waththab, en una nissaga coneguda com els waththàbite o Banu Waththab. Entre 1026 i 1031 van disputar amb els marwànides la ciutat d'[[al-Ruha]] o [[Edessa]].
 
Diversos xeics numairites es van formar principats a l'entorn de la ciutat principal de la seva àrea d'influència; aquestos xeics però vivien a les tendes i feien administrar la ciutat per un delegat. Fou freqüent veure lluites entre faccions de la tribu. L'emir d'al-Ruha, Utayr al-Numayri, que havia confiat el govern de la ciutat a un agent, el va fer assassinar, i en els actes de revenja Utayr fou assassinat al seu torn. Es va recórrer a l'arbitratge del kilabites d'[[Alep]], el [[mirdàsida]] [[Salih ibn Mirdas]], que va repartir al-Ruha entre dos xeics numairites, Ibn Utayr i Ibn Shibl; aquesta divisió va permetre que finalment els bizantins poguessin ocupar la ciutat; sembla que l'emperador [[Romà III]] va comprar la seva meitat a Ibn Utayr per 20.000 dinars i alguns pobles; els homes d'Ibn Shibl van haver de fugir i els habitants musulmans foren massacrats mentre les mesquites eren arrasades. El 1030 la facció Katan dels Numayr, va derrotar als bizantins de manera decisiva a Azaz fent un important botí de monedes d'or; els bizantins van respondre amb un exèrcit manat per l'eunuc Nicetes, el 1032; els numairites de Shabib ibn Waththab van fer costat als bizantins; finalment es va fer un tractat que fixava la frontera deixant al-Ruha als bizantins mentre els territoris del [[Diyar Mudar]] al sud de la ciutat quedaven pels numairites. Aquestos van participar junt amb tots els prínceps de la regió a les converses generals de pau iniciades a [[Constantinoble]] que havien de definir la frontera a Síria i la [[Al-Jazira |Djazira]]; la negociació estava encara en marxa quan va morir Romà III (1034) i el resultat final no és ben conegut ja que la font principal es va perdre. Els dos caps numairites, Shabib i Ibn Utayr, van atacar als bizantins a al-Ruha el 1036 i van repetir els atacs fins vers 1039 quan tot i haver pogut dominar la ciutat, van decidir deixar-la en mans dels bizantins, probablement a causa de l'afebliment del principat [[mirdàsida]] (kilabita) d'[[Alep]] que ja no podia donar suport als Numayr.
El 1061 dominava a [[Harran]] el xeic Mani ibn Shabib ibn Waththab, nét del fundador que va donar suport al seu nebot matern Mahmud ibn Salih ibn Mirdas d'Alep en contra del seu oncle, el príncep [[mirdàsida]] [[Thimal ibn Salih]], que s'havia creat un principat a l'est, a la vora de l'[[Eufrates]]; després de diversos combats i treves, la calma va tornar per l'acció mediadora d'al-Sayyida que va reconciliar a Mani i a Thimal, i va acompanyar a aquest a Alep on fou altre cop reconegut (1061) però va morir el 1062. El 1070 al-Sayyida va haver d'intervenir altre cop per demanar al sultà seljúcida [[Alp Arslan]], que estava assetjant Alep on governava el seu fill [[Mahmud ibn Nasr]], de desistir d'humiliar Mahmud fent-li besar la seva estora en signe de submissió; aquesta vegada no va aconseguir el seu objectiu; pocs mesos després la destrucció de l'exèrcit bizantí a la [[batalla de Manazkert]] (1071) privava als numairites (waththàbides) i [[kilabites]] ([[mirdàsides]]) de la protecció eventuals de les forces imperials.
 
El 1089 una coalició d'àrabs amb els Banu Numayr i els [[Ukayl]], dirigida per l'emir [[ukàylida]] de Mossul Sharaf al-Dawla [[Muslim ibn Kuraysh]] va derrotar als turcmans, però en els mesos següents el príncep turc [[Tutush I]] i les seves forces turques van assolar tot el nord de Síria. El 1081 Muslim va haver d'intervenir a Alep on els [[mirdàsides]] havien perdut el poder el 1080. El 1083 Muslim, ara emir de Mossul i Alep, va formar una coalició de tribus [[iemenites]] i [[Qays Aylan|qaisites]] de Síria (que va incloure als Banu Numayr) contra els kurds de la l'[[Al-Jazira |Djazira]] i altres tribus àrabs (incloent fraccions dels Banu Uqayl i dels Banu Numayr); amb el suport del mateix governador d'Harran Yahya ibn al-Shatir, un servidor d'Ibn Utayr que administrava l'emirat en nom de l'infant Ali ibn Waththab, Muslim ibn Karwash va poder ocupar la ciutat i emirat (1081) i va instal·lar com a governador a Djafar al-Ukayli que hi va instaurar el xiisme. El 1083, mentre Muslim assetjava [[Damasc]], Harran fou reconquerida pel cadi QAbu Djalaba al-Hanbali que la volia retornar a Yahya ibn al-Shatir per administrar-la altre cop pels Banu Waththab; Yahya i Ibn Atiyya al-Numayri van recuperar la ciutat però el mateix any Muslim la va reconquerir i va executar al cadi i als seus fills i un centenar d'habitants tot i que havien obtingut l{{'}}''aman''. El 1085 Muslim va morir a mans del turcman [[Sulayman ibn Kutalmish]] que s'havia apoderat d'[[Antakya]] ([[Antioquia de l'Orontes]]). Els poders àrabs del nord de Síria i la Djazira van caure un rere l'altra davant dels nous vinguts turcmans; els Banu Numayr van restar no obstant a la zona, sense poder polític.
 
Quan el [[1118]] els francs (croats) van ocupar al-Sinn, prop d'Azaz, hi van matar a Mani ibn Utayr al-Numayr el darrer personatge rellevant de la tribu.
 
== Bibliografia ==
* ''[[Encyclopaedia of Islam]]'', Brill Publishers, Leiden, s.v. "Numayr b. ʿĀmir b. Ṣaʿṣaʿa".
* ''[[Encyclopaedia of Islam]]'', Brill Publishers, Leiden, s.v. "Waththab b. Sabik".
298.765

modificacions