Omeies: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Canvis menors, neteja, replaced: tingué → va tenir AWB
Línia 60:
|any_governant1 = [[661]]-[[680]]
|governant2 = [[Marwan II]]
|any_governant2 = [[744]]-[[750]]
|governant3 =
|any_governant3 =
Línia 69:
| religió = [[islam]] [[sunnisme|sunnita]]
}}
Els '''Banu Umayya''' o '''omeies''' (en [[àrab]] '''بنو أمية''', ''Banū Umayya'') van ser un [[llinatge]] [[àrabs|àrab]] que va exercir el poder [[califa]]l primer a Orient, amb capital a [[Damasc]], i després a [[Al-Àndalus]], amb capital a [[Còrdova]].
 
==Orígens i genealogia==
Línia 75:
 
{{Arbre genealògic/Inici}}
{{Arbre genealògic | | | | | | | | | | |KU| | | | KU= [[Qussayy ibn Kilab|Qussayy]]}}
{{Arbre genealògic | | | | | | | | | | | |!| | | | | | | }}
{{Arbre genealògic | | | | | | | | | | |AM| | | |AM= [[Abd-Manaf ibn Qussayy|Abd-Manaf]]}}
{{Arbre genealògic | | | | | | | | | | | |!| | | | | | | }}
{{Arbre genealògic | | | | | | | | | | |AS| | | | AS= [[Abd-Xams ibn Abd-Manaf|Abd-Xams]]}}
{{Arbre genealògic | | | | | | | | | | | |!| | | | | | | }}
{{Arbre genealògic | | | | | | | | | | |U| | | |U= [[Umayya ibn Abd-Xams|Umayya]]}}
{{Arbre genealògic | | | | |,|-|-|-|-|-|-|+|-|-|-|-|v|-|-|-|-|-|v|-|-|-|-|.| }}
{{Arbre genealògic | | | |Hb| | | | |AA| | |As| | | |AI| | |Ar| |Hb=Harb|AA=Abu-l-As (o al-Asi)|As= Al-As o Al-Asi <br> ''al-Ayas''|AI=Abu-l-Is <br> ''al-Ayas''|Ar=Abu-Amr<br> ''Banu Abi-Muayt''}}
{{Arbre genealògic | | | | |!| | | | | | |!| | | | |!| | | | }}
{{Arbre genealògic | | | |AS| | | | |Af| | |HK| | | | | | |AS = [[Abu-Sufyan ibn Harb]] |Af=Affan|HK= Hakam }}
{{Arbre genealògic | | | | |!| | | | | | |!| | | | |!| | | | }}
{{Arbre genealògic | | | |M1| | | | |UT| | |MW1| | | | | | |M1 = [[Muàwiya ibn Abi-Sufyan|Muàwiya I]]<br> ''al-Anabisa''|UT = [[Uthman ibn Affan|Uthman]]<br> ''al-Ayas''|MW1 = [[Marwan I]]<br> ''al-Ayas''}}
Línia 96:
 
== Ascensió ==
Amb l'ajut de les tropes síries, [[Muàwiya I]] acabà l'[[anarquia]] inherent als sistemes d'organització tribal, posant les bases d'un autèntic [[Estat islàmic]]. Per aconseguir això, s'hagué d'enfrontar a nombroses revoltes, continuació de la guerra civil iniciada en temps d'Alí ibn Abi-Tàlib. Una vegada superada, es reprengué l'expansió de l'imperi, arribant a assetjar [[Constantinoble]] l'any [[668]]. Es conquereixen [[illa de Rodes | Rodes]] ([[672]]) i [[Creta]] ([[674]]), al mateix temps que es crea una base naval a la [[mar de Màrmara]], des d'on, entre 674 i [[680]], any en què va morir Muàwiya, es llençaren atacs anuals contra la capital de l'imperi bizantí.
 
Però el seu règim encara era precari, i l'arribada al poder del seu fill [[Yazid I]] va desencadenar noves revoltes. La xiïta, liderada per [[Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib|Hussayn]], fill menor d'Alí, fou reprimida fàcilment, i Hussayn, mort a [[Karbala]] per l'octubre de 680. Més gran fou la revolta [[quraixita]], liderada per [[Abd-Al·lah ibn az-Zubayr]], nét d'[[Abu-Bakr as-Siddiq]], i de caràcter tradicionalista. Aquesta coincidí amb la mort de Yazid ([[683]]) i, quaranta dies després, del seu successor [[Muàwiya II]] ([[684]]), cosa que convertí la revolta en una autèntica amenaça pel règim omeia.
Línia 111:
El fet que els càrrecs d'importància es reservessin a la família ''marwaní'' i als seus protegits va suposar l'aparició d'una classe privilegiada, que defensava els seus interessos de forma agressiva. Tant això com el procés d'assimilació i oposició a la guerra, foren especialment importants al [[Khorasan (província del Califat)]], des d'on partí la [[revolució abbàssida]].
 
Conscients d'aquests problemes, sota els regnats de [[Sulayman ibn Abd-al-Màlik|Sulayman]] i [[Úmar II]], s'inicià un procés de reforma. Primer de signe moderat, i després de caràcter radical, sorprenentment similar a les grans revolucions europees dels darrers dos segles, amb la diferència que aquesta fou dirigida des de dalt, i per tant no tinguéva tenir continuïtat.
 
Sota el govern de Sulayman, es canvien a l'administració els elements conservadors per altres de reformistes. Les campanyes militars es centraren en consolidar els seus dominis, obrint-se a militars no-àrabs, amb l'excepció de les importants campanyes contra l'[[imperi bizantí]], arribant a assetjar [[Constantinoble]] ([[716]]), campanya durant la qual morí l'any 717. Això suposà un fort cop per a l'exèrcit de [[Síria]], del qual depenia l'estabilitat de l'imperi.
Línia 122:
 
==Personalitats omeies==
Els omeies originaren diverses estirps governants al cor de l'Islam com [[Damasc]] i [[Al-Àndalus]].
 
===Califes omeies de Damasc ===