Enric VII d'Anglaterra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
corregint el nom
Cap resum de modificació
Línia 32:
A causa de la persecució de la [[Casa de York]], la família d'Enric abandonà [[Gal·les]] per [[Bretanya]], on foren acollits pel [[Duc de Bretanya]], [[Francesc II]]. Allà va créixer i s'educà Enric com un dels candidats de la [[Casa de Lancaster]] al tron ocupat per la Casa de York. El [[1483]] abandonà [[Bretanya]] per unir-se a la rebel·lió del seu cosí, el [[Duc de Buckingham]] contra Ricard III. La victòria d'aquest forçà el retorn d'Enric, [[comte de Richmond]], a Bretanya. El [[1485]], amb l'ajut financer del Duc i un cert suport gal·lès, Enric desembarcà de nou a Gal·les. La [[batalla de Bosworth]], suposà la victòria de Richmond i la consegüent mort del Rei [[Ricard III d'Anglaterra|Ricard III]], el [[22 d'agost]] de [[1485]]. Després d'aquesta batalla Enric fou coronat rei d'Anglaterra amb el nom d'Enric VII i s'acabà, així, la [[Guerra de les Dues Roses]].
 
Una vegada al tron, Enric s'esforçà a enfortir la seva posició tant econòmicament com dinàsticament. Com que no podia recórrer al [[Parlament anglès]], ja que era un rei nou i impopular, recaptà més impostos als nobles i s'apropià de les terres dels nobles que havien mort durant la Guerra de les Dues Roses, o havien estat al bàndol de Ricard. Essent de la Casa de Lancaster es casà, el [[1486]], amb Elisabeth[[Elisabet de York]], filla d'[[Eduard IV d'Anglaterra|Eduard IV]] i [[Elisabet Woodville]]. Aquest matrimoni va suposar la unió de les cases de Lancaster i de York, i es creà el que es coneixerà, a partir d'aleshores, com la [[dinastia Tudor]].
 
Enric VII morí en el palau de Richmond el [[1509]] després de la mort del seu fill hereu, [[Artur de Gal·les]], i de la seva esposa Elisabeth de York per complicacions durant el part de la seva filla Catherine. El seu fill Enric VIII el succeí.