Constitució Espanyola de 1812: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Const. Cádiz.JPG|thumb|dreta|thumb|Exemplar de la Constitució de Càdiz de 1812]]

[[Fitxer:Decret d'abolició de la Constitució de 1812.pdf|dreta|thumb|Decret del rei Ferran VII que abolí la Constitució de Cadis i tots els decrets de les Corts de Cadis que atemptaven als drets i prerrogatives reials. <br />{{mida|1=Aprovat pel rei el [[4 de maig]] del [[1814]] a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra {{pdf}}}}]]

 

La '''Constitució de 1812''' o '''Constitució de Cadis''' (oficialment: '''Constitució política de la Monarquia espanyola''') fou la norma fonamental de la [[Monarquia Absoluta Borbònica|Monarquia espanyola]] redactada per les [[Corts de Cadis]] el [[1812]], reunides a [[Cadis]], sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "''La Pepa''", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. La constitució establia la [[sobirania]] en la Nació (no ja en el rei), la [[monarquia constitucional]], la [[separació de poders]],<ref>ALVARADO, Javier, «Monarquía mixta, cuerpos intermedios, separación de poderes: para una teoría sobre los orígenes triestamentales de la moderación del poder», en id., ''De la ideología trifuncional a la separación de poderes'', Madrid, UNED, Aula abierta 74, 1993.</ref><ref>MARCUELLO BENEDICTO, Juan Ignacio, «División de poderes y proceso legislativo en el sistema constitucional de 1812», ''Revista de Estudios Políticos'', nº 93, 1996, págs. 219 a 231.</ref> la limitació del rei, el [[Sufragi masculí|sufragi universal masculí]] [[sufragi indirecte|indirecte]], la llibertat d'impremta, la llibertat d'indústria i el dret de propietat, entre altres. El text establia que la religió de la nació espanyola és la catòlica i prohibia de manera expressa l'exercici de qualsevol altra,<ref>L'article 12 diu: "“La religión de la Nación española es y será perpetuamente la católica, apostólica, romana, única verdadera. La Nación la protege por leyes sabias y justas y prohíbe el ejercicio de cualquier otra”. Sobre aquest aspecte veure [http://www.acoes.es/congresoX/documentos/ComMesa2AbrahamBarrero.pdf A. Barrero Ortega, "El constituyente profeta"], [http://www.acoes.es/congresoX/m2_com.html comunicación] al [http://www.acoes.es/congresoX/index.html X Congreso de la Asociación de Constitucionalistas de España, Cádiz, gener de 2012]. Aquest article és una de les majors mostres d'intolerància de tot el text.</ref> i el rei ho continuava essent "''[[dei gratia|por la gracia de Dios]] y la Constitución''".<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Hist_Normas/ConstEsp1812_1978/Const1812 "Constitución de 1812", en "Constituciones Españolas 1812-1978", Congreso de los Diputados].</ref> De la mateixa manera, aquest text constitucional no va reconèixer cap dret per a les dones, ni tan sols el de ciutadania<ref>Sobre aquests aspectes veure, per exemple, [http://hc.rediris.es/09/articulos/pdf/10.pdf I. Castells Oliván y E. Fernández García, “Las mujeres y el primer constitucionalismo español (1810-1823)”], a ''Historia Constitucional'' (revista electrónica), n. 9, 2008 (amb bibliografia abundant a la nota 1), o [http://www.acoes.es/congresoX/documentos/ComMesa2CatalinaRuizRico.pdf C. Ruiz-Rico Ruiz, “La Constitución de 1812 desde una perspectiva de género”], [http://www.acoes.es/congresoX/m2_com.html comunicación] al [http://www.acoes.es/congresoX/index.html X Congreso de la Asociación de Constitucionalistas de España, Cádiz, gener de 2012].</ref> La mateixa paraula "dona" apareix escrita una sola vegada, dins una cita accessòria de l'article 22.