Gilbert Newton Lewis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
m Corregit: - amb que els + amb què els
Línia 39:
La major part dels interessos de Lewis es van originar durant els seus anys de Harvard i potser el més important va ser el de la termodinàmica. Tot i que la majoria de les relacions termodinàmiques importants ja eren conegudes el 1895, es consideraven com equacions aïllades, i encara no s'havien racionalitzat com un sistema lògic, des del qual, donada una relació, se’n podia derivar la resta. D'altra banda, aquestes relacions eren inexactes, aplicables només a sistemes químics ideals. Aquests eren els dos problemes pendents de la termodinàmica teòrica. En dos treballs teòrics llargs i ambiciosos en 1900 i 1901, Lewis va tractar d'oferir una solució. Va introduir el concepte termodinàmic d'[[Activitat (termodinàmica)|activitat]] i va encunyar el terme "[[fugacitat]]".<ref>{{Ref-publicació|cognom=Lewis|nom=G. N|article=The osmotic pressure of concentrated solutions, and the laws of the perfect solution|publicació=J. Am. Chem. Soc.|url=|volum=30|data=1908|pàgines=668 - 683|doi=10.1021/ja01947a002}}</ref> La seva nova idea de fugacitat, o "tendència d'escapament", era una funció amb les dimensions de pressió que expressaven la tendència d'una substància a passar d'un producte o fase química a un altre. Lewis creia que la fugacitat era el principi fonamental que permetia derivar les relacions termodinàmiques d’un sistema real. Aquesta hipòtesi no es va provar encara que la fugacitat va trobar un lloc durador en la descripció dels gasos reals.
 
Els primers treballs de Lewis també revelen un coneixement inusualment avançat de les idees de [[J. W. Gibbs]] i [[P. Duhem]] sobre l’[[Energia lliure termodinàmica|energia lliure]] i el [[potencial termodinàmic]]. Aquestes idees eren ben conegudes pels físics i matemàtics però no pels químics més pràctics que les consideraven com abstruses i inaplicables als sistemes químics. La majoria dels químics es basaven en la termodinàmica familiar del calor ([[entalpia]]) de Berthelot, Ostwald, i [[Jacobus Henricus van 't Hoff|Van't Hoff]] i l'escola calorimètrica. La calor de reacció no és, per descomptat, una mesura de la tendència amb quequè els canvis químics es produeixin i Lewis es va adonar que només l'energia lliure i l'entropia podrien proporcionar una termodinàmica química exactes. Va derivar l'energia lliure de la fugacitat, va intentar, sense èxit, obtenir una expressió exacta per a la funció d'entropia que el 1901 no s'havia definit a baixes temperatures. Richards també ho va intentar sense èxit, i no va ser fins Nernst, el 1907, que va ser possible calcular [[Entropia|entropies]] de forma inequívoca. Encara que el sistema basat en la fugacitat de Lewis no va durar, el seu primer interès per l'energia lliure i l'entropia va resultar ser el més fructífer i gran part de la seva carrera es va dedicar a fer aquests conceptes útils i accessibles per als químics pràctics.
 
=== Teoria de les valències ===