Arc de Sant Martí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Accents
eliminació injustificada..
Línia 9:
L'ull humà pot captar la seva forma circular, lluminosa i amb els colors ordenats esglaonadament el distingeix de manera unívoca. De vegades s’observa fragmentat. Es veu mirant una cortina de pluja quan el sol llueix i ho fa en la banda oposada de la precipitació a l’horitzó. Excepcionalment, també es pot veure el fenomen amb llum de lluna. No és visible en presència de cirrus.<ref name=gencatsm/>
 
==Ciència==
Aquest fenòmen òptic cridà l'atenció dels humans des de l'antiguitat, que van donar-li les més diverses interpretacions. No és, però, fins al [[1611]] que es formula la teoria elemental ([[Antonius Demini]]), la qual serví de base a [[René Descartes]] per a les seves conclusions. [[Isaac Newton]] aportaria les seves troballes sobre la descomposició en colors de la llum blanca del [[Sol]] que atribuí a [[Marc Antoni de Dominis]] en la seva obra ''Tractatus de radiis visus et lucis in vitris, perspectivis et iride'' (1611).<ref name="CE">{{Ref-llibre |cognom= Myers |nom= E|autor= |enllaçautor= |capítol= Marco Antonio de Dominis|urlcapítol= http://www.newadvent.org/cathen/05113b.htm|editor= |títol= The Catholic Encyclopedia |url= |format= |consulta= |llengua= |volum= |edició= |editorial= Robert Appleton Company |lloc=[[Nova York]]|any=1909}}</ref> [[Thomas Young]] en formulà ja la teoria completa.
[[Fitxer:Arc_de_Sant_Marti_esquema.png|thumb|300px|Perquè sigui visible, la llum ha de reflectir a les gotes d'aigua en un angle determinat.]]
L’arc de Sant Martí és en realitat una circumferència completa, tanmateix, des de terra tan sols es pot veure un arc més o menys ample en funció de la posició del Sol sobre l’horitzó. Com que el centre de l’arc és al punt oposat del Sol a l’horitzó, serà més ample com més proper es trobi el Sol a l’horitzó. Totes les gotes que es trobin en una direcció inclinada de 42° sobre la recta que passa pel Sol i el cap de l’observador apareixen de color vermell, les que es trobin en una inclinació més gran es veuran taronges, grogues... Les que es trobin en una direcció massa inclinada o massa poc respecte d’aquesta línia no es veuran. Per tal que el fenomen es produeixi, hi ha d’haver gotes en la direcció indicada i que hi hagi rajos solars.<ref name=gencatsm/>
 
Es forma a conseqüència de la refracció i reflexió de la llum solar en les gotes d’aigua que actuen com a prismes. La llum procedent del Sol penetra en una gota d’aigua, ho fa refractant-se i dispersant-se, reflecteix en el fons de la gota i torna a sortir refractant-se de nou i dispersant-se encara més; és a dir, d’un raig únic que rep, la gota retorna un feix de raigs acolorits. Per entendre el procés de formació de l’arc de Sant Martí i l’existència dels arcs suplementaris, s’han de tenir presents els fenòmens de difracció de la llum.<ref name=gencatsm/>
 
==Història==
Aquest fenòmenfenomen òptic cridà l'atenció dels humans des de l'antiguitat, que van donar-li les més diverses interpretacions. No és, però, fins al [[1611]] que es formula la teoria elemental ([[Antonius Demini]]), la qual serví de base a [[René Descartes]] per a les seves conclusions. [[Isaac Newton]] aportaria les seves troballes sobre la descomposició en colors de la llum blanca del [[Sol]] que atribuí a [[Marc Antoni de Dominis]] en la seva obra ''Tractatus de radiis visus et lucis in vitris, perspectivis et iride'' (1611).<ref name =" CE">{{Ref-llibre |cognom= Myers |nom= E|autor= |enllaçautor= |capítol= Marco Antonio de Dominis|urlcapítol= http://www.newadvent.org/cathen/05113b.htm|editor= |títol= The Catholic Encyclopedia |url= |format= |consulta= |llengua= |volum= |edició= |editorial= Robert Appleton Company |lloc=[[Nova York]]|any=1909}}</ref> [[Thomas Young]] en formulà ja la teoria completa.
 
== Cultura ==