Tugíbides: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - hostilitat; el oncle matern + hostilitat; l'oncle matern |
m Canvis menors, neteja, replaced: de A → d'A, segle XI → {{segle|XI}} , segle X → {{segle|X}} , si bé → tot i que AWB |
||
Línia 9:
==Governadors autònoms==
El poder central fou restaurat per [[Abd-ar-Rahman III]], que el [[935]] i [[937]] va fer expedicions per arrabassar als tugíbides el control de la Marca. En la primera expedició els caps tugíbides de Daroca, Yunus ibn Abd-al-Aziz), i de [[Calataiud]], foren fets presoners i executats, però mig centenar més de membres del clan que també foren capturats, foren amnistiats. En l'expedició del 937, Saragossa va estar assetjada tres mesos i el cap local, [[Muhàmmad ibn Hàixim at-Tujibí]], va acabar per rendir-se i va acceptar trencar els seus contactes amb [[Ramir II de Lleó]], però a canvi de conservar el govern local
El [[939]] Muhàmmad ibn Hàixim fou fet presoner pel rei de [[Regne de Lleó|Lleó]] a la [[batalla de Simancas]]. A partir d'aquí el califa va deixar d'intervenir a la Marca Superior i va acceptar una àmplia autonomia per les famílies locals especialment les branques tugíbides de Saragossa i Daroca; el [[950]] Muhàmmad ibn Hàixim era nomenat [[visir]] i [[caid]] (cap militar) de la Marca Superior. A ''Al-Muqtabis'' d'[[Ibn Hayyan]] apareixen gaudint d'aquesta autonomia els anys [[970]]-[[975]] quan Yahya ibn Hàixim portava el mateix títol de visir que Muhàmmad. Algunes vegades foren cridats per la guerra al Marroc sembla que per allunyar-los de la Marca i impedir la consolidació de projectes autonomistes.
El [[980]] el conflicte entre Ibn Abi-Àmir ([[Almansor]]) i el general [[Ghàlib ibn Abd-ar-Rahman as-Siqlabí]], governador de [[Medinaceli]], es va resoldre a favor del primer; els tugíbides es van dividir entre els dos. Abd-ar-Rahman ibn Yahaya hauria pres part en el complot
No se saben la major part dels noms dels governadors locals a la Marca Superior durant el període d'Almansor, però segurament els tugíbides van tenir part destacada; el 1006 un tugibida governava [[Osca]] (que al segle anterior havia estat en mans dels ''[[Mawla|muwal·lad]]'' [[Banu Amrus|Banu Xabrit]]) i pertanyia a una branca separada, la dels Banu Sumadih; el seu nom era Muhàmmad ibn Àhmad ibn Sumadih. No se sap fins quan Sinaja va ser governador a Saragossa però més tard apareix al càrrec un altre tugibida, descendent de la branca de Daroca i de Yunus ibn Abd-al-Aziz, executat pel califa el 935/936, de nom [[Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí]], que era general i governador de [[Tudela]] el 1005/1006 i hauria aconseguit el nomenament del califa [[Sulayman al-Mustaín]] el [[1013]].
==Reis==
Posteriorment el califat va desaparèixer i Al-Múndhir va quedar com a sobirà agafant els [[làqab]]s d'''Al-[[Hàjib]]'', ''Al-Mansur'' i ''Dhu-r-Riyasatayn''; potser fou investit pel primer califa [[hammudita]] [[Alí ibn Hammud an-Nàssir]] (1016-1018); va expulsar d'[[Osca]] al seu parent llunyà Muhammad ibn Ahmad ibn Sumadih que es va haver d'exiliar a [[València]] i el fill del qual [[Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih]], fundarà més tard la dinastia Banu Sumadih a [[Taifa d'Almeria|Almeria]]. Sota pressió dels navarresos es va aliar al [[comte de Barcelona]] i al [[comte de Castella]], aliances segellades per sengles matrimonis.
Yahya, fill d'Al-Múndhir, va regnar poc temps, del 1023 al 1029, amb el mateix ''làqab'' d{{'}}''Al-Hàjib'' i el propi d{{'}}''Al-Mudhàffar''. Va ser el primer sobirà d'una taifa (excepte els califes) a encunyar moneda; primer va reconèixer al califa hammudita [[Al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun]] i després d'un cert Abd-Al·lah que no se sap qui era però podria ser un califa titella, i finalment del darrer califa de Còrdova [[Hixam III|Hixam III al-Mutadd]]. En les monedes el mateix Yahya apareix simplement com Yahya el hàjib i mai com al-Mudhàffar.
El va succeir el [[1029]] el seu fill Al-Múndhir II (1029-1037) que va portar el ''làqab'' de Muïzz-ad-Daula, i va reconèixer primer al califa [[Hixam III]], que fou expulsat de Còrdova (1031) i es va refugiar a [[Lleida]] ([[Larida]]) on va morir sis anys després (1037). En la primera coneguda després d'això (del 1038/1039) torna a aparèixer el desconegut Abd-Al·lah, però el nom d'Al-Múndhir II ja apareix amb el ''làqab'' d'Al-Mansur. El [[1039]] fou assassinat per un altre tugibita, Abd-Al·lah ibn al-Hàkam que va al·legar com excusa el fet que Mundhir II no havia volgut reconèixer al fals califa omeia [[Hixam II]] proclamat a [[Sevilla]] pels [[abbadites]] (1035) del qual alguns reis de les taifes havien acceptat la nominal sobirania. Abd-Al·lah ibn al-Hàkam pertanyia a la branca dels governadors de Saragossa del {{segle
Abd-Al·lah ibn al-Hàkam va reconèixer a les monedes al fals Hixam II, mentre ell mateix i apareix com ''hàjib''; però l'assassinat d'Al-Múndhir havia causat molta hostilitat; l'oncle matern del difunt, [[Ismaïl ibn Dhi-n-Nun]] i el governador de [[Lleida]] i [[Tudela]] [[Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín|Sulayman ibn Hud]] van marxar a [[Saragossa]]; després de 28 dies de regnat Abd-Al·lah es va refugiar a la fortalesa de [[Rueda de Jalón]] i a l'octubre de [[1039]] agafava el poder Sulayman ibn Hud obrint la dinastia dels [[Banu Hud]] o húdides.
Dels tugíbides a la [[vall de l'Ebre]] no se'n torna a parlar. Es creu que els membres de la família es van refugiar amb els seus parents d'Almeria on, segons el ''Bayan'', a la mort de l'emir [[Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih]] el 1052 fou substituït pel seu fill [[Muhàmmad ibn Man al-Mútassim]] sota influència dels "seus cosins tugíbides". Una família notable d'àrabs que en certa manera ocupava el paper predominant dels tugibides, els Banu Abi Dirham, van conservar el càrrec de cadi durant tot el {{segle
== Vegeu també ==
* [[Emirat de Saraqusta]]
* [[Taifa d'Almeria]]
==Notes==
Línia 39:
*Evarist Levi Provençal, ''Historia de la España Musulmana''
<!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Tugibida}}
[[Categoria:Taifes]]
[[Categoria:Història de Saragossa]]
| |||