Anthony Wilding: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - Australàsia. A dia d'avui encara + Australàsia. Avui dia encara |
m Corregit: - l'hivern, enlloc de + l'hivern, en lloc de |
||
Línia 77:
Al juliol de 1905 va debutar en la [[Copa Davis]] amb l'equip d'[[Australàsia]] guanyant en les semifinals contra [[Àustria]] 5−0, amb dues victòries individuals de Wilding. En la final contra els [[Estats Units]] van ser derrotats pel mateix resultat. L'any següent va disputar la seva primera gira en el circuit europeu que va durar gairebé tot l'any. Wilding va viatjar per tota l'Europa continental i Anglaterra combinant els trasllats en tren i motocicleta. Durant aquesta època va guanyar els torneigs de [[Canes]], [[París]], [[Lió]], [[Barcelona]], [[Wiesbaden]], [[Reading (Berkshire)|Reading]], [[Praga]], [[Bad Homburg]] i [[Viena]]. En alguns torneigs disputats a Anglaterra va jugar partits de dobles amb el seu pare, però no va tenir tanta sort en el [[Wimbledon Championships]]. En la gira europea va guanyar la majoria de torneigs disputats sobre terra batuda. Finalitzada la temporada va tornar a Nova Zelanda en vaixell per disputar i imposar-se en el [[Australasian Championships]] enfront [[Francis Fisher]], que es va disputar a [[Christchurch]], tant en categoria individual com en dobles amb [[Rodney Heath]] com a parella.<ref>{{ref-web| url=http://paperspast.natlib.govt.nz/cgi-bin/paperspast?a=d&cl=search&d=EP19061231.2.13&srpos=703| títol=The tennis tournament| editor=''[[Evening Post]]''| data=31-12-1906| consulta=03-04-2016| llengua=anglès}}</ref> La setmana següent també es va imposar al [[New Zealand Championships]].
En el 1907, tampoc va tenir sort en el [[Wimbledon Championships]], on fou superar pel campió final [[Norman Brookes]] en segona ronda. A l'hivern,
Entre els anys 1907 i 1909 va ajudar a l'equip d'Australàsia a guanyar tres títols consecutius de [[Copa Davis]], el primer contra l'equip de les [[Illes Britàniques]] i els altres dos contra l'equip estatunidenc. Després d'un nou títol de l'Australasian Championships contra [[Ernie Parker]] (1909), va aconseguir finalment el títol més important del seu palmarès a Wimbledon l'any 1910. Demostrant el seu domini en categoria individual va encadenar quatre títols consecutius (1910−1913), els dos enfront [[Arthur Gore]], i els altres contra [[Herbert Roper Barrett]] i [[Maurice McLoughlin]]. L'any 1914 va disputar al cinquena final consecutiva però en aquesta ocasió fou derrotat per Norman Brookes. L'any 1913 va guanyar el triplet de torneigs més importants de l'època segons la [[International Lawn Tennis Federation]] (ILTF), el [[World Hard Court Championships]] de [[París]] sobre terra batuda, el [[Wimbledon Championships|World Lawn Tennis Championships]] de [[Wimbledon (Regne Unit)|Wimbledon]] sobre gespa, i el [[World Covered Court Championships]] d'[[Estocolm]] sobre fusta interior, esdevenint l'únic tennista en aconseguir aquesta fita.<ref>{{ref-web| url=http://paperspast.natlib.govt.nz/cgi-bin/paperspast?a=d&d=PBH19131118.2.52| títol=Lawn Tennis| editor=''[[Poverty Bay Herald]]''| data=18-09-1913| consulta=15-04-2016| llengua=anglès}}</ref> El 1914 va tornar a disputar la Copa Davis, després de cinc anys d'absència, formant equip amb Norman Brookes, i van superar l'equip estatunidenc en la final com a visitants.
| |||