|
A Alemanya, la desnazificació va començar a penes unes setmanes després de la caiguda de la dictadura. Això no passà a Espanya. El 1979, al seu assaig ''La España Inacabada,'' [[Manuel Vázquez Montalbán]] ja va constatar: «El Govern i la democràcia hauran de pagar un preu dramàtic per a la no desfranquització d'Espanya».<ref>{{Ref-llibre|cognom = Vázquez Montalbán|nom = Manuel|títol = Obra periodística II: 1974-1986. Del humor al desencanto |llengua = castellà|data = 2011 (1979)|editorial = Penguin Random House Grupo Editorial España|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = 9788499925349|capítol = La España Inacabada|col·lecció = Debate|enllaçautor = Manuel Vázquez Montalbán|citació = El Gobierno i la democracia van a pagar un dramático precio por la no desfranquización de España.}}</ref> Als primers anys de la [[transició democràtica espanyola|transició democràtica]], la por d'una nova guerra civil era «incompatible amb qualsevol procés explícit de desfranquització».<ref>{{ref-publicació|nom =Francesc-Marc |cognom = Àlvaro|url =http://www.jordipujol.cat/files/articles/fmalvaro54.pdf |títol =El prestigi d’una idea|publicació = [[La Vanguardia]]|data =9 de maig de 2013}}</ref>
Encara el 2004, vint -i -cinc anys després de Montalbán, l'historiador Jaume Claret, continuava deplorant que no es va fer cap procés similar i «els franquistes esdevingueren ‘demòcrates de tota la vida’.»<ref>{{ref-llibre|nom = Jaume|cognom = Claret| url = http://www.tdx.cat/bitstream/10803/7463/1/tjcm1de1.pdf |format = pdf|títol = La repressió franquista a la Universitat Catalana. La Universitat de Barcelona autònoma, de la Segona República al primer franquisme(tesi doctoral)|editor= Josep Fontana Lázaro||lloc = Barcelona|data = 2005|isbn = 84-689-1361-8|pàgines =419}} citat per {{ref-publicació|cognom =N.N.|article = Un llibre relata la repressió franquista a la Universitat de Barcelona|url =http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/Revista/pdf/launiversitat28.pdf|publicació = La Universitat de Barcelona|volum = Any VII|exemplar = n° 28|data = 28 de juny de 2004| pàgina =30}}</ref> A l'[[Espanya|Estat espanyol]] la primera iniciativa legislativa al nivell nacional va fer-se esperar fins al [[2007]],<ref name="AEDD">{{ref-web|editor = Associació Espanyola pel Dret Internacional dels Drets Humans|url = http://www.aedidh.org/?q=node/356 |títol =Models de Justícia de Transició|data = ''s.d''| Consulta el 2 de juny de 2013}}</ref> 32 anys després de la mort de Franco, amb l'aprovació de la [[Llei de Memòria Històrica]]<ref>{{ref-publicació|url = http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-2007-22296 |artile = LEY 52/2007, de 26 de diciembre, por la que se reconocen y amplían derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la guerra civil y la dictadura|llengua = castellà| publicació = [[Butlletí Oficial de l'Estat]]|data = 27 de desembre de 2007|pàgina = 53410 a 53416}} (en català: llei per la qual es reconeixen i eixamplen els drets i s'estableixen mesures a favor de les persones que van patir persecució o violència durant la [[guerra civil espanyola|guerra civil]] i la dictadura)</ref> que «declara de manera genèrica la il·legitimitat del règim franquista i estableix altres mesures molt saludables (com la «desfranquització» dels espais i monuments públics, l'obertura dels arxius oficials, l'exhumació de les restes dels desapareguts i executats sota la supervisió de les administracions públiques, i la inclusió de noves categories de víctimes en els plans d'indemnitzacions), però no facilita de manera efectiva el camí per a l'anul·lació judicial dels càstigs arbitraris, la sanció penal dels victimaris i la reparació integral de les víctimes.»<ref name="AEDD" /> L'operació roman difícil i troba encara avui molta resistència, com l'il·lustra per exemple la història del monòlit franquista erigit el [[1943]] a [[Artés]] i només ensorrat a la fi del 2013,<ref>{{ref-publicació| url =http://www.racocatala.cat/forums/fil/181837/arts-ensorra-dels-darrers-smbols-franquistes-catalunya-central |article =Artés ensorra un dels darrers símbols franquistes de la Catalunya Central|citació = El monòlit a "los caídos por Dios y por España" va ser un dels eixos de les jornades feixistes, organitzades per el MPC i Batzegada el març de 2003|publicació = RacoCatala|data = 18 desembre del 2013}}</ref> la subsistència encara el 2015 de multiples carrers i places que porten el nom del dictador o la polèmica entorn d'un homenatge oficial, el 2013 i el 2015 a la [[División Azul]], batalló franquista, aliat de [[Adolf Hitler|Hitler]].<ref>{{Ref-publicació|cognom = Europa Press|nom = |article = La delegada del Gobierno en Catalunya homenajeó a la División Azul|publicació = Público|url = http://www.publico.es/politica/delegada-del-gobierno-catalunya-homenajeo.html|data = 16 de maig del 2015|pàgines = |citació = Todos los partidos menos el PP y Ciutadans coinciden en considerar el hecho un "atentado contra la memoria democrática"|llengua = castellà}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = El cònsol espanyol a Sant Petersburg homenatja la División Azul|publicació = [[Ara (diari)|Ara]]|url = http://www.ara.cat/cultura/Sant-Petersburg-homenatja-Division-Azul_0_1303069800.html|data = 13 de febrer de 2015|pàgines = }}</ref>
Segons perits en la matèria de reconciliació, el procés de desfranquització no serà gaire fàcil ni ràpid.<ref>{{ref-publicació| nom = Francesc|cognom = Álvaroi Vidal|enllaçautor =Francesc-Marc Álvaro i Vidal|url = http://www.francescmarcalvaro.cat/ca/2013/11/21/elles-no-podien-votar/ |article =Elles no podien votar|publicació = La Vanguardia|data = 21 de novembr del 2013}}</ref> El 2006, José Antonio Martín Pallín, magistrat del [[Tribunal Suprem]] va preconitzar que la desfranquització és un deure cap a les persones que van defensar la [[segona república espanyola|república]] i cerca «vies inobjectables de tal manera que ningú al sistema jurídic pugui posar traves» al procés.<ref>{{ref-llibre|nom =José Antonino |cognom =Martín Pallín|url = http://noushoritzons.cat/protected_media/documents/38/Les_lleis_durant_la_II_Rep_blica_i_el_franquisme_com_a_r_gim_d_il_legalitats.pdf |format = pdf|títol = Les lleis durant la II República i el franquisme com a règim d’il·legalitats|lloc = Barcelona|editorial = Fundació Nous Horitzons|data = 25 abril de 2006| pàgina =4}}</ref> Cilly Kugelmann, directora del [[Museu Jueu de Berlín]] opina que l'Estat espanyol necessita distància per poder reconciliar-se amb el seu passat, perquè «la generació que va formar part del [[franquisme]], que ara es considera criminal» encara viu i «mai no farà autocrítica». «És qüestió de temps, la segona o tercera generacions posteriors als testimonis han d'interpretar la història amb llibertat, de manera diferent», mentre que els que van viure el franquisme «no el criticaran perquè es criticarien a ells mateixos». Kugelmann recomana la creació de «museus d'història contemporània sobre el franquisme i què va significar per a la gent que el va patir, quins crims es van cometre i com ho porta la societat postfranquista».<ref>{{ref-publicació|cognom =Acn|url = http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/647705-comparar-nazis-i-catalanistes-es-estupid-i-infantil.html |article =‘Comparar nazis i catalanistes és estúpid i infantil’|publicació =[[El Punt Avui]]|data = 22 de maig del 2013|pàgina = 41}}</ref>
|
