Diferència entre revisions de la pàgina «Blockbuster»

m
Corregit: - públic, tot i que + públic, encara que
m (Corregit: han substituit els > han substituït els)
m (Corregit: - públic, tot i que + públic, encara que)
En els anys 1950, el cinema americà és en dificultats a causa de la televisió que guanya terreny i l'assistència a les sales comença a caure. Hollywood respon a aquest problema amb espectacles més increïbles, una estètica més espectacular, utilitzant les noves tecnologies de l'època. Es reinventa el [[Technicolor]] (que neix el 1916), la [[estereofonia]] (a partir de 1958), els formats gegants [[Cinerama]], la [[Vistavision]], el [[Format 70 mm]], el SuperPanavision 70, el [[Dynarama]], el [[Warnerscope]] o el [[Cinemascope]]. Aquests nous formats i procediments són fortament utilitzats i desenvolupats per fer tornar les multituds en les sales. Ara són pantalles amples amb efectes especials, tota mena d'innovacions tècniques que serveixen a fer viure « psiquicament » a l'espectador el que es passa a la pantalla. Aquesta manera d'operar és molt eficaç. Les operacions de marketing són cada cop més grans i inventives. Aquesta penúria d'espectadors dóna una empenta a la creativitat al món del cinema, sobretot pel que fa a la comunicació al voltant de les pel·lícules. Els cartells són més treballats, es menciona en lletres majúscules en quin format es difon. Aquesta rivalitat entre estudis de producció i televisió s'ha perpetuat al llarg dels anys i la cultura del blockbuster s'ha desenvolupat.
 
En el medi del cinema, el terme ''blockbuster'' s'aplicava en principi a pel·lícules amb gran èxit al [[box office]] (''[[Quo vadis]], ''[[Allò que el vent s'endugué]]'', ''[[Ben-Hur]]) i després ha designat per extensió una súper-producció d'alt pressupost que, per la seva distribució, els seus [[efectes especials]] o la campanya de publicitat que acompanya la seva estrena, atreu l'atenció dels mitjans de comunicació i del públic, tot iencara que la pel·lícula resulti ser un fracàs financer.
 
[[fitxer:The Godfather.jpg| thumb|''El Padrí'' de Francis Ford Coppola marca un gir el 1972 que revoluciona la distribució de les pel·lícules]]
1.141.290

modificacions