Solsona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 293:
Al segle XVI un dels fets clau per a la història de Solsona és el fet d'aconseguir ser seu de [[bisbat]], en contra de les pretensions que tenien altres poblacions com [[Manresa]] i [[Balaguer]].
 
Amb això, el rei [[Felip II|Felip I (II de Castella)]], va sol·licitar a [[Roma]] la creació d'un nou bisbat amb seu a Solsona i el papa [[Climent VIII]], l'any [[1593]], va accedir a la petició realitzada i així es va convertir l'església del monestir de Solsona en catedral. Aquell mateix any, el rei comissionà a l'[[Arquebisbat de Tarragona|arquebisbe de Tarragona]] [[Joan Terès i Borrull]], al [[Bisbat d'Urgell|bisbe d'Urgell]] [[Andreu Capella]] i al [[Nunci Apostòlic]] ena ella [[RegneMonarquia d'Espanya]] [[Camillo Caetani]] per a dur a terme l'erecció del nou bisbat. L'any següent (1594), el monarca concediria a Solsona el títol de ciutat, havent-hi a tot Catalunya un total de deu poblacions amb aquesta distinció.
 
No obstant això, fou temps de decadència per la [[llengua catalana]], ja que el castellà s'introduïa a les classes altes i s'hi enviaven bisbes castellans. Solsona, però, defensava el català amb les comèdies a les places, les nadales, el cant de goigs i amb la litúrgia i la predicació de l'Església.