Joaquim Riera i Bertran: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: 1868) * ''Historia d > 1868) * ''Història d
correcció (cas-cat)
Línia 25:
'''Joaquim Riera i Bertran''' ([[Girona]] [[1848]] - [[Barcelona]] [[1924]]) fou un polític i escriptor [[català]]. Estudià dret a la [[Universitat de Barcelona]] i va exercir un temps de jutge a Girona. Membre del partit federal de [[Francesc Pi i Margall]], es presentà a les [[eleccions generals espanyoles de 1869]], però no fou escollit. El 1873 fou escollit alcalde de Girona, amb només 25 anys, i diputat a les Corts Generals de la [[Primera República Espanyola]] tot i que es va declarar incapacitat i va ésser substuït per Domènec Puigoriol en l'acta de diputat. El 1876 deixà el càrrec per a treballar com a secretari de la [[Diputació de Barcelona]].
 
El 1867 va obtenir el primer premi al primer accèsitaccèssit dels [[Jocs Florals]] de la ciutat de Barcelona i el 1870 participació en la fundació de la [[Jove Catalunya]]. Va fer amistat amb [[Narcís Oller]], a qui va presentar al cercle d'intel·lectuals de [[La Renaixensa]], i amb [[Àngel Guimerà]]. El 1885 fou un dels fundadors de l'''[[Associació d'Autors Catalans]]'', per tal de difondre el teatre català.
 
Anys més tard presidí la [[Unió Catalanista]], de la que en fou un dels primers promotors, i l'[[Associació Catalana d'Excursions Científiques]]. Col·laborà en la premsa de la [[Renaixença catalana]], especialment en ''[[Lo Gai Saber]]'', ''[[La Ilustració Catalana]]'' i ''La Tomasa''. Participà diverses vegades als [[Jocs Florals de Barcelona]], guanyant diversos premis i essent proclamat [[Mestre en Gai Saber]] el 1890. Com a escriptor fou molt prolífic, i es decantà sobretot pel [[teatre romàntic]] o festiu, però també fou un poeta sentimental i romàntic.