Diferència entre revisions de la pàgina «Plebs»

La '''plebs''' era la classe social baixa, en general els pobres, però lliures (no esclaus). A l'[[antiga Roma]], els '''plebeus''' eren el comú dels ciutadans romans, diferents dels [[patricis]]. Més tard, ''plebeu'' va designar alsels membres més pobres de la societat. Durant l'imperi, s'anomenava així a qualsevol que no pertanyés a lesal ordresorde [[senat romà|senatorial]] o dels [[cavaller romà|cavallers]].

Es desconeix l'origen de la distinció entre plebeus i [[patricis]],; no hi ha prou proves que tingui un origen racialètnic ni que hi hagués aquesta distinció aen l'era dels [[rei de Roma|reis]].

Però els ciutadans del poble de Roma durant l'època de [[Ròmul i Rem|Ròmul]] s'anomenaven [[patricis|''patricis'']] i eren els únics habitants de Roma. Durant el regnat de d'[[Ancus Marcius]] els plebeus arriben a Roma, com a ciutadans de segona, fruit d'aliances diplomàtiques. En qualsevol cas, durant la fundació de la [[República romana]], els plebeus van ser exclosos dels col·legis religiosos i de les magistratures, i la [[Constitució de les dotze taules]] no permetia el casament entre classes.

''Plebs'' deriva de ''plere'', que vol dir 'omplir'. Els plebeus eren considerats l'autèntica població romana. Inicialment, era la paraula oposada a [[patricis]], els pares de les primeres famílies romanes, que segurament foren qui van inventar el nom, i que monopolitzaven tot el poder, deixant els altres fora. Així que plebeus eren tots els que no eren patricipatricis i que no tenien dret al poder. Els pobres es queixaven que els seus afers (per exemple, judicis) foren decidits per jutges patricis que solien ser arbitraris; i els que eren rics però no patricis es queixaven que podien combatre o pagar taxes, però no podien decidir les gran qüestions d'estat o controlar els seus pagaments.

Els pobres i rics no patricis es van organitzar en assemblea (''consilium plebis'') el [[494 aC]] ([[490 aC]], segons la cronologia de Varro) i van demanar drets polítics. Aquesta oposició política liderada pels rics però amb suport dels pobres, fou coneguda per ''plebs'', nom que fou agafat amb orgull. Els primers que van poder ser plebeus foren els [[edil romà|edils]] que organitzaven els ''ludi plebeii''; després es van crear els tribuns de la plebs, un oficial que podia vetar les lleis dels cònsols patricis i les decisions financeres dels qüestors. Els [[decemvir]]s temporals instal·lats per escriure les lleis (les taules de les dotze lleis) estaven repartits entre patricis i plebeus, i en aquestes lleis es prohibeix el matrimoni entre patricis i plebeus (això fou abolit el [[445 aC]]); per donar accés al consolat als plebeus, que trobava certes dificultats religioses, es va instaurar la figura del [[tribú amb poder consular]], que generalment eren tres o sis, i un almenys havia de ser patrici. ElEn el saqueig de Roma pels gals el [[387 aC]], els tribuns van demanar el retorn al sistema de dos cònsols, un de plebeu i un de patrici. El dictador Camil va accedir a aquestes demandes el [[367 aC]] i, a canvi, es va crear la magistratura dels pretors, exclusiva pelsper als patricis.

Els rics plebeus, llavors aliats al plebeus pobres contra els patricis, quan van arribar al poder, van trencar la seva aliança i foren aliats als patricis; progressivament, la distinció va perdre importància i al [[segle III aC]] era irrellevant. En el seu lloc, van sorgir les classes deldels ''nobiles'' (senadors i cavallers) i dels plebeus (pobres lliures).

Les peticions deldels plebeus van ser recollides a final del [[segle II aC]] i al [[segle I aC]] pels anomenats [[partit popular|''populars'']].

Amb el temps, els plebeus de Roma van rebre terres aen províncies, i els que van restar tenien dret a un subsidi alimentari (''[[Annona (proveïment d'aliments)|annona]]''). Les assemblees populars foren cancel·lades per [[Tiberi]]. Els plebeus van passar a ser un proletariat urbà. La paraula ''plebeus'' encara fou usada en temps moderns, en oposició a l'aristocràcia.

*[[Classe social a l'antiga Roma]].