Diferència entre revisions de la pàgina «Al-Amín (abbàssida)»

cap resum d'edició
'''Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Harun ar-Raixid al-Amín''', més conegut pel seu ''[[làqab]]'' '''al-Amín ''' —en [[àrab]] '''أبو عبد الله محمد بن هارون الرشيد الامين''', ''Abū ʿAbd Allāh Muḥammad ibn Hārūn ar-Raxīd al-Amīn''— ([[787]]-[[814]]) (abril de [[787]]-[[25 de setembre]] de [[813]]) fou un [[califa]] [[Abbàssides|abbàssida]] de [[Bagdad]], fill i successor d'[[Harun ar-Raixid]], que va governar del [[809]] al [[813]]. La seva mare era Zubayda, neboda d'[[Al-Mansur (abbàssida)|al-Mansur]]. Per ser de pura sang [[haiximita]] de pare i mare va ser posat en l'ordre de successió davant del seu germà gran Abd-Al·lah [[Al-Mamun (abbàssida)|Abd-Al·lah al-Mamun]], que era de mare esclava ([[792]]); el seu germà fou designat segon hereu el [[799]]. El [[802]] les "Actes de la Meca" d'Harun ar-Raixid van regular estrictament la successió en la que Al-Mamun rebria la part oriental del califat supeditat al seu germà que rebria la part occidental.
 
Mort Harun a Tus ([[Mashad]]) el [[24 de març]] del [[809]], Alal-Amín fou reconegut com a califa a [[Bagdad]] i Alal-Mamun va anar immediatament al [[Khorasan (província del Califat)|Khurasan]] que li havia estat assignat i es va establir a [[Merv]]. Un revolta [[kharigita]] a [[Sistan]] i [[Kirman]], dirigida per Hamza, fou sufocada pels governadors d'aquestes províncies.
 
El [[810]] Al-Amín va introduir a la ''khutba'' el nom del seu fill [[al-Natik bi-l-Hakk|Mussa]] (alan-NatikNàtiq bi-l-HakkHaqq) després del seu, en lloc del segon hereu Alal-Mamun. Al-Amín tenia el suport del visir [[Alal-Fadl ibn ar-Rabí]], mentre que Alal-Mamun va acabar obtenint el suport de [[Fadl ibn Sahl]], futur visir. Al-Amín va tractar per tots els mitjans diplomàtics de modificar l'orde successori establert pel pare però Alal-Mamun va refusar amb fermesa però amb prudència. Al final del [[810]], violant les "Actes de la Meca", Al-Amin va fer nomenar al seu fill Mussa com a hereu per davant d'Alal-Mamun i d'un tercer germà preferent, Qàssim —el futur [[Alal-Mútassim]]— que havia rebut els governs d'[[Armènia]], [[Geòrgia]] i el [[Diyar Bakr]] (com a simple governador d'Al-Amín).
 
Al-Mamun fou declarat rebel i [[Guerra civil dels abbàsides|es va enviar]] (març del [[811]]) una expedició al Khurasan dirigida per [[Alí ibn Issa ibn Mahan]]. Al-Mamun va designar comandant de les seves forces al general [[Tàhir ibn al-Hussayn]]. Les forces d'aquest van obtenir una decisiva victòria sobre les d'Alí ibn Issa a la [[batalla de Rayy]] l'[[1 de maig]] del [[811]].<ref>Al-Tabari (trans. & ed. Michael Fishbein), "The War Between Brothers (History of al-Tabari, vol. XXXI)" Suny Press (1992) ISBN 0791410854, p. 51</ref> Un segon exèrcit enviat sota la direcció d'[[Abd-ar-Rahman ibn Jabala al-Abnawí]] fou altre cop derrotat per Tàhir, i tot el [[Jibal (Mèdia)|Jibal]] (Iran occidental) va quedar en poder d'Al-Mamun.
Al-Amín va intentar mobilitzar al seu favor a les tribus àrabs de Síria, però van esclatar greus desordres a Síria i va caldre enviar a [[Abd-al-Màlik ibn Sàlih]], amb el càrrec de governador (fins aleshores era el governador del territori fronterer dels [[Awasim]]) per restaurar l'ordre, i en les lluites va morir Abd-al-Màlik. Al-Amín va enviar aleshores a [[Àhmad ibn Mazyad]] i [[Abd-Al·lah ibn Humayd]] cap a l'orient, cadascun amb un exèrcit ([[al-Tabari]] diu que amb 20.000 homes cadascun), però Tàhir va enviar agents a sembrar la discòrdia i els dos exèrcits es van enfrontar un contra l'altra. El març del [[812]] un cop d'estat dirigit per [[Hussayn ibn Alí ibn Issa]], fill del general derrotat el 811 a Rayy, va deposar a Al-Amín i va proclamar a Al-Mamun, però el contracop va derrotar els rebels i Hussayn va morir.
 
L'exèrcit de Tàhir ja s'acostava a Bagdad. Després d'ocupar [[Ahwaz]] va enviar forces per assegurar el control de la província de [[Bahrayn]] i [[Aràbia]]. [[Bàssora]] i [[Kufa]] es van sotmetre a Alal-Mamun. Tàhir va avançar cap a Bagdad i va derrotar a un petit exèrcit enviat a aturar-lo. A l'agost del [[812]] Bagdad fou atacada per dos cossos, un dirigit per Tàhir i un altre per [[Harthama ibn Ayan]]. Mentre a [[la Meca]] el governador de l'[[Hedjaz]], [[Dawud ibn Issa]], recordava als creients que Alal-Amín havia vulnerat els acords successoris, i per tant calia donar suport a Alal-Mamun i ell mateix va anar a Merv i li va fer jurament de lleialtat, sent confirmat com a governador de la Meca i [[Medina]].
 
Bagdad va resistir. Al-Amin fou declarat deposat (''makhlu'') i Al-Mamun proclamat com a nou califa. Però Bagdad va aguantar més d'un any. Al-Amín va rebre el suport dels elements més turbulents anomenats ''Nus'' o ''Urat''. Finalment la resistència fou vençuda el setembre del [[813]]. Al-Amín va negociar amb Harthama, que havia estat general del seu pare, el qual li va prometre salvar la vida, però abans d'entregar-se fou capturat per soldats de Tàhir que el van matar (nit del 24 al [[25 de setembre]] del [[813]]). El seu visir [[Alal-Fadl ibn ar-Rabí]] l'havia abandonat abans i havia reconegut a Alal-Mamun, amb el que va salvar la vida. Qàssim va perdre tot seguit el seu govern. Al-Mamun va restar a Merv i va nomenar com a governador de Bagdad a HassanHàssan ibn Sahl.
 
==Referències==
* F. Gabrieli, ''Documenti relativi al califfato di al-Amin in al-Tabari'', 1927
* F. Gabrieli, ''La successione di Harun ar_Rasid e la guerre fra al-Amin e al-Mamun'', 1928
 
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[Llista de califes abbàssides de Bagdad|califa de Bagdad]]|abans=[[Harun ar-Raixid]]|després=[[Al-Mamun (abbàssida)|Alal-Mamun]]|anys=[[809]]-[[813]]}}
{{Finalitza taula}}
{{Autoritat}}
23.769

modificacions