Al-Mútazz (abbàssida): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'nomenar a' per 'nomenar'
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mútazz bi-L·lah''', més conegut per la primera part del seu ''[[làqab]]'' '''Alal-Mútazz ''' (en {{lang-ar|[[àrab]] '''أبو عبد الله محمد المعتز بالله'''}}, ' ''Abū ʿAbd Allāh Muḥammad al-Muʿtazz bi-Llāh'Llāh—'') ([[847]]-[[869]]), fou [[califa]] [[Abbàssides|abbàssida]] de [[Bagdad]] ([[866]]-[[869]]). Era fill del califa [[Al-Mutawàkkil (abbàssida)|al-Mutawàkkil]] i de la seva concubina esclava preferida, Kabiha.
 
La guàrdia turca de Samarra va deposar a [[al-Múntassir]] (9 de juny del 862) i va posar al tron a un cosí, [[al-Mustaín]]. Els partidaris de Muhammad al-Mútazz (15 anys), el germà d'al-Muntassir i hereu, es van revoltar, però foren derrotats amb molta sang pels mercenaris turcs. Al-Mústain va confiscar els béns d'al-Mútazz i el seu germà [[Ibrahim al-MuayyadMuàyyad]], que foren empresonats. Els turcs els volien executar però la intervenció del secretari en cap (que exercia part de les funcions de visir), Ahmad ibn al-Khasib, els va salvar.
 
Durant els disturbis causats per la guàrdia turca a [[Samarra]], els partidaris d'al-Mútazz el van treure de la presó d'aquesta ciutat i es va iniciar una lluita violenta de la que al-Mútazz aquesta vegada va sortir triomfant; va aconseguir amb promeses el servei dels turcs que van assetjar Bagdad i finalment el seu cosí al-Mustaín va abdicar el gener del 866 i al-Mútazz fou reconegut califa ([[25 de gener]] del [[866]]). Es va pactar que el califa deposat residira a Medina però fou arrestat quan era a [[Wasit]] i executat (octubre del 866) a Katul (Samarra). Al-Mutawàkkil havia deixat establert que a la seva mort havien de ser califes successivament els seus fills al-Múntassir, al-Mútazz i al-Muayyad. Així aquest darrer esdevenia hereu al tron però al-Mutazz el va obligar per la força a renunciar als seus drets i el va fer matar tot seguit. El seu primer visir fou [[Abu-l-Fadl Jàfar al-Iskafí]], imposat per la guàrdia turca, però se'n va desfer tan aviat com va poder i va nomenar Ahmad ibn Israil amb ajut del qual va intentar reduir la influència dels generals turcs [[Wasif]] i [[Bugha al-Saghir]].
 
Van esclatar revoltes [[kharigites]] a la [[Al-Jazira |Djazira]] i la regió de [[Mossul]], i a la regió de [[Bàssora]] es van revoltar els [[zandj]]. També hi va haver revoltes [[alides]] aal l'[[HedjazHijaz]] (el [[hasanita]] Ismail ibn Yusuf) i al [[Tabaristan]] sota el [[Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam|zaidita]] [[Hasan ibn Zayd|al-Hasan ibn Zayd ibn Muhammad]]. Especialment notable fou la progressió al sud de l'Iran del [[saffàrida]] [[Yakub ibn al-Layth]], si bé encara no va arribar al [[Fars]] fins més tard.
 
El [[867]] en un motí de les tropes turques reclamant els seus sous, el general Wasif va resultar mort. Bugha fou empresonat i executat el [[868]]. Però la influència turca va retornar el [[869]] amb Salih ibn Wasif i Baibakk mentre que la dels governadors militars de Bagdad, [[tahírides del Khorasan]], i els seus oficials, declinava amb Sulayman ibn Abd Allah (869-879) menys competent que el seu germà i predecessor Ubayd Allah ibn Abd Allah ibn Tahir (867-869) al qual el califa havia obligat a renunciar. Salih ibn Wasif va poder apartar llavors al visir Ahmad ibn Israil i Abu-l-Fadl Jàfar al-Iskafí va tornar al càrrec i es va donar satisfacció als soldats turcs amotinats que reclamaven la paga.
Línia 18:
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[Llista de califes abbàssides de Bagdad|califa de Bagdad]]|abans=[[Al-Mustaín (abbàssida)|Alal-Mustaín]]|després=[[Al-Muhtadí (abbàssida)|Alal-Muhtadí]]|anys=[[866]]-[[869]]}}
{{Finalitza taula}}