|
[[Fitxer:PregnantWoman.jpg|thumb|Dona prenyada.]]
L{{'}}'''embaràs''' o '''gestació''' es refereix al procés posterior a la [[fecundació]] d'un [[òvul]] per un [[espermatozoide]], pel qual es desenvolupa un nou [[individu]] de l'espècie dins del cos de la mare, fins al moment del [[part]]; fa referència a aquest període que transcorre entre la fecundació i el part. Inclou tots els processos fisiològics de creixement i desenvolupament del [[fetus]] a l'interior de l'[[úter]] matern, així com els importants canvis fisiològics, metabòlics i fins i tot morfològics que es produeixen en la [[femella]], encaminats a protegir, nodrir i permetre el desenvolupament del fetus, com la interrupció dels cicles menstruals, o l'augment de la mida de les [[mames]] per preparar la [[lactància]].<ref name="embarasgencat">{{citar ref |títol =Embaràs, part i postpart |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Guia de la salut de la A a la Z. Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnextoid=7008850eff43d310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7008850eff43d310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&newLang=ca_ES#div_01 |consulta = Maig 2013 }}</ref>
* SUSCRIBIROS AL CANAL DE TheKiller33YT DARLE LIKE A SUS VIDEOS Y COMPARTIR;)
Tenen embaràs tots els [[mamífer]]s i, per tant també els [[ésser humà|éssers humans]]. A l'espècie humana les gestacions solen ser úniques, encara que poden produir embarassos múltiples.<ref>L'aplicació de tècniques de reproducció assistida està fent augmentar la incidència d'embarassos múltiples en els països desenvolupats. La incidència d'embarassos amb bessonada dins la població general és d'un 1,5%. En tècniques de fecundació assistida es pot assolir el 20%. Luis E. Tsng; Juan F. Mere. ''Ginecología y Obstetricia''. Vol. 42, núm. 3, desembre de 1996</ref> El [[Determinació del sexe|sexe del nou individu]] ve determinat per una combinació genètica del parell de [[cromosoma|cromosomes]] sexuals, segons quina sigui la còpia transmesa a l'espermatozoide durant la [[meiosi]].
* consum d'aliments potencialment nocius, tenen menys possibilitats de tenir nadons amb malformacions.<ref name="embaras lenciclopedia">{{GEC|0177778|embaràs}}</ref> Finalment, també pot passar que les [[genives]] tinguin més sensibilitat, es congestionin i, en alguns casos, sagnin.
L'embaràs humà sol durar nou mesos o unes 40 setmanes des del primer dia de la darrera menstruació; o 38 des de la fecundació. Es considera que l'embaràs comença immediatament després de la [[fecundació]] de l'òvul i la implantació de l'[[embrió]] a la [[úter|matriu]]. El primer trimestre és el moment de major risc d'[[avortament]] espontani; l'inici del tercer trimestre es considera el punt de viabilitat del fetus, aquell punt a partir del qual pot sobreviure fora de l'úter sense suport mèdic. L'[[avortament]] és la interrupció de l'embaràs, en el lapse que va des de la concepció fins a l'inici del [[naixement]], bé sigui de manera voluntària o per causes naturals o de malaltia.
* '''Equilibri''': Són habituals també els [[Mareig|mareigs]] produïts pels canvis bruscs de posició però també per romandre molt de temps sense moure's.<ref name="follet conselleria valència 2009">{{ref-publicació|cognom=Muñecas Escribà|nom=Elena|article=L'embaràs: una nova etapa de la vida|publicació=Conselleria de Sanitat, Generalitat Valenciana|llengua=valencià|url=http://www.begv.gva.es/opacsan/tlpsan_frame.html?URL=http://www.begv.gva.es/OPACSANCGI/BASIS/TLPSAN/WWWFE/VAL_CAT/SDW?M%3D1461%26R%3DY|format=Follet|consulta=|volum=|exemplar=|data=2009|lloc=País Valencià|coautors=Mas Pons, Rosa; Carpio Gesta, María Luisa; Barona Vilar, Carmen}}</ref>
== Definició ==
El [[2007]], el Comitè d'Aspectes Ètics de la Reproducció Humana i la Salut de les Dones de la Federació Internacional de Ginecologia i Obstetrícia (FIGO) va definir l'embaràs com la part del procés de la [[Reproducció|reproducció humana]] que comença amb la implantació del ''conceptus'' en la dona.<ref>{{ref-web|url=http://www.figo.org/projects/general|consulta=29 maig 2013|títol=FIGO|obra=web}}</ref> L'embaràs s'inicia en el moment de la [[fecundació]] i acaba amb el [[part]]. La definició legal de l'embaràs segueix a la definició mèdica: per l'[[Organització Mundial de la Salut]] (OMS) l'embaràs comença quan acaba la implantació, que és el procés que comença quan s'adhereix el [[blastòcit]], la cèl·lula embrionària indiferenciada, a la paret de l'úter (uns 5 o 6 dies després de la fecundació). Aleshores el blastòcit travessa l'[[endometri]] uterí i envaeix l'[[Estroma (histologia)|estroma]]. El procés d'implantació finalitza quan el defecte en la superfície de l'[[epiteli]] es tanca i es completa el procés de niuament, començant llavors l'embaràs. Això passa entre els dies 12 a 16 després de la fecundació. En l'espècie humana, les dones travessen un procés que dura aproximadament 40 setmanes a partir del primer dia de la darrera menstruació o 38 setmanes a partir del dia de la fecundació, el que equival a uns 9 mesos.
== Desenvolupament ==
=== Fertilització i implantació ===
[[Fitxer:Sperm-egg.jpg|thumb|espermatozou fecudant un òvul]]
[[Fitxer:HumanEmbryogenesis.svg|thumb|Primeres fases de l'[[embriogènesi]] humana]]
El procés conegut com a fecundació, [[concepció]], o fertilització, és aquell en què el gàmeta d'un home (l'[[espermatozoide]]) es fusiona amb el [[gàmeta]] d'una dona (l'[[òvul]] o [[oòcit]]). La fusió de gàmetes masculins i femenins normalment ocorre arran de l'[[acte sexual]], resultant en un ''embaràs espontani''. Tanmateix, actualment existeixen tècniques de [[reproducció assistida]], com la [[inseminació artificial]] o la [[fecundació in vitro]], que han aconseguit fer possible l'embaràs sense tenir relacions sexuals. Aquestes tecnologies [[embriologia|embriològiques]] es duen a terme tant com una elecció voluntària com per causes d'[[infertilitat]].
Un cop el mascle [[Ejaculació|ejacula]], l'esperma pateix un procés de ''[[capacitació (citologia)|capacitació]]'' mentre travessa l'aparell reproductiu de la femella, durant el qual augmenta la seva [[motilitat]] i es desestabilitza part de la seva membrana, amb l'objectiu de preparar-se per travessar la ''[[zona pellucida]]'', una [[membrana cel·lular]] dura que envolta l'[[òvul]]. Aquesta fase, coneguda com a [[reacció acrosomàtica]], té lloc a les [[trompes de Fal·lopi]].<ref name="A">{{ref-web|url=http://www.vivo.colostate.edu/hbooks/pathphys/reprod/fert/fert.html |títol=Fertilization |consulta=28 de juliol de 2010}}</ref>
Quan l'[[espermatozoide]] per fi travessa la [[membrana cel·lular]] de l'[[òvul]], es fusionen els [[Haploïdia|nuclis]] de tots dos elements. És el moment en el qual cada gàmeta aporta la seva dotació [[genètica]], i en què es forma el [[genoma]] d'un nou [[organisme]] [[diploide]], conegut com a ''cèl·lula ou'' o [[zigot]].
El zigot comença un viatge cap a l'úter, que pot allargar-se fins a una setmana. Al mateix temps (entre 24 i 36 hores després de la fecundació) el zigot iniciarà una fase de multiplicació cel·lular, que donarà lloc a un [[embrió]]. La [[divisió cel·lular]] continua a un ritme ràpid i les cèl·lules es desenvolupen en el que es coneix com a [[blastòcit]]. El blastòcit es compon de tres capes: l'[[ectoderma]] (que es convertirà en la [[pell]] i el [[sistema nerviós]]), l'[[endoderma]] (que es convertirà en el [[sistema digestiu]] i [[Aparell respiratori|respiratori]]), i el [[mesoderma]] (que es convertirà en el sistema [[Esquelet humà|esquelètic]] i [[Sistema muscular (anatomia humana)|muscular]]).
Finalment, el blastòcit arriba a l'úter i s'adhereix a la seva paret, en un procés conegut com a [[implantació (embrió humà)|implantació]]. Tècnicament, es considera que una persona està embarassada quan un [[Embrió|embrió humà]] s'[[implantació|implanta]] en l'úter.
=== Període embrionari ===
[[Fitxer:Tubal Pregnancy with embryo.jpg|thumb|Embrió humà a les set setmanes]]
Amb l'embrió implantat a l'úter comença l'etapa embrionària de l'embaràs, que durarà fins que el procés de diferenciació cel·lular, a les vuit setmanes. En aquest període, es desenvolupen estructures molt importants per al suport del desenvolupament de l'embrió, incloent la [[placenta]] i el [[cordó umbilical]]. Les cèl·lules comencen a diferenciar-se progressivament en els diversos sistemes del cos. S'estableixen les línies bàsiques dels òrgans, el cos i el sistema nerviós. Al final de l'etapa embrionària, comencen a fer-se identificables els conjunts de cèl·lules que donaran lloc als dits, els ulls, la boca i les orelles.
Una vegada que la diferenciació cel·lular és gairebé completa, l'embrió entra en la seva etapa final i es converteix en el que es coneix com a [[fetus]]. Els primers sistemes del cos i les estructures que es van establir en l'etapa embrionària continuen desenvolupant-se. Els [[òrgans sexuals]] comencen a desenvolupar-se durant el tercer mes de gestació. El fetus segueix creixent tant en pes com en longitud, tot i que la major part del creixement físic del futur nadó es produirà en les últimes setmanes de l'embaràs.
=== Desenvolupament fetal===
Quan l'embrió arriba a l'etapa fetal el risc d'avortament involuntari disminueix bruscament,<ref name=sharply>''[http://news.bbc.co.uk/2/hi/health/2176898.stm The risk of miscarriage lessens as the pregnancy progresses. It decreases dramatically after the 8th week. Q&A: Miscarriage]'' 6 d'agost de 2002 ''BBC News.''</ref><ref>''[http://www.womens-health.co.uk/miscarr.asp Women's Health Information]'', Hearthstone Communications Limited: "The risk of miscarriage decreases dramatically after the 8th week as the weeks go by." Retrieved 2007-04-22.</ref> i totes les estructures, incloent el cap, el cervell, les mans, els peus i altres òrgans són presents, i continuen creixent i desenvolupant-se. En començar aquesta etapa, un fetus fa aproximadament 30 mil·límetres de longitud, i el seu cor es pot veure bategant mitjançant una [[ecografia]] d'ultrasons. També es pot observar com el fetus realitza diversos moviments involuntaris.<ref name="Prechtl">{{ref-llibre|cognom=Kalverboer|nom=edited by Alex F.|títol=Brain and behaviour in human development|any=2001|editorial=Kluwer|lloc=Dordrecht|isbn=9780792369431|pàgines=415–418|url=http://books.google.ca/books?vid=ISBN0792369432&id=FzyPozUyKPkC&pg=RA1-PA416|coautors=Gramsbergen, Albert}}</ref>
Mentre roman dins, el fetus obté nutrients i [[oxigen]] i elimina els residus del seu [[metabolisme]] a través de la [[placenta]], que està ancorada a la paret interna de l'úter i unida al fetus mitjançant el [[cordó umbilical]]. Dins l'[[úter]], el fetus està surant en el [[líquid amniòtic]], i al seu torn el líquid i el fetus estan embolicats en el [[sac amniòtic]], que està adossat a l'úter. Al coll de l'úter, es forma un tap de [[Mucositat|moc]] dens durant l'embaràs per dificultar l'entrada de [[microorganismes]] que puguin provocar infeccions intrauterines.
L'[[activitat cerebral]] elèctrica es detecta per primera vegada entre les setmanes 5 i 6 de la gestació, encara que es considera com una activitat neural primitiva i no com el principi del [[Pensament complex|pensament conscient]], quelcom que es desenvolupa molt més tard. Les primeres [[sinapsis]] comencen a formar-se a les 17 setmanes, i al voltant de la setmana 28 es comencen a multiplicar a un ritme accelerat que continua fins als 3 o 4 mesos després del naixement.<ref>{{ref-llibre|cognom=Illes|nom=ed. by Judy|títol=Neuroethics : defining the issues in theory, practice, and policy|any=2008|editorial=Oxford University Press|lloc=Oxford|isbn=9780198567219|pàgines=142|url=http://books.google.ca/books?id=m7USFu5Z0lQC&pg=PA142|edició=Repr.}}</ref>
;Desenvolupament d'un fetus mes a mes:
<gallery>
fitxer:Month 1.svg|'''Mes 1''': Mesura 4 mm i pesa 1 g. Desenvolupament incipient del cap. El cor ja batega
fitxer:Month 2.svg|'''Mes 2''': Mesura 3 cm i pesa 3 g. Desenvolupament de braços i cames, així com del cervell i òrgans interns.
fitxer:Month 3.svg|'''Mes 3''': Mesura 10 cm i pesa 45 g. Desenvolupament de les parpelles i moviment de les extremitats
fitxer:Month 4.svg|'''Mes 4''': Mesura 15 cm i pesa 180 g. Es cobreix de lanugen. L'intestí es comença a omplir de meconi. La pell és encara molt fina, gairebé transparent.
fitxer:Month 5.svg|'''Mes 5''': Mesura 18 cm i pesa 500 g. Creix el pèl del cap, pestanyes i celles. Desenvolupament del sistema immunitari
fitxer:Month 6.svg|'''Mes 6''': Mesura 25 cm i pesa 1.000 g. La cara ja està completament formada. La pell es cobreix d'un material gras anomenat untet sebaci (en llatí, ''vernix caseosa''). Obre els ulls i es mou molt.
fitxer:Month 7.svg|'''Mes 7''': Mesura 30 cm i pesa 1.500 g. Es comencen a moure els pulmons. Augmenta el greix subcutani i ja no cap bé a l'úter.
fitxer:Month 8.svg|'''Mes 8''': Mesura 35 cm i pesa 2.500 g. Generalment es posa cap per avall (posició cefàlica). La pell s'engrosseix i adquireix el to rosat que tindrà definitivament.
fitxer:Month 9.svg|'''Mes 9''': Mesura 50 cm i pesa 3.000 g. Els pulmons ja estan completament formats per a la vida exterior. Cau el [[lanugen]] i la pell s'estira.
</gallery>
=== Part ===
{{AP|Part}}
Es considera que una dona està de part quan presenta [[contraccions uterines]] intermitents involuntàries i regulars, que progressivament augmenten d'intensitat i freqüència, habitualment doloroses. Al mateix temps s'ha de constatar la contracció del coll uterí, seguit de la dilatació del seu orifici. El part pròpiament dit consta de tres fases:
# '''Fase de dilatació'''. S'inicien les contraccions [[úter|uterines]] que passen de produir-se cada 30 minuts a donar-se cada 3 minuts, mentre que els músculs de la [[vagina]] es relaxen i dilaten de 4 [[mm]] a 11 [[centímetre|cm]] aproximadament. La criatura és impulsada cap a davant produint-se el trencament de la [[bossa amniòtica]], en el qual el [[líquid amniòtic]] (entre 3 i 5 litres) surt a l'exterior, un procés denominat col·loquialment com ''trencar aigües''. Aquesta fase acostuma a durar unes 8 hores.
# '''Fase d'expulsió'''. En ella les contraccions es donen cada 2 minuts i són més intenses, la qual cosa provoca la sortida de la criatura aproximadament al cap de mitja hora, degut a les contraccions de l'[[úter]] i per la força de la mare empenyent amb el [[Diafragma (múscul)|diafragma]]. Llavors es procedeix a posar el nen cap per baix, se li dóna una palmellada perquè buidi els [[pulmons]] de [[líquid amniòtic]] i comenci a [[respirar]] (primer plor), i se li talla i nua el [[cordó umbilical]], que poc després es convertirà en el [[melic]] o llombrígol. La part tallada de cordó es pot llençar o bé donar a un [[banc de teixits]] per a curar malalties de nens i grans.
# '''Fase de deslliurament'''. En ella, uns 15 minuts després de l'expulsió, es reinicien les contraccions i s'expulsa la [[placenta]], que prèviament s'havia després, procés que ve acompanyat de petites [[hemorràgia|hemorràgies]]. Es considera l'última de les etapes del part, tot i que alguns consideren que hi ha una quarta etapa, la de recuperació total de la mare, unes 2 hores després del deslliurament.
=== Postpart ===
[[Fitxer:DoorknippenNavelstreng.jpg|thumb|250px|Tall del [[cordó umbilical]] al nadó]]
{{AP|Postpart}}
El cicle de la [[mare]] que comença per l'embaràs no acaba amb l'expulsió del nen fora del ventre, sinó que el part indica només un punt d'inflexió d'aquest cicle, que culmina quan acaba el postpart. Així, el part pròpiament dit per a la mare i el seu fill no acaba amb el tall del cordó umbilical sinó unes dues hores després, tot i que per a alguns corrents més conservadores aquestes hores ja pertanyen al postpart, concretament són el [[puerperi#Puerperi immediat|puerperi immediat]]. En aquest temps és molt important que el nen toqui directament la pell de la mare.<ref>Dr. Gómez Papi ''[http://www.csa.cat/index.php?md=documents&id=1517&lg=cat El mètode pell a pell]'' [[Hospital d'Igualada]]. 22 de juliol de 2009</ref>
El [[puerperi]] o postpart és el període que comença just després del part; o després del puerperi immediat, segons les fonts; i dura d'unes sis setmanes a dos mesos, en el qual el cos de la mare recupera la situació prèvia a l'embaràs. Durant el puerperi, que coincideix amb les primeres setmanes de vida del [[nonat]], la mare experimenta grans canvis físics, hormonals i psicològics. Per a la resta del nucli familiar també suposa un xoc emocional al qual hauran d'adaptar-se i aprendre a compartir.
== Diagnosi ==
L'inici de la gestació es pot detectar ja sigui sobre la base dels símptomes físics que afecten la dona embarassada, o mitjançant l'ús d'examens mèdics amb l'assistència, o sense, d'un professional de la medicina.<ref name="pmid21725094">{{ref-publicació|cognom=Jenkins|nom=A|coautors=Millar, S; Robins, J|títol=Denial of pregnancy: a literature review and discussion of ethical and legal issues.|publicació=Journal of the Royal Society of Medicine|data=2011 Jul|volum=104|exemplar=7|pàgines=286–91|pmid=21725094|doi=10.1258/jrsm.2011.100376}}</ref> Algunes dones no embarassades però amb moltes ganes de quedar-s'hi, poden fins i tot arribar a notar alguns dels símptomes físics de l'embaràs. Aquesta condició es coneix com [[pseudociesis]] o [[embaràs psicològic]].<ref name=Gabbe2012>{{ref-llibre|cognom=Gabbe|nom=Steven|títol=Obstetrics : normal and problem pregnancies|editorial=Elsevier/Saunders|lloc=Philadelphia|isbn=9781437719352|pàgina=[http://books.google.ca/books?id=-3ufSTqeb6cC&pg=PA1184 1184]|edició=6a ed.}}</ref>
=== Símptomes físics ===
[[Fitxer:Linea nigra.jpg|thumb|[[Línia nigra]].]]
Un dels primers símptomes de l'embaràs sol ser la pèrdua de la [[menstruació]], sovint acompanyat d'altres més o menys habituals, com ara un cansament excessiu, molèsties o dolor a la part baixa del ventre, una sensibilitat accentuada als pits, [[nàusees]] i [[vòmit]]<nowiki/>s o augment del [[flux vaginal]],<ref name="pregnancy symptoms">{{ref-web|títol= Pregnancy Symptoms | url = http://www.nhs.uk/livewell/sexandyoungpeople/pages/amipregnant.aspx |editor= [[National Health Service (NHS)]] |data= 11 de Març de 2010 |consulta=11 de Març de 2010 }}</ref> així com antulls de certs aliments i una micció freqüent, especialment durant la nit. No tots els senyals apareixen en tots els casos. A més, per si soles no conformen un diagnòstic, però juntes fan un diagnòstic presumptiu d'embaràs. S'ha de comprovar mitjançant una [[prova d'embaràs]].<ref name="follet conselleria valència 2009">{{ref-publicació|cognom= Muñecas Escribà|nom= Elena|coautors= Mas Pons, Rosa; Carpio Gesta, María Luisa; Barona Vilar, Carmen|article=L'embaràs: una nova etapa de la vida|url=http://www.begv.gva.es/opacsan/tlpsan_frame.html?URL=http://www.begv.gva.es/OPACSANCGI/BASIS/TLPSAN/WWWFE/VAL_CAT/SDW?M%3D1461%26R%3DY|format= Follet|llengua= valencià|consulta= |publicació= Conselleria de Sanitat, Generalitat Valenciana|lloc= País Valencià|volum= |exemplar= |data= 2009}}</ref>
Altres senyals inclouen la presència de [[gonadotropina coriònica humana]] (hCG) en la [[sang]] i en l'orina, un petit sagnat que es produeix durant el procés d'[[implantació (embrió humà)|implantació]] de l'embrió en l'úter durant la tercera o quarta setmana després de l'últim període menstrual, augment de la [[temperatura basal del cos]] sostinguda per més de 2 setmanes després de [[l'ovulació]], el [[signe de Chadwick]] (enfosquiment del [[coll uterí|coll]], la [[vagina]] i [[vulva]]), el [[signe de Goodell]] (estovament de la porció vaginal del coll uterí), el [[signe de Hegar]] (estovament de l'[[istme]] de l'[[úter]]). La pigmentació de la línia alba ([[línia nigra]]), un enfosquiment de la pell en una línia mitjana de l'[[abdomen]], causada per una [[hiperpigmentació]] com a resultat dels canvis hormonals, en general apareix al voltant del mig de l'embaràs.<ref name="de maig deo symptoms">{{ref-web|títol= Early symptoms of pregnancy: What happens right away | url = http://www.de maig deoclinic.com/health/symptoms-of-pregnancy/PR00102 |editor= [[de maig deo Clinic]] |data= 22 de febrer de 2007 |consulta=22 d'agost de 2007 }}</ref><ref name="American Pregnancy Association">{{ref-web|url=http://www.americanpregnancy.org/gettingpregnant/earlypregnancysymptoms.html |títol=Pregnancy Symptoms – Early Signs of Pregnancy : American Pregnancy Association |consulta=16 de gener de 2008 }}</ref> L'increment de la [[sensibilitat en els pits]] és comú durant el primer trimestre, i és més comú en les dones joves.<ref>[http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/ency/article/003152.htm MedlinePlus > Breast pain] Update Date: 31 de desembre de 2008. Updated by: David C. Dugdale, Susan Storck. Also reviewed by David Zieve.</ref>
Aquests són alguns dels diversos senyals que poden fer suposar la possibilitat d'un embaràs:
* '''Amenorrea''': El primer signe que pot fer pensar en un presumpte embaràs sol ser l'[[amenorrea]] o absència del període menstrual. Al cap de dues setmanes de realitzada la fecundació es notarà l'absència de menstruació. El cessament de la menstruació en una dona sana en edat reproductiva i sexualment activa, que fins aleshores ha tingut un [[cicle menstrual]] regular i predictible, és un signe molt suggestiu de l'embaràs, però no és exclusiu de la gestació. L'amenorrea també pot ser causa d'algunes malalties físiques o fins i tot d'alguns xocs molt forts, com l'efecte d'un viatge en avió, una operació, estrès o simplement ansietat, factors que poden retardar la menstruació.<ref>''Psicologia i salut'', de Judit Abad i Gil. Editorial [[UOC]], [[2006]]. ISBN 9788497881470 {{ca}}</ref> A vegades, després de la concepció, s'observa un o dos episodis d'hemorràgia uterina que simulen la menstruació i es confonen amb ella. És anomenat [[signe de Long-Evans]] i és més freqüent en dones que ja han parit prèviament.
* '''Fatiga''': Un altre signe de sospita de l'embaràs és el [[cansament]] acompanyat d'[[astènia]], debilitat i somnolència. Algunes dones afirmen quedar-se adormides a qualsevol hora del dia, de vegades al poc d'haver-se aixecat, i altres asseguren sentir tal somnolència durant la sobretaula. Altres senten cansament pronunciat en arribar la nit. Aquesta fatiga és sovint incontrolable i exigeix la son. És un símptoma freqüent en els primers mesos de l'embaràs i es creu que és un efecte de l'elevada producció de [[progesterona]]: una hormona que actua com a sedant per als éssers humans, amb forts efectes tranquil·litzants i hipnòtics.<ref>{{ref-web|url = http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/druginfo/medmaster/a604017-es.html|autor= MedlinePlus Medicinas|títol = Progesterona|consultat = 25 de gener de 2008}}</ref> En les etapes posteriors es presenta un altre tipus de fatiga deguda simplement a cansament corporal.
* '''Gustos i antulls''': El canvi en el gust i la preferència per certs aliments pot ser un dels primers signes. És comú el rebuig a certs aliments i begudes (fregits, cafè, alcohol), i al fum de cigarrets.<ref>{{ref-web|url = http://www.enbuenasmanos.com/articulos/muestra.asp?art=23|títol = El Primer Mes|consultat = 28 de gener de 2008|autor = Crianza Natural|obra = Vida Sana: Embarazo|llengua = castellà|citació = Un altre dels mecanismes de protecció de l'embaràs és el rebuig a certs olors com el tabac, el cafè o la contaminació.}}</ref> Sovint es descriu un sabor metàl·lic a la boca que fa variar el gust pels aliments.
* '''Micció freqüent''': A mesura que s'eixampla l'[[úter]], oprimeix la [[bufeta]]. Per tant, aquesta tracta d'expulsar petites quantitats d'orina, i moltes dones senten desitjos freqüents d'orinar des de la primera setmana després de la concepció; potser necessitin anar al bany cada hora. Això també es deu a l'efecte de la [[progesterona]], ja que és un potent relaxant del múscul llis,<ref>{{ref-web|url = http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Home%20Canal%20Salut/Ciutadania/La%20salut%20de%20la%20A%20a%20la%20Z/E/Embaras_part_i_postpart/Documents/Arxius/Molesties_habituals_embaras.pdf
|títol = Cures personals per les molèsties habituals de l'embarassada |consultat = 25 de maig de 2013 |autor = Generalitat de Catalunya |data = 2013|obra =web |llengua = català}}</ref> (tipus de múscul de la bufeta, l'úter i altres òrgans) la qual cosa serveix per mantenir l'úter en repòs fins al moment del part. Cap a les dotze setmanes, la mida de l'úter augmenta, de manera que puja i surt de la [[pelvis|cavitat pelviana]]. Això redueix la pressió sobre la bufeta i la freqüència de la micció pel que la bufeta es desplaça cap a un costat.
* '''Canvis en les mames''': Els pits modifiquen la seva turgència a causa del factor hormonal i l'aparició del [[calostre]]. Pot aparèixer en etapes precoces de la gestació per l'augment de la [[prolactina]], entre altres hormones. Les [[Arèola|arèoles]] es tornen més sensibles i hiperpigmentades.<ref name=pac>{{ref-publicació| autor = Víctor M. Espinosa de los Reyes Sánchez| coautors = Sergio Azcárate Sánchez Santos| data = 1997-1998| títol = Cambios fisiológicos durante el embarazo| publicació = Programa de Actualización Continua para Ginecología y Obstetricia| volum = libro 1|exemplar= Vigilancia prenatal| pàgines = 18| url = http://www.drscope.com/pac/gineobs/o1/o1_pag18.htm| consulta= 25 de gener de 2008}}</ref>
* '''Manifestacions cutànies''': Sovint existeix una hiperpigmentació de certes àrees de la pell durant l'embaràs. Apareixen també en algunes embarassades [[estria|estries]] abdominals i a nivell de les mames. En altres pacients es nota l'aparició de [[cloasma]] a nivell de la pell de la cara. Aquestes hiperpigmentacions poden presentar-se amb ús d'anticonceptius orals i en malalties del col·lagen, mentre que les estries són també un signe en la [[síndrome de Cushing]].<ref name=fertilab>{{ref-web|url = http://www.fertilab.net/om/om_01.pdf|títol = Diagnóstico de Embarazo|consultat = 29 de gener de 2008|autor = Juan Aller; Gustavo Pagés|data = gener de 2007|llengua = castellà}}</ref>
* '''Mucosa vaginal''': Com a conseqüència de l'augment en la vascularització de la [[vagina]] i el [[coll de l'úter]] durant l'embaràs per l'efecte vascularitzador de la progesterona, es nota que la mucosa d'aquestes estructures es torna d'un color violeta. A aquest canvi blavós de la mucosa vaginal i del coll de l'úter se'l coneix com el [[signe de Chadwick-Jacquemier]].<ref name=pac />
=== Tests ===
[[Fitxer:Pregnancy test result.jpg|thumb|Test d'embaràs]]
{{AP|Prova d'embaràs}}
La detecció d'un embaràs es pot aconseguir utilitzant una o més [[prova d'embaràs|proves d'embaràs]],<ref name="pregnancy">{{ref-web|títol= NHS Pregnancy Planner | url = http://www.nhs.uk/Planners/Pregnancycareplanner |editor= [[National Health Service (NHS)]] |data= 19 de Març de 2010 |consulta=19 de Març de 2010 }}</ref> que detecten unes hormones generades per la [[placenta]]. Les anàlisis de sang i/o orina poden detectar un embaràs 12 dies després de la implantació de l'òvul.<ref>{{ref-publicació|doi=10.1007/BF02066422 |autor=Qasim SM, Callan C, Choe JK |títol=The predictive value of an initial serum beta human chorionic gonadotropin level for pregnancy outcome following in vitro fertilization |publicació=Journal of Assisted Reproduction and Genetics |volum=13 |exemplar=9 |pàgines=705–8 |any=1996 |pmid=8947817 }}</ref> Les proves d'embaràs que es fan amb una mostra de sang són més sensibles que les proves que es fan amb una mostra d'orina (donen menys falsos negatius).<ref>{{ref-web|url=http://www.bestbets.org/bets/bet.php?id=936 |títol=BestBets: Serum or Urine beta-hCG? }}</ref>
Les proves d'embaràs domèstiques solen basar-se en mostres d'orina, i en general poden detectar un embaràs de 12 a 15 dies després de la fertilització. Una anàlisi de sang pot determinar aproximadament la data en què l'embrió va ser concebut. Una anàlisi dels nivells de [[progesterona]] també pot ajudar a determinar la probabilitat que un fetus sobrevisqui en aquells casos en què hi ha pèrdues de sang o risc d'[[avortament espontani]].<ref name="pmid23045257">{{ref-publicació|cognom=Verhaegen|nom=J|coautors=Gallos, ID; van Mello, NM; Abdel-Aziz, M; Takwoingi, Y; Harb, H; Deeks, JJ; Mol, BW; Coomarasamy, A|títol=Accuracy of single progesterone test to predict early pregnancy outcome in women with pain or bleeding: meta-analysis of cohort studies.|publicació=BMJ (Clinical research ed.)|data=2012 Sep 27|volum=345|pàgines=e6077|pmid=23045257|pmc=3460254|doi=10.1136/bmj.e6077}}</ref>
A la pràctica, els professionals mèdics solen expressar l'edat d'un embaràs (és a dir, ''l'edat'' d'un [[embrió]]) amb la data de la ''darrera menstruació'', basada en el primer dia de l'últim període menstrual de la dona. Això es fa perquè és molt difícil conèixer la data exacta de la fecundació. Només es pot saber quan l'activitat sexual ha sigut limitada o la concepció ha sigut el resultat d'alguns tipus de [[tractament de fertilitat]] (com [[IIU]] o [[FIV]]). El terme ''data de la concepció'' sovint pot ser utilitzat quan aquesta data és més segura, encara que fins i tot els professionals mèdics poden ser imprecisos amb l'ús indeferenciat dels dos termes (data de la concepció vs. data de la darrera menstruació). La data de venciment es pot calcular amb el [[Mètode de Naegele]].
=== Ecografia d'ultrasons ===
[[Fitxer:Embryo at 14 weeks profile.JPG|thumb|Ecografia que mostra el perfil d'un fetus a les 14 setmanes]]
{{AP|Ecografia}}
Una manera d'observar el desenvolupament prenatal és a través de les imatges d'una [[ecografia]] d'ultrasons. Les imatges per ultrasò abans fetes abans de les 24 setmanes poden ajudar a determinar l'edat de l'embaràs amb força precisió, la data de venciment, mesurar la mida del fetus i detectar embarassos múltiples.<ref>{{ref-publicació|títol= Evaluation of ultrasound-estimated date of delivery in 17 450 spontaneous singleton births: do we need to modify Naegele's rule? | url = http://www.blackwell-synergy.com/doi/abs/10.1046/j.1469-0705.1999.14010023.x |publicació= Ultrasound in Obstetrics and Gynecology |volum= 14 |exemplar= 1 |pàgines= 23–28 |cognom= Nguyen |nom= T.H. |coautors= ''et al.'' |any= 1999 |consulta=18 d'agost de 2007 | doi = 10.1046/j.1469-0705.1999.14010023.x | format = abstract | pmid = 10461334 }}</ref>
Gràcies a l'ecografia també es poden dur a terme tècniques de diagnòstic que poden determinar la salut i la presència o absència de [[malaltia congènita|malalties congènites]] en una etapa primerenca. Hi ha metges que no recomanen les ecografies de seguiment després de les 24 setmanes de gestació, ja que no milloren els resultats en la mare o el nadó i poden augmentar el risc d'una [[cesària]].<ref name="pmid18843617">{{ref-publicació|cognom=Bricker|nom=L|coautors=Neilson, JP; Dowswell, T|editor1-last=Bricker|editor1-first=Leanne|títol=Routine ultrasound in late pregnancy (after 24 weeks' gestation).|publicació=Cochrane database of systematic reviews (Online)|data=2008 Oct 8 |exemplar=4 |pàgines=CD001451|pmid=18843617|doi=10.1002/14651858.CD001451.pub3}}</ref><ref name=US1996>{{ref-web|títol=Screening for Ultrasonography in Pregnancy|url=http://www.uspreventiveservicestaskforce.org/uspstf/uspsuspg.htm|obra=U.S. Preventive Services Task Force|consulta=6 de Març de 2013}}</ref>
Els models d'ecografia amb imatges en [[3D|3 dimensions]] proporcionen un detall més elevat per al diagnòstic prenatal que la tecnologia d'ultrasons en 2D.<ref name="pmid17469450">{{ref-publicació|autor=Dimitrova V, Markov D, Dimitrov R |títol=[3D and 4D ultrasonography in obstetrics] |llengua=Bulgarian|publicació=Akush Ginekol (Sofiia) |volum=46 |exemplar=2 |pàgines=31–40 |any=2007 |pmid=17469450 }}</ref><ref>{{ref-notícia|autor=Kempley R |títol=The Grin Before They Bear It; Peek-a-Boo: Prenatal Portraits for the Ultrasound Set|url=http://www.highbeam.com/doc/1P2-279063.html |obra=Washington Post |data=9 d'agost de 2003}}</ref>
La identificació de [[Pulsació|pulsacions cardíaques]] fetals separades i diferents de les de la mare assegura el diagnòstic de l'embaràs. Es pot auscultar l'activitat cardíaca fetal amb un [[estetoscopi]] o un [[fetoscopi]] especial o amb una [[ecografia Doppler]]. El batec cardíac fetal és ràpid-entre 120 i 160 batecs per minut-i pot ser identificat amb exactitud a partir de la setmana 19 i 20, excepte en dones obeses en les quals es dificulta escoltar el focus fetal.<ref name=fertilab />
=== Data del part ===
Els càlculs per determinar la data probable del part es realitzen utilitzant la data de la darrera menstruació o per correlacions que estimen l'edat de gestació mitjançant una [[ecografia]]. La majoria dels naixements ocorren entre la setmana 37 i 42 després del dia de la darrera menstruació i només un petit percentatge de dones donen a llum el dia exacte de la data probable de part calculada pel seu professional de salut.<ref>Elana Pearl Ben-Joseph. ''The Nemours Foundation'', (març de 2006). [http://kidshealth.org/parent/en_espanol/embarazo/pregnancy_calendar_intro_esp.html Calendari setmanal de l'embaràs.] Consultat el 29 de gener de 2008. {{es}}</ref>
== Fisiologia ==
L'embaràs se sol dividir en tres períodes, o [[Trimestre|trimestres]], cadascun d'uns tres mesos.<ref>[http://www.collinsdictionary.com/dictionary/english/trimester trimester]. CollinsDictionary.com. Collins English Dictionary – Complete & Unabridged 11th Edition. Retrieved 26 de novembre de 2012.</ref><ref>[http://www.thefreedictionary.com/trimester thefreedictionary.com > trimester] Citing: ''The American Heritage® Dictionary of the English Language'', Fourth Edition, copyright 2000</ref> Els [[Obstetrícia|obstetres]] solen definir cada trimestre amb una durada de 14 setmanes, el que resulta en una durada total de 42 setmanes, encara que la durada mitjana de l'embaràs és en realitat d'aproximadament 40 setmanes.<ref>Cunningham, et al., (2010). Williams Textbook of Obstetrics, chapter 8.</ref>
=== Aspectes generals ===
Quan una dona està embarassada, es troba en un estat [[Volèmia|hipervolèmic]] crònic. El volum d'aigua corporal total s'incrementa a causa de l'augment de la retenció de [[sal (química)|sal]] i aigua pels [[ronyons]]. L'augment del [[Volèmia sanguínia|volum sanguini]] causa un augment en el [[cabal cardíac]], el volum urinari i el pes matern. L'acció de la certes [[Prostaglandina|prostaglandines]] causa broncodilatació i augment en la freqüència respiratòria. A nivell renal es veu una lleu disminució en la depuració de [[creatinina]], i altres metabòlits.
El pes de la mare durant l'embaràs augmenta a expenses del pes del fetus, el pes del [[líquid amniòtic]], placenta i membranes ovulars, l'increment de la mida de l'úter, la retenció de líquids materns i l'inevitable dipòsit de greix en teixits materns. El metabolisme de la mare també incrementa durant l'embaràs.
La [[freqüència cardíaca]] augmenta fins a una mitjana de 90 batecs per minut. La [[tensió arterial]] es manté constant o sovint lleugerament disminuïda. La resistència venosa augmenta, en especial per sota de la cintura gestant. El cor tendeix a augmentar de mida, condició anomenada [[hipertròfia]] ventricular especialment esquerra i desapareix a les poques setmanes després de donar a llum. La presència circulant de [[prostaglandines]] causa vasodilatació en oposició als vasoconstrictors fisiològics [[angiotensina]] i [[noradrenalina]], en especial perquè l'[[Angiotensina|angiotensina II]] augmenta per mantenir la pressió arterial normal.
Els importants canvis fisiològics i emocionals que experimenta la dona durant l'embaràs produeixen també una sèrie de molèsties que són típiques d'aquest estat, que van canviant a mesura que l'embaràs va desenvolupant-se, i que depenen també de quants embarassos hi hagi tingut la dona, la seva situació socioeconòmica, etc.
Si bé no hi ha regles fixes i estàndards, aquí es descriuen els canvis més freqüents que pateix el cos d'una dona durant el seu embaràs:
* '''Aparell digestiu''': Les molèsties [[sistema digestiu|digestives]] són habituals al primer trimestre de gestació, en el qual la dona pot patir d'[[acidesa]], [[nàusees]] i [[vòmits]], causats sobretot pels canvis hormonals que està experimentant.<ref name="follet conselleria valència 2009"/> Els consells mèdics habituals passen per la reducció de la quantitat de les ingestes sumada a un major nombre d'ingestes cada dia, a més a més de canvis a la dieta i l'administració d'[[antiemètic]]s.<ref name="follet conselleria valència 2009"/> Aquest augment de les nàusees i els vòmits coincideix amb un moment de grans canvis al desenvolupament del fetus i en el qual és molt sensible a les possibles substàncies tòxiques que pogués consumir la mare. Les dones que tenen més nàusees, i que per tant, restringeixen el consum d'aliments potencialment nocius, tenen menys possibilitats de tenir nadons amb malformacions.<ref name="embaras lenciclopedia">{{GEC|0177778|embaràs}}</ref> Finalment, també pot passar que les [[genives]] tinguin més sensibilitat, es congestionin i, en alguns casos, sagnin.
* '''Equilibri''': Són habituals també els [[Mareig|mareigs]] produïts pels canvis bruscs de posició però també per romandre molt de temps sense moure's.<ref name="follet conselleria valència 2009"/>
* '''Ventre''': A partir de la segona meitat de l'embaràs, la dona pot notar que el seu ventre es posa dur, el motiu del qual és la contracció de l'úter en preparar-se per al part. També són habituals les punxades i estirades lleus o moderades damunt del [[pubis]] i lateralment, el motiu del qual és l'estirament dels [[Lligaments|lligaments redons]]. També sobre la segona meitat de l'embaràs la dona pot començar a sentir els moviments del fetus; a mesura que la gestació avança, algun d'aquest moviments pot arribar produir molèsties o cert dolor.
== Psicologia ==
Les dones gestants solen viure l'embaràs de manera positiva. Gaudeixen de l'experiència i dels canvis que es produeixen en el seu cos. Moltes solen trobar-se més guapes i assumeixen aquests canvis com una part d'aquest procés. Per això també és important el reforç positiu de la parella i/o de l'entorn, ja que l'embaràs i la maternitat s'han d'entendre com una experiència que s'acostuma a viure amb molta normalitat.<ref name="embarasgencat">{{citar ref|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnextoid=7008850eff43d310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7008850eff43d310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&newLang=ca_ES#div_01|títol=Embaràs, part i postpart|consulta=Maig 2013|obra=Guia de la salut de la A a la Z. Web|editor=[[Generalitat de Catalunya]]|data=2012}}</ref> Els canvis emocionals que experimenten les dones gestants són:
* Sentiment de goig i optimisme per l'embaràs.
* Sentiments ambivalents.
== Interrupció de l'embaràs ==
{{AP|Avortament}}
L'avortament és la interrupció espontània o provocada de l'embaràs. L'avortament provocat és una realitat social que ha existit sempre, al marge de les prohibicions. A través de la història, l'avortament induït ha estat freqüent matèria de controvèrsia per les seves implicacions ètiques, morals i socials. Ha estat prohibit o limitat en societats diverses i permès en altres, encara que els avortaments continuen sent comuns fins i tot allà on la pressió social o la llei s'hi oposen.<ref name="sharply">''[http://news.bbc.co.uk/2/hi/health/2176898.stm The risk of miscarriage lessens as the pregnancy progresses. It decreases dramatically after the 8th week. Q&A: Miscarriage]'' 6 d'agost de 2002 ''BBC News.''</ref> No fer servir [[anticonceptius]], una mala planificació familiar o una [[violació]] poden donar lloc a [[embaràs no desitjat|embarassos no desitjats]]. La situació legal dels avortaments voluntaris varia àmpliament a nivell internacional i en el temps, i sovint és font de polèmica social. En la majoria dels països d'Europa Occidental, els avortaments durant el primer trimestre eren delicte fa unes dècades, però des de llavors s'han anat legalitzant.
== Cultura i societat ==
| 