Boléro: diferència entre les revisions

La història del ''Boléro'' es remunta a l'any [[1927]]. Ravel, la reputació del qual ultrapassava les fronteres de França, acabava de finalitzar la ''[[Sonata per a violí i piano (Ravel)|Sonata per a violí i piano]]'' i uns mesos després havia d'embarcar-se en una gira pels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] i [[Canadà]], quan la ballarina russa [[Ida Rubinstein]], amiga i mecenes del músic i d'altres artistes de l'època (com [[Igor Stravinski|Stravinski]]), va encarregar-li un «ballet de caràcter espanyol»que volia representar junt als [[Ballets russos]].<ref>Font : Marnat M, ''Maurice Ravel'', Fayard, 1986, p. 627</ref> Entusiasmat amb aquesta idea,<ref>Nota : Ravel no havia compost per al ballet des de ''La Valse'', el 1919, i el seu últim èxit en aquest terreny es remuntava a ''Ma Mère l'Oye'' de 1912</ref> Ravel va concebre en un principi, i d'acord amb la seua col·laboradora, orquestrar sis peces extretes de la suite per a piano ''[[Iberia (Albéniz)|Iberia]]'', del compositor català [[Isaac Albéniz i Pascual|Isaac Albéniz]],<ref>Nota : ''El Puerto'', ''Corpus Christi en Sevilla'', ''Rondeña'', ''Triana'', ''El Albaicin'' i ''El Polo'' (Carta de Ravel a la viuda d'Albéniz, A: Orenstein A, ''Lettres, écrits et entretiens'', Flammarion, 1989, Lettre 300)</ref> per a un projecte inicialment batejat ''Fandango''. Però en retornar d'Amèrica, i quan ja havia començat el treball, va ser advertit que els drets sobre ''Iberia'' estaven exclusivament en mans d'[[Enrique Fernández Arbós]],<ref>Nota : Nascut l'any 1863 i mort el 1939, Enrique Fernández Arbós va ser un compositor, violinista i director d'orquestra espanyol que no és massa conegut avui dia. Va ser alumne del violinista [[Joseph Joachim]] i va col·laborar molt de temps amb Albéniz. Sabedor del disgust de Ravel, va proposar-li cedir-li graciosament els seus drets sobre ''Iberia''. Però Ravel ja havia canviat de projecte.</ref> deixeble d'Albéniz. Davant d'aquest contratemps, el compositor va decidir a contracor abandonar aquest projecte.

 

 

Va ser llavors quan se li va acudir la idea d'una obra experimental, quelcom que mai no s'haguera intentat. Un ballet per a orquestra d'una durada respectable que no utilitzara més que un tema i un contra-tema repetits incansablement, en el qual l'únic element de variació hauria de venir dels efectes de l'orquestració i d'un immens [[crescendo]], que sostindrien tota l'obra.