Orde dels Predicadors: diferència entre les revisions

|web=http://curia.op.org

}}

L''''Orde de Predicadors''' ('''Ordo Praedicatorum, O.P.'''), coneguts popularment com a '''Dominics''' o '''Dominicans''', és un [[orde mendicant]] fundat per Sant [[Domènec de Guzmán]] a [[Tolosa]], a [[Occitània]]. El seu hàbit és blanc amb una túnica, [[escapulari]], caputxa i capa de color negre. Com a símbol més conegut fan servir la [[creu de Calatrava]], pintada amb els colors de l'orde. El lema de l'orde és ''Laudare, Benedicere, Praedicare'' (Lloar, Beneir i Predicar).

 

== Història ==

L'orde va ser fundat per [[Domènec de Guzman]] ([[1170]]-[[1221]]), [[canonge regular]] del [[Burgo de Osma]]: el [[1203]] va acompanyar el bisbe [[Diego de Acevedo]] en una missió diplomàtica enviada per [[Alfons VIII de Castella]] a [[Valdemar II de Dinamarca]]. Durant el viatge de tornada, travessaren el [[Llenguadoc]] i va adonar-se de la gran expansió que tenia l'heretgia dels [[albigesos]], per la qual cosa va decidir d'unir-se als llegats enviats pel papa [[Innocenci III]] amb la intenció de fer tornar els heretges al si de l'Església catòlica.

 

Va reagrupar algunes dones que havia convertit de l'heretgia [[catarisme|càtara]] i, en [[1207]] va fundar a Prolha, prop de [[Fanjaus]], un monestir de [[monges dominiques]]. Domènec va continuar predicant pacíficament entre els albigesos, fins i tot després de l'assassinat del llegat [[Pèire de Castelnau]] ([[1208]]), però refusant d'unir-se a la croada promulgada per Innocenci III. La seva obra missionera va prendre com a centre d'operacions el convent de Prolha.