Emirat d'Adrar: diferència entre les revisions

Les lluites van durar deu anys durant les quals es van establir algunes confraries com les del xeic Mohammed Fadhil Ould Abaidi, la de Xeic Sidi Mohammed al-Kunti, Xeic Maa al-Aynayn i el xeic dels Tijaniyya. Finalment el 1871 o 1872 Aḥmed Ould M'Ḥammed va ser proclamat emir. En aquesta guerra de successió l'esposa de M'Ḥammed, Khadija Bi, que era germana de l'emir [[Bakar Ould Soueïd Ahmed|Bakar Ould Sueïd Aḥmed]] de [[emirat de Tagant|Tagant]], va contribuir a mobilitzar les aliances faccionals en profit del seu fill Aḥmed; la guerra va suposar la mort de la majoria dels fills de Sid Ahmed però, amb el suport de l'emir de Tagant, finalment Ahmed Ould M'Hammed fou proclamat emir després d'un matrimoni leviràtic amb un dels germans del seu pare, Ali Shandura, que va contribuir a la localització del títol a la seva tenda. Aḥmed Ould M'Ḥammed va tenir també el suport decisiu de la fracció dels Awlad Qaylan que havia combatut i assassinat al seu pare, dirigida pe Braḥim Ould Mageyya, que fou en endavant el seu fidel conseller. Altres notables al seu costat foren Sidi Aḥmed Burish Ould Tegeddi, l'altre líder de les fraccions Qaylan, instal·lades prop de Chinguiti i Wadan; i Sidi Ḥurma Ould Khatayra, qui, encara que originàriament un tors del [[Dhahr]], estava instal·lat amb els Namuqsa de Baten, els seus parents per línia materna. Sid Aḥmed Burish fou assassinat el 1883 per instigació dels Awlad Qaylan, però amb els Ahl Mantalla com executors (en revenja foren exterminats per l'emir i els sobrevivents van fugir a Tagant - eren parents de l'emir Bakar per via materna- i no van poder tornar fins a passar uns quants anys).