Mikhaïl Skóbelev: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció: espai que falta |
m Corregit: - London</ref> A l'hora, + London</ref> Alhora, |
||
Línia 34:
Va tornar al [[Turquestan]] després de la guerra, i el 1880 i 1881 a més es va distingir per la recuperació dels desastres causats pels turcmans tekke: després del [[Setge de Gök Tepe]] es va apoderar de [[Gök Tepe|la ciutat]], i, després d'una gran carnisseria, aconseguí la rendició del [[Turkmenistan]].<ref>[http://www.google.co.uk/books?vid=OCLC08187146&id=QbB2voTKDrYC Lansdell, Henry (1885) ''Russian Central Asia: Including Kuldja, Bokhara, Khiva and Merv'' S. Low, Marston, Searle and Rivington, London, pp. 464-465]</ref> Es trobava avançant a [[Aşgabat]] i Kalat i-Nadiri quan va ser desautoritzat i cridat altre cop. Se li va donar el comandament a [[Minsk]]. La raó oficial per al seu trasllat a Europa va ser per apaivagar l'opinió pública europea sobre la massacre de Gök Tepe. Alguns han suggerit que patia de deliris de grandesa i mostrava signes d'ambició política.<ref>Peter Hopkirk,"The Great Game",1994,page 408,</ref>
En els últims anys de la seva vida, Skobelev participà activament en la política, i va donar el seu suport a les idees del [[nacionalisme rus]] i el [[paneslavisme]] militant.<ref>Astrid S. Tuminez (2000), ''Russian Nationalism Since 1856: Ideology and the Making of Foreign Policy'', p. 77. Rowman & Littlefield, ISBN 0-8476-8884-4</ref> També ha estat reconegut com un dels primers promotors del concepte "[[Rússia per als russos]]"..<ref>{{ru}} Иванов А. «Россия для русских»: pro et contra // Трибуна русской мысли. Религиозно-философский и научно-публицистический журнал. 2007. № 7. Сентябрь. С. 92.</ref> A principis de 1882, van pronunciar discursos a [[París]] i a Moscou, on va predir una lluita desesperada entre eslaus i alemanys.<ref> Novikova, Olǵa Alekseevna i Skobelev, Mikhail Dmitrievich (1883) ' 'Skobeleff i la causa eslava, per OK'' Longmans, Green & Co, London</ref>
== Skóbelev en el record ==
|