Josep Irla i Bosch: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - Irla» de Àngel Jiménez. + Irla» d'Àngel Jiménez.
m Corregit: - crònica l'impedí ocupar + crònica li impedí ocupar
Línia 64:
Durant tot el període republicà, Josep Irla ocupà diversos càrrecs de responsabilitat dins del govern de la Generalitat, fet que evidencia la seva eficàcia organitzativa i la confiança que li feren els presidents Francesc Macià i [[Lluís Companys]]; com a diputat va ser membre de la Diputació Permanent, de les comissions permanents d'Obres Públiques i de Sanitat, i de les comissions de Pressupostos i de Llei Municipal.
 
Va ser nomenat conseller de Governació en el govern de Macià, constituït el 24 de gener de 1933, però un empitjorament de la seva afecció crònica l'li impedí ocupar el càrrec i fou substituït després d'uns dies per [[Joan Selves]]; poc després, va ser rellevat també del seu càrrec de comissari delegat. Ja restablert, va passar a ser director general d'Indústria (juliol-octubre de 1933), dependent del Ministeri d'Indústria i Comerç del govern espanyol en dos governs successius presidits per [[Manuel Azaña]] i per [[Alejandro Lerroux]]; fou destituït després de l'entrada de [[Diego Martínez Barrio]].
 
L'estiu de 1933, s'incorporà als organismes creats per al desenvolupament de l'àrea d'Assistència Social després que la Generalitat rebés les transferències en aquest àmbit, primer amb [[Josep Dencàs]] com a conseller de Sanitat i d'Assistència Social en l'etapa del president Macià; i després, amb els seus successors, ja amb Companys, va ser cap dels Serveis d'Assistència Social i després director general. Des d'aquest càrrec, va projectar actuacions ambicioses en àmbits com el tractament de malalts amb rebuig social, la prevenció de riscos en la infància o l'atenció als jubilats sense recursos, però també la seva implantació en tot el territori català. Va ser també vocal del Consell de les Caixes d'Estalvi. Els [[Fets d'Octubre de 1934]], amb la suspensió de l'Estatut i l'empresonament del govern català, varen deixar la seva actuació política en suspens durant el següent any i mig.