Parmènides: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - els de homogeneïtat i + els d'homogeneïtat i
m Corregit: - cosa l'impedeix traslladar-se + cosa li impedeix traslladar-se
Línia 274:
Guthrie nota que, en aquest passatge, Parmènides eleva la seva dicció a solemnitat èpica i religiosa. Dos dels finals dels versos estan extrets directament d'[[Homer]] (ἀμφὶς ἐέργει, v. 33 = ''Il·líada''. XIII, 706; Μοῖρ᾽ἐπέδησεν, v. 37 = ''Il·líada''. XXII, 5), i dóna un important rol a les divinitats [[Moira]] i [[Ananke]]. Aquestes deesses són les que mantenen el límit d'«allò que és» amb llaços, de tal manera que romangui immòbil (v. 30 i 37). L'ús del vocable remet a l'escena d'[[Hèctor]] que, encadenat al seu destí, ha ''romàs'' fora dels murs de [[Troia]] (''Il''. XXII, 1-6).
 
Guthrie entén que la raó de Parmènides per a sostenir la idea d'immobilitat radica en «el que és» que és continu i indiferenciable en parts, la qual cosa l'li impedeix traslladar-se com un tot o canviar internament.<ref>Guthrie, ''Història de la filosofia grega'', II, p. 50</ref> Ja [[Plató]] havia entès que els elèates negaven el moviment perquè l'un mancava de lloc on pogués moure's (''Teétet'', 180 d-i). Però, [[Geoffrey Stephen Kirk|Kirk]] i Strokes van mostrar que la idea de l'absència de buit havia estat expressada per primera vegada per [[Melissos de Samos]].<ref>Kirk & Strokes, ''Phronesis'' V, 1960, pàg. 1?4</ref> Eggers Lan segueix la línia interpretativa d'aquests últims i es decideix obertament per una comprensió ontològica i no merament física de la idea d'immobilitat.<ref>Eggers Lan, ''Els filòsofs presocràtics'', p. 430, n. 17</ref>
 
En aquest atribut del que és, té un rol fonamental la idea de límit (πεῖρας). Està associada a la de llaços o cadenes, tals com aquells amb què va ser lligat [[Odiseu|Odisseu]] pels seus companys en ''Od.'' XII, 179. Aquests usos mantenen la idea d'una certa privació de mobilitat espacial.