Parmènides: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - els de homogeneïtat i + els d'homogeneïtat i |
m Corregit: - cosa l'impedeix traslladar-se + cosa li impedeix traslladar-se |
||
Línia 274:
Guthrie nota que, en aquest passatge, Parmènides eleva la seva dicció a solemnitat èpica i religiosa. Dos dels finals dels versos estan extrets directament d'[[Homer]] (ἀμφὶς ἐέργει, v. 33 = ''Il·líada''. XIII, 706; Μοῖρ᾽ἐπέδησεν, v. 37 = ''Il·líada''. XXII, 5), i dóna un important rol a les divinitats [[Moira]] i [[Ananke]]. Aquestes deesses són les que mantenen el límit d'«allò que és» amb llaços, de tal manera que romangui immòbil (v. 30 i 37). L'ús del vocable remet a l'escena d'[[Hèctor]] que, encadenat al seu destí, ha ''romàs'' fora dels murs de [[Troia]] (''Il''. XXII, 1-6).
Guthrie entén que la raó de Parmènides per a sostenir la idea d'immobilitat radica en «el que és» que és continu i indiferenciable en parts, la qual cosa
En aquest atribut del que és, té un rol fonamental la idea de límit (πεῖρας). Està associada a la de llaços o cadenes, tals com aquells amb què va ser lligat [[Odiseu|Odisseu]] pels seus companys en ''Od.'' XII, 179. Aquests usos mantenen la idea d'una certa privació de mobilitat espacial.
|