Contractualisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -paulatinament +gradualment |
m Corregit: - manera paulatina en + manera gradual en |
||
Línia 15:
# En segon lloc hi ha els canvis en l'ordre geopolític. L'expansió de la cultura política occidental més enllà del continent europeu va tenir lloc a partir de l'arribada dels europeus al continent americà. Tanmateix, els processos emancipatoris de les possessions americanes, a finals del s. XVIII i a principis del SXIX, van fer necessari articular un nou model polític per aquells estats i nacions, ja que el model dinàstic monàrquic europeu es mostrava inservible per satisfer les noves realitats polítiques dels territoris recentment independitzats. Es va iniciar així un intens procés de reflexió entorn de quin hauria de ser el model polític. En aquest debat, el contractualisme va tenir un paper central, propiciant l'extensió del constitucionalisme. Els resultats d'aquestes transformacions van retornar al nou continent.
# En tercer lloc la secularització. La lenta pèrdua de poder i d'influència de la religió cristiana i especialment l'erosió del Papat coma poder polític, va proporcionar l'abandonament de teories religioses que explicaven l'ordre social apel·lant a l'ordre sorgit de la Llei Divina. Si bé la influència de la religió cristiana va seguir tenint una forta presència en tots els àmbits, la burgesia cada cop tenia més força dins l'esfera política, envaint així un espai tradicionalment relegat al poder religiós.
# En quart lloc, els ideals de la Il·lustració, dels que hem parlat en apartats anteriors. El moviment racionalista, els nous valors d'emancipació i autonomia personal, la Revolució Científica, l'inici de la [[Revolució Industrial]] i en general les transformacions ideològiques que van tenir lloc durant el s. XVIII van proporcionar la crisis de l'Antic Règim. El model de súbdit va ser substituït per el de ciutadà, dotat de Raó i drets, i inspirat pels ideals de l'individualisme, l'emancipació política i l'autonomia moral. Ja Descartes havia proclamat al s.XVII la independència epistemològica de l'individu (establint el subjecte com a criteri últim de veritat), tendència clausurada per Kant i el seu ideal d'autonomia moral com a clau de volta del moviment il·lustrat. El resultat de combinar totes aquestes tendències, juntament amb altres factors, va tenir com a conseqüència una crisi política producte d'una crítica social sense precedents, viscuda en cada territori a ritmes diferents en funció del context polític i econòmic, de manera revolucionària en alguns casos, de manera
Així, en el nou fonament teòric de l'ordre social les teories basades en fonaments transcendents van anar perdent força en virtut del contractualisme.
| |||