Qara Qoyunlu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}}, de A → d'A (3), de U → d'U (2), a Iraq → a l'Iraq (2) AWB |
correcció (cas-cat) |
||
Línia 61:
El [[1458]] Djahan Shah va fer una expedició al Khorasan i va entrar a Herat el [[28 de juny]] de [[1458]] i la va conservar uns mesos però el novembre de [[1458]], degut a dificultats d'abastiment, va decidir el seu abandonament i va signar un tractat d'amistat i fidelitat amb el timúrida [[Abu Said ibn Muḥammad ibn Miranshah ibn Timur]] pel qual aquest li confirmava la possessió de tots els dominis adquirits pels qara qoyunlu a Pèrsia; el timúrida va entrar llavors a Herat sense oposició evacuda per Djahan Shah. L'enemic principal era ara Uzun Hasan, contra el que va iniciar una campanya ([[1467]]) en la qual fou derrotat i mort. Mentre durava aquesta expedició es va revoltar el seu fill Hasan Ali, revolta que fou la causa principal del fracàs. Territorialment en aquest moment fou quan el domini qara qoyunlu fou més gran; Djahan Shah portava el títol d'emir, sultà, khan i kakhan. Administrativament i econòmicament el seu regnat també fou encertat i el desenvolupament fou notable, les ciències i la cultura foren estimulades; el mateix sobirà fou un poeta en turc i persa amb el pseudònim Kahkiki, i home de gran cultura i coneixements.
Quan va retornar va derrotar al seu fill Hasan Ali al que va empresonar;
Es va produir un buit de poder i finalment el seu fill Hasan Ali, que estava a la presó, fou alliberat i proclamat sultà, però mentre Uzun Hasan aconseguís dominar l'Azerbaidjan ([[1468]]). Hasan Ali va demanar suport als timúrides que van enviar un exèrcit reduït. Hasan Ali fou derrotat decisivament per Uzun Hasan a [[Marand]] i es va haver de refugiar al campament timúrida a [[Regió del Karabakh|Karabagh]], on Abu Said esperava els reforços des de Khorasan, però el sultà fou fet presoner en un intent de sortida el gener del [[1469]] i executat. Hasan Ali va fugir llavors a [[Hamadan]] on es va suïcidar l'abril de 1469 quan va veure que no podia eludir la captura. El seu germà cec Abu Yusuf fou portat pels begs dels baharlu a [[Fars]] on fou aclamat com a sultà, però va morir al cap de poc a mans d'Ughrurlu Mehmed, fill d'Uzun Hasan, que va conquistar els darrers territoris qara qoyunlu ([[Fars]] i [[Kirman]]). Uzun Hasan va establir la seva capital a [[Tabriz]].
|