Diferència entre revisions de la pàgina «Mas»

5 octets eliminats ,  fa 5 anys
m
Corregit: - per tal de permetre + per a permetre
m (Corregit: - per tal de permetre + per a permetre)
[[Fitxer:Rieckhuus 1.JPG|thumb|esquerra|Antiga masia, actual museu [[Rieckhuus]] a [[Curslack]] ([[Hamburg]])]]
[[Fitxer:Wulksfelde - Gut Wulkdsfelde.jpg|thumb|Edifici central d'un ''Gutshof'' o mas senyorial a [[Tangstedt]] ([[Slesvig-Holstein]])]]
Tot arreu de l'[[Imperi Carolingi|Imperi carolingi]] existia una institució semblant: ''mansus'' (nl: ''Hoeve'', de: ''Hufe''), també anomenat ''vil·la'' o ''curtis''. Era una explotació agrícola que tenia una superfície prou extensa per tal dea permetre l'autarquia del masover ''(mansionarius)'' i la seva família. El masover tenia terres quasi pròpies que explotava lliurement; en bescanvi d'aquest dret, havia de prestar serveis a la masia principal, (nl: ''Vroonhof'', de: ''Fronhof'' o ''Gutshof''), la residència del senyor o del seu administrador, sovint un edifici força ric.
 
El ''mansus'' significava tant l'edifici central, l'explotació agrícola, com una unitat de mesura de superfície, que segons les regions pot variar d'unes 7-10 [[hectàrea|hectàrees]] a [[Slesvig-Holstein]], el doble a l'est de [[Bèlgica]] i fins a 30 hectàrees als [[Vierlande|Vier]] i [[Marschlande]] i a l'[[Alte Land]]. A les terres riques, les masies que passaven del pare al fill gran, esdevenien edificis representatius amb què el masover mostrava la seva riquesa amb decoracions opulentes. Ans al contrari de Catalunya, a la [[gran planúria europea]], per la construcció de la masia, s'utilitzava més sovint l'[[entramat de fusta]] o els [[maó (construcció)|maons]] que no la pedra natural.<ref>Daniel Tilgner (redacció), «Hufnerhäuser und Hallenkaten», ''Hamburg von Altona bis Zollenspieker: Das Haspa-Handbuch für alle Stadtteile der Hansestadt'', Hamburg, Hoffmann & Campe, 2002, pàgina 935, ISBN 3-455-11333-8 (en català: Masies opulents i masies petites)</ref>
1.154.876

modificacions