Revisió del 19:07, 25 abr 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: - va fallar contra + va dictaminar contra ← Edició anterior		Revisió del 20:56, 29 abr 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: - gran número de + gran nombre de Edició següent →
Línia 3: == Camps de diamants i disputes de terra == [[Fitxer:LINDLEY(1873)_Adamantia_p358.jpg\|thumb\|Mapa (1873)]] En els anys 1870-1871 un gran ~~número~~nombre de miners es va desplaçar a Griqualàndia Occidental i es va establir als camps de diamants a prop de l'encreuament dels rius [[Vaal]] i [[Riu Orange\|Orange.]] Això era terra a través de las qual els griques s'havien mogut regularment amb els seus ramats i estava situada en la part que reclamaven tant el cap griqua [[Nicholas Waterboer]] i els bòers de l'Estat Lliure d'Orange. El 1870, el president del Transvaal [[Marthinus Wessel Pretorius]] va declarar els camps de diamant com propietat bòer i va establir un govern provisional sobre els camps de diamant. L'administració d'aquest govern no fou satisfactòria ni pels bòers, ni pels diggers (els miners picadors), ni pels griques ni pels indígenes [[tswana]] i altres. La tensió va créixer ràpidament entre les parts fins que un antic mariner britànic, [[Stafford Parker]], va organitzar una part dels diggers per expulsar de l'àrea els oficials del Transvaal

Diggers: diferència entre les revisions