Anarcosindicalisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Així el text acompanyant apareix en català |
m Corregit: - contra també de tota + contra de tota |
||
Línia 5:
Com a corrent que és de l'anarquisme aspira a conquerir el màxim de millores per a la classe obrera, amb la intenció d'emancipar-la suprimint tot tipus d'opressió entre humans (també a través d'institucions). Advoca també per l'abolició del [[capitalisme]] així com l'abolició de tota forma d'[[estat]], substituït per l'associacionisme voluntari.<ref>{{ref-llibre |cognom=Feliu i Montfort |nom=Gaspar |cognom2=Sudrià i Triay |nom2=Carles |títol=Introducció a la història econòmica mundial |url=http://books.google.cat/books?id=baNGEJhiC1wC&pg=RA2-PA246&dq=emancipaci%C3%B3+anarquisme+partit&hl=ca&ei=1FR9TvWwB8qq8QOKi8WLAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CFAQ6AEwCA#v=onepage&q&f=false |editorial=Universitat de València |data=2006 |pàgines=p.246 |isbn=8437062977 }}</ref> Per assolir aquesta fita contempla només els mètodes del [[sindicalisme]] revolucionari i la [[vaga general]] revolucionària, que hauran de desembocar en la revolució social llibertària.<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 41</ref>
En consonància amb el seu rebuig de l'estat i el seu funcionament, l'anarcosindicalisme és també teòricament [[apolític]], és a dir que prescindeix de l'ús dels [[partits polítics]] com a mitjà de lluita.<ref>{{ref-publicació |cognom= |nom= |article= |url=http://books.google.cat/books?id=fS47AAAAMAAJ&q=voluntarisme+anarcosindicalisme&dq=voluntarisme+anarcosindicalisme&hl=ca&sa=X&ei=3DMJT7H3BtGZhQeEhPG8CQ&ved=0CFYQ6AEwBw |llengua=castellà |consulta=8/1/2012 |publicació=Cuadernos de Ruedo Ibérico |volum= |exemplar=61-62 |data=gener-abril |pàgines=p.100 }}</ref> Per tant rebutja el [[parlament]]arisme.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Beckmann |nom=George M. |cognom2=Ōkubo |nom2=Genji |títol=The Japanese Communist Party 1922-1945 |url=http://books.google.cat/books?id=8IarAAAAIAAJ&pg=PA55&dq=Anarco-syndicalism+rejecting+parliamentarianism&hl=ca&sa=X&ei=lNQET4-YAtOEhQe0_8jFAQ&ved=0CDYQ6AEwAA#v=onepage&q=Anarco-syndicalism%20rejecting%20parliamentarianism&f=false |llengua=anglès |editorial=Stanford University Press |data=1969 |pàgines=p.55 |isbn=0804706743 }}</ref> Generalment, l'anarcosindicalisme considera que l'experiència dels partits socialistes marxistes durant la segona meitat del segle XX que han participat tant en la política parlamentària i demòcrata com en els règims socialistes de partit únic ha fracassat -fins i tot quan aquests partits han ostentat el govern en majoria perquè han substituït les classes capitalistes per l'Estat o el Partit.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Meltzer |nom=Albert |títol=Anarchism: arguments for and against |url=http://books.google.cat/books?id=CJhCvx_Z0CAC&pg=PA82&dq=Anarcho-syndicalism+state+system&hl=ca&sa=X&ei=pJ0FT8OoNoiGhQeg-KXOAQ&ved=0CFYQ6AEwBw#v=onepage&q=Anarcho-syndicalism%20state%20system&f=false |llengua=anglès |editorial=Albert Meltzer |data=2000 |pàgines=p.31 |isbn=Albert Meltzer }}</ref> De manera que rebutgen tota col·laboració amb les classes dominants, i tot compromís amb l'estat, àdhuc en nom de l'interès nacional. Per tant també està en contra
No obstant això, cal dir que històricament s'ha donat algun cas de col·laboració entre l'anarcosindicalisme i les organitzacions estatals com per exemple succeí a Catalunya durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] entre el juliol del [[1936]] i el maig del [[1937]] amb la constitució del [[Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya]] i la [[Junta de Seguretat Interior de Catalunya]] (tot i que en franca rivalitat i després hostilitat oberta). Fins i tot en aquell mateix període es va arribar a donar el cas que el mateix anarcosindicalisme constituís un govern a les seves mans a la part de l'Aragó que queia a la banda liberal.
|