Expedició del diputat militar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - d'artilleria pesada que + d'artilleria pesant que |
|||
Línia 36:
El [[14 de març]] de [[1713]] a [[Utrecht]] els plenipotenciaris de Carles d'Àustria firmaren el «[[Conveni per a l'evacuació de Catalunya]]». Aquest tractat fou ratificat el [[22 de juny]] de [[1713]] pels representants de Felip V i Carles d'Àustria en el «[[Conveni de l'Hospitalet]]», que establia la fi de la guerra per l'[[1 de juliol]] de [[1713]]. Però malgrat el tractat els [[Tres Comuns de Catalunya]] —institucions d'autogovern catalanes— convocaren una [[Junta General de Braços de Catalunya]] que el [[9 de juliol]] de [[1713]] proclamà unilateralment que continuaven la guerra contra Felip V i contra França. Evacuades les tropes austriacistes, ocupada quasi tota Catalunya per les tropes borbòniques, i reduïts els resistents a Barcelona, els Tres Comuns alçaren ràpidament l'[[exèrcit de Catalunya]] nomenant-ne per general comandant [[Antonio de Villarroel]].
Finalment el [[25 de juliol]] de [[1713]] les tropes borbòniques al comandament del [[Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia|duc de Pópoli]] van arribar davant les muralles de Barcelona. Tot seguit Pópoli va sol·licitar l'obediència de la ciutat a Felip V, sol·licitud rebutjada el mateix dia.<ref>[[#SANPERE|Sanpere (1905: 202)]]</ref> Davant la impossibilitat de prendre Barcelona a l'assalt per la manca d'artilleria
A l'interior de Barcelona la Junta de Braços havia nomenat una junta de govern, la «Junta dels 36». Aquesta va abanderar el llançament d'una expedició que, sortint des de Barcelona sota el comandament del general [[germans Nebot|Rafael Nebot]] i el nou diputat militar de la Generalitat [[Antoni de Berenguer i de Novell|Antoni de Berenguer]], havia d'enllaçar amb les tres aïllades fortaleses que encara resistien —el [[Castell de Cardona]], el [[Castell d'Hostalric]] i [[El Castell de Ciutat]]— i reclutar quantes tropes de voluntaris poguessin. L'operació s'hauria de completar amb el retorn de l'expedició a Barcelona, on assaltarien per l'esquena a les tropes borbòniques mentre que des de l'interior de la ciutat sortirien en massa les tropes de [[Antonio de Villarroel|Villarroel]], assestant així un cop definitiu a l'exèrcit de Felip V, que aleshores només estava format per 20.000 homes.<ref>[[#SANPERE|Sanpere (1905: 214)]]</ref>
| |||