Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: - reiteradament al terra, + reiteradament a terra,
La llegenda continua atribuint singulars prodigis i miracles a la imatge de la Verge, curacions de tota índole entre les quals es pot destacar la cessació d'una epidèmia de ràbia nouvinguda l'escultura, o la defensa de les seves terres d'atacs dels pirates. Així, baix aquest halo de favors i curacions, continuaria sent venerada la imatge fins que, finalment, la península cau sota la dominació musulmana i, davant de l'imminent perill de profanació i destrucció de la seva sagrada patrona per part dels sarraïns, dos sacerdots van assegurar haver rebut la revelació que fos ocultada al mar fins que [[Déu]] disposés un moment oportú en què fos novament descoberta.
 
Una vegada establerts els àrabs, van prendre el cenobi i, a l'altar on hi hauria hagut la Verge, van col·locar el "zancarrón de [[Mahoma]]". Però, i concedint-se-li un nou prodigi a la Senyora de la Rábida, l'os del profeta era llançat reiteradament ala terra, no permetent mai que romangués molt temps al lloc que havia estat la Verge, fet aquest que haurien atribuït els seguidors del profeta a un presumpte encantament cristià. Van decidir els àrabs tenir amb ells un cristià, ja que cada vegada que en retenien un cessava el prodigi. Finalment, no podent suportar els esmentats esdeveniments, es va negociar que fos tornat el cenobi a la cristiandat.
 
... Va ser la gran Reina a la seva Casa, amb gran culte i fent el Senyor grans miracles... fins que Anselmo Gómez i Leandro Alberto (els esmentats sacerdots) els va tocar estar per l'any de 714, que veient la total pèrdua que anava succeint en Espanya, clamaven a Déu, de què, farien amb la imatge de la seva Senyora perquè no fos ultratjada dels sarraïns, i van tenir aquests dos sacerdots revelació que la llancessin al mar... amb gran dolor i llàgrimes de tots la van llançar al mar Océano no lluny de la costa, dient que quan Déu fos servit la descobrís.
1.109.849

modificacions