Al-Mudhàffar Sulayman: diferència entre les revisions

'''Al-Màlik al-Mudhàffar Sulayman ibn Taqí-d-Din ibn Xahanxah ibn Ayyub as-Sufí''' ({{lang-ar|—en [[àrab]] '''المظفر تقي الدين عمر}}, '''— (mort el [[1191]]) fou un [[príncep]] [[aiubita]], fill d'[[al-Mansur Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Umar]], emir del [[Iemen]] del [[1214]] al [[1215]] i d'Hamat del [[1229]] al [[1244]].

Poc després de la mort d'An[[an-Nàssir Ayyub]] ([[24 de maig]] de [[1214]]), la seva mare que estava a [[Habb]], després d'incitar la mort del [[visir]] [[Badr-ad-Din]], va anar cap a [[Taizz]]; suposadament alarmada per diversos atacs de les tribus àrabs, va convidar a assolir el poder com [[emir]] a un príncep aiubita, al-MuzaffarMudhàffar Sulayman que estava fent el pelegrinatge a [[la Meca]], i que va acceptar. Es va presentar a Taizz i fou reconegut per les guarnicions kurdes del país. Però no fou un bon emir i es va dedicar principalment als plaers i la beguda i mentre l'imam Abd Allah es va apoderar de Sanaa, Dhimar i Kawkaban.